PERSPECTIVA
JOSEP OLIVER

850.000 aturats, fins quan?

La reducció de l'atur requereix abans la recuperació de la confiança dels inversors internacionals

L'última enquesta estatal sobre la població activa acosta el nombre d'aturats a Espanya als temuts 6 milions. I, a Catalunya, als 885.000, una altra xifra històrica. Tanmateix, i atès que la població total ha augmentat substancialment, la taxa d'atur és un indicador més representatiu del que està passant. És la tercera vegada en els últims trenta anys -1985, 1995 i ara- que la taxa d'atur supera el 20% a Catalunya i el 22% a Espanya. Al desembre del 2012 la taxa d'atur va assolir el 23,94% i el 26,02% a Catalunya i Espanya, respectivament.

Aquestes taxes, màxims històrics, reflecteixen la tremenda destrucció d'ocupació ocorreguda entre el juny del 2011 i el desembre del 2012. Aquest període ha estat marcat per una segona crisi dins de la recessió, una conseqüència de la crisi de confiança sobre el futur d'Espanya a l'euro. Aquest període crític no es va tancar fins al setembre, quan Mario Draghi, després de la petició de rescat bancari i de reformulació dels pressupostos, va anunciar que el BCE no permetria que l'euro es trenqués. Des d'aleshores la situació ha millorat sensiblement. Aquesta setmana Espanya ha col·locat més de 7.000 milions d'euros a 10 anys, amb una participació de demanda estrangera del 60%.

Si la situació del finançament del país està millorant, per què augmenta l'atur? Perquè en el funcionament del teixit econòmic la seqüència dels fets està molt definida. Primer ha d'arribar la recuperació de la confiança exterior i, per tant, l'entrada dels capitals de la resta del món, imprescindibles per al refinançament de les institucions financeres, empreses i sector públic del país. Després haurà de venir, lentament, tot s'ha de dir, la millora del clima intern i del crèdit, i la recuperació del creixement. A continuació, el creixement de l'ocupació. I, finalment, la davallada de l'atur.

Aquesta seqüència pot ser més o menys accelerada, però no ens en saltarem cap pas. Serà més ràpida com més aviat acabem les reformes i els ajustos. Ara toca, per tant, continuar en el procés de sanejament de les finances públiques. A continuació, el creixement de l'activitat. I, finalment, la reducció de l'atur.

Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada de la UAB.