Sense atur el 2020 (si volem)
Si tenim sort i ho fem bé Catalunya podria reduir el seu atur des del 22% actual fins a un increïble 4,5% en vuit anys. Aquesta és, a parer meu, la principal conclusió de l'estudi sobre el mercat laboral presentat per Manpower aquesta setmana i liderat pel catedràtic Josep Oliver, col·laborador d'aquest suplement [el podeu llegir a la pàgina 3].
L'explicació d'aquest miracle econòmic no té res a veure amb les successives reformes laborals que s'han aprovat. El motiu que provocaria aquest descens de l'atur és demogràfic: la generació del baby boom espanyol (nascuda entre finals dels 50 i principis dels 60) s'anirà jubilant progressivament i el descens de la població activa permetrà que l'atur baixi.
Tot això si tenim una mica de sort. O més ben dit: si ho volem. Perquè això es compleixi, només cal complir una premissa: els actuals aturats s'hauran d'anar quedant les feines que abandonin les persones que es vagin jubilant. I aquí és on la Generalitat (i l'Estat) hi tenen molt a dir: cal que els aturats tinguin prou competències perquè estiguin capacitats per heretar les feines vacants. Això implica que des de l'administració s'impulsi la formació d'aturats (una cosa que es coneix amb el poc atractiu nom de polítiques actives d'ocupació ).
Aquí arriba el problema: Catalunya i Espanya ràcticament no inverteixen gens a formar la gent sense feina malgrat que dos de cada tres aturats (dos de cada tres!) tenen una formació baixa, segons l'estudi. De fet, les retallades també han arribat a les polítiques actives d'ocupació i aquest 2012 s'han reduït a més de la meitat. O invertim a formar els que no tenen feina o convertirem en crònica aquesta crisi de l'atur. Tenim una oportunitat i l'hem d'aprofitar.
Un altre tema serà què passarà amb les pensions. Si baixa tant la població activa ¿qui treballarà per pagar-les? Oliver només hi veu dues solucions: o es fomenta la natalitat o viurem una altra onada migratòria.
