Una assegurança contra els fraus a Wallapop

Confiar en un desconegut que viu a l’altra punta del país i que assegura que el sofà que té a la venda està en perfecte estat es fa difícil després de les estafes que es donen a conèixer a través de la xarxa. Precisament després de patir aquesta desconfiança, a més d’algun frau, l’enginyer industrial Albert Buira va decidir llançar ell mateix una plataforma que garantís la seguretat de les transaccions de productes de segona mà entre particulars. Tripacto funciona com un dipòsit de garantia on els diners de la compravenda queden emmagatzemats fins que el comprador dóna el vistiplau al producte.

Una de les novetats que Wallapop ofereix en el sector dels anuncis classificats per a productes de segona mà és que geolocalitza els seus usuaris i, per tant, facilita que la transacció es faci en persona i així evitar estafes. De totes maneres, també és habitual que hi hagi productes molt concrets que algú de Barcelona només trobi a centenars de quilòmetres, per exemple. A més, també existeixen altres webs o plataformes com Vibbo, Milanuncios o Segundamano que funcionen des de fa anys sense aquesta possibilitat de geolocalització. En aquests casos, els usuaris acorden les condicions per fer el pagament, una operació que sovint es tanca amb una transferència bancària entre particulars que implica una component de confiança entre desconeguts.

Albert Buira explica que és un usuari habitual d’aquesta mena de portals i que la idea se li va acudir després de renunciar a comprar un bagul de més de 500 euros per carregar trastos al cotxe. “Ho havia de rebre des de València i fer una transferència el mateix dia sense veure el producte”, explica Buira, que finalment no va comprar el bagul i va acabar gastant-se el doble de diners en un de nou. Un dels seus socis també havia patit una estafa quan va rebre un televisor que havia comprat a través d’un d’aquests portals i que, quan el va rebre, després d’haver-lo pagat, no funcionava. En aquests casos, explica Buira, com que els imports són petits les autoritats les denúncies no surten a compte.

A partir d’aquí, per poder crear una aplicació que garantís la seguretat d’aquest intercanvi, s’havia d’incloure la logística. Per això Tripacto no només es va constituir com un dipòsit mercantil que emmagatzema els diners fins que s’autoritza la compra, sinó que involucra tot el procés d’enviament a través d’un acord amb l’empresa de missatgeria Nacex. Així doncs, quan un comprador i un venedor acorden el preu de la transacció a través d’una plataforma com Wallapop, el comprador es registra a la web de Tripacto -que està desenvolupant una aplicació mòbil- i diposita els diners i les despeses d’enviament a la plataforma. “Els diners queden en un compte del Banc Sabadell i es genera un codi d’enviament automàticament”, explica Buira. Aleshores Nacex gestiona l’enviament i, un cop el comprador rep el producte i l’accepta, Tripacto allibera els diners automàticament. De tot aquest procés, Tripacto se n’emporta una comissió que varia en funció de l’import. “Per als productes de fins a 300 euros, la comissió més baixa és de 12 euros, i per a un de 2.500 euros, la comissió seria de 30”, diu el seu fundador.

Buira explica que aquest dipòsit mercantil és un sistema similar al que utilitzen plataformes per a treballadors freelance, com pot ser Nubelo, professionals que treballen per projectes i que no reben els diners fins que la persona que ha fet l’encàrrec ho dóna per correcte.

Tripacto té registrats més d’un centenar d’usuaris i envia a tota la Península -a les illes i Andorra no- des de principis d’aquest estiu, quan va començar a funcionar. Els seus fundadors són dos enginyers, un enginyer informàtic i un d’industrial, que ara treballen en el desenvolupament de l’aplicació per a mòbil i a tancar acords precisament amb portals i plataformes com Milanuncios, Segundamano o Wallapop perquè l’opció de fer la transacció a través de Tripacto aparegui directament en el moment de fer la compra.