L'hostaler que es va acostar massa al poder

Arturo Fernández és un gran col·leccionista. Col·lecciona armes antigues, una afició heretada del seu avi, cotxes de luxe -assegura que en té uns 90- i ampolles de licor, de les quals en té unes 25.000, principalment gràcies a la compra del mític Museu Chicote, situat a la Gran Via de Madrid.

Tot i això, la col·lecció més important d'Arturo Fernández és la de concessions de serveis d'hostaleria. En té de tota mena, públiques i privades, i de tots els colors. Són seves les cafeteres del Congrés de Diputats i les de la seu de Televisió Espanyola. Són seus els entrepans que mengen cada dos caps de setmana el públic del Vicente Calderón, on és habitual veure'l a la tribuna veient els partits del seu equip, l'Atlètic de Madrid. Tot i això, també serveix els entrepans i les begudes del Santiago Bernabéu, un estadi del qual també és habitual.

Tradició hostalera

Nascut el 1945 a Madrid, va heretar del seu pare i el seu avi, dues generacions dedicades a l'hostaleria, l'habilitat per fer negocis independentment de les ideologies, una capacitat que li ha permès portar-se bé amb els principals partits polítics i amb tots els cercles de poder de Madrid, especialment durant els mandats d'Esperanza Aguirre. Aquesta proximitat amb la presidenta del PP madrileny, amb qui va coincidir quan estudiava a l'Institut Britànic, fa que se'l conegui com el novè conseller .

Va ser la presidenta, de fet, qui el va impulsar a la direcció de la patronal madrilenya, la CEIM, quan Gerardo Díaz-Ferran, cunyat seu, va fer el salt a la presidència de la CEOE. Fernández hi va incorporar la dona d'Ignacio González, l'hereu de la seva padrina. Fidel a la causa i aprofitant el paper d'únic representant dels empresaris de Madrid -també és president de la cambra de comerç de la ciutat- ha mantingut un discurs liberal, defensant el copagament sanitari, l'abaratiment de l'acomiadament i la limitació del dret a la vaga. Aquesta posició, però, no li ha impedit conservar la cafeteria de la seu d'UGT.

Segons fonts empresarials, aquesta fidelitat a Esperanza Aguirre l'ha convertit en una víctima de les disputes dins del PP madrileny. En referència als suposats pagaments en negre a les seves empreses, "era en el lloc equivocat en el moment equivocat", resumeix un altre company.

Amistats influents

Casat i sense fills, acostuma a vanagloriar-se de les seves amistats, especialment amb el rei Joan Carles, a qui va comprar un Maserati de segona mà per ampliar la seva col·lecció automobilística i amb qui ha compartit múltiples jornades de cacera. Un company seu a la CEOE assegura que el seu vessant personal afable i distès, "sense una gran cultura", li ha fet guanyar moltes amistats. Fent honor a l'origen de la seva fortuna, aquesta persona el compara amb un "taverner" encantat de xerrar amb els seus amics-clients i a qui, sense mesurar gaire les seves expressions, li encanta tenir l'última paraula.