M.B.

El 'banc dolent' que enderroca pisos buits

L'entitat va ser creada per depurar la banca

La crisi desencadenada per una bombolla immobiliària desorbitada va enfonsar l'economia irlandesa: el PIB és ara un 14% més baix que abans de la recessió, els preus de l'habitatge són un 66% més baixos que el seu nivell màxim del 2007, i l'elevadíssim deute fa que moltes famílies no puguin tornar les hipoteques. La situació seria molt pitjor, però, sense el Nama, com es coneix el banc dolent irlandès.

De manera similar al que va fer tres anys després Espanya amb la Sareb, Irlanda es va veure obligada a anunciar la creació d'un banc dolent l'abril del 2009 per purgar els bancs d'hipoteques tòxiques i absorbir els préstecs porqueria, a més de gestionar els béns embargats a banquers.

Cases enderrocades

El Nama (National Asset Management Agency) va pagar 32.000 milions d'euros per propietats que originalment en valien 74.000, és a dir, les va adquirir a menys de la meitat de preu. Dos anys després, el Nama ja generava beneficis: durant el 2011 va guanyar 240 milions d'euros, enfront dels 1.180 milions que va perdre el 2010. A diferència del banc dolent espanyol, el Nama no va dubtar a enderrocar promocions immobiliàries que van quedar inacabades o no es van arribar a vendre. En un país amb 4,5 milions d'habitants, es van arribar a construir 553.000 cases només entre el 2000 i el 2005, de les quals gairebé 294.000 seguien buides -i valien la meitat- quan van començar les demolicions, l'estiu de l'any passat. En el seu moment, la ministra d'Habitatge, Jan O'Sullivan, ho va justificar afirmant: "Si ningú hi vol viure, llavors el més pràctic que es pot fer és enderrocar el que hi ha".

Estímuls

Segons Brendan McDonagh, de l'IDA (l'Agència de Desenvolupament Industrial del govern de Dublín) i exconseller delegat del Nama, el banc dolent ha jugat "un paper important a l'hora d'ajudar l'economia a recuperar-se". "Està generant creixement i estímuls al sector de la construcció i l'està ajudant a reestructurar-se", assegura.

Liquidació

El gran detonant de la petició del rescat el 2010 va ser el col·lapse de l'Anglo Irish Bank, el preferit pels constructors durant l'era de l'especulació immobiliària. Salvar-lo va costar al govern un endeutament de 28.000 milions d'euros, i ha estat seguit per polèmiques i escàndols relacionats amb les primes dels banquers, gravacions d'executius mofant-se d'Alemanya i investigacions per frau d'exdirectius.

Al febrer l'executiu irlandès va arribar a un acord amb el BCE i va aprovar una llei d'emergència al Parlament, després de llargs i tensos debats, per liquidar l'entitat i així alleugerir el deute assumit per l'Estat.

Així, el banc, que des del 2009 forma part d'una companyia estatal anomenada Irish Bank Resolution Corporation (IBRC) -que també inclou el banc Irish Nationwide-, acabarà absorbit pel banc dolent, un cop dissolt.