Els artistes busquen mecenes en plena crisi

"Colomo está en Verkami, corre y díselo a tu mami" . Aquesta era la cançoneta que va triar el cantant Joan Colomo per donar-se a conèixer a la web de Verkami, una coneguda plataforma de micromecenatge, i demanar als seus seguidors que fessin una contribució econòmica per finançar el seu últim disc, Producto Interior Bruto, vol. 2 . La convocatòria va ser un èxit: en 40 dies, el músic va aconseguir recaptar 6.840 euros, 300 euros més dels que demanava, gràcies a les aportacions de 244 micromecenes, la majoria dels quals eren amics i fans de l'artista.

La crisi del sector discogràfic i les grans retallades en les subvencions (a les quals s'ha afegit recentment la pujada de l'IVA) han obligat molts artistes a buscar noves vies de finançament per tirar endavant els seus projectes. L'opció que cada cop té més adeptes són les plataformes de crowdfunding, o micromecenatge, que ofereixen als artistes un espai per demanar diners als seus seguidors, a canvi d'una recompensa. La clau és que els seguidors paguen a l'artista abans que produeixi l'obra perquè així se la pugui finançar. Els fans poden, per tant, fer de mecenes dels seus creadors preferits.

Això ha generat un nou negoci, el de les plataformes de micromecenatge. Les més populars a Espanya són Goteo i Verkami. Aquesta última, fundada per tres emprenedors de Mataró, s'ha consolidat com la web de micromecenatge de referència per als artistes.

Només artistes

"Anem molt amb compte a l'hora d'escollir a quins projectes donem suport", explica Adrià Solà, cofundador de Verkami. "Ens interessa que siguin creatius i generin algun valor cultural". El seu negoci consisteix a cobrar una comissió del 5% a tots aquells projectes que aconsegueixen reunir els diners necessaris per ser viables. Segons Solà, l'èxit depèn molt de la figura de l'artista i de la seva capacitat de difusió a les xarxes socials, així com del programa de recompenses que ofereix als seus micromecenes. En funció de l'aportació econòmica que fan els seguidors, l'artista els dóna una compensació més elevada. "Els projectes musicals són els més nombrosos, perquè els músics són els més avesats a autoeditar-se i a cuidar els seus fans", diu Solà.

En el cas de Joan Colomo, els diners recaptats es van destinar a la gravació, mescla i masterització del disc, així com a la producció dels CD i una edició en vinil, un extra que no entrava en el pressupost de la seva discogràfica. "Fins i tot ens van sobrar calés per fer un videoclip", diu Colomo, satisfet amb l'experiència. Els que aportaven la tarifa mínima, 5 euros, tenien dret a l'escolta online anticipada del disc. A partir de 20 euros, tots els micromecenes rebien a casa el CD firmat per l'autor. I als que pagaven 500 euros Colomo els compensava fent un concert acústic de 45 minuts a casa seva. "En el fons, es tracta d'una mena de venda anticipada dels teus discos", diu Colomo, que va haver de firmar més de 200 CD. Un any després, encara està enviant discos firmats per tota la Península.

40% del total

Entre les despeses de correu, transport, producció, concerts gratuïts, la comissió de Verkami i altres despeses bancàries, la quantitat de diners nets que es queda el creador està entorn del 40% del total aconseguit, explica Aleix Tobias, cantant de Coetus, una banda de música tradicional que també va optar per Verkami per pagar un nou disc. Coetus va aconseguir 11.200 euros malgrat que inicialment demanava 8.000 euros.

Jordi Llansamà, director de la discogràfica barcelonina BCore, creu que les plataformes de crowdfunding traslladen al músic algunes feines que tradicionalment havia fet el productor, "ja que exigeixen un compromís d'organització i tenir una mínima infraestructura al darrere".

Segons Llansamà, Verkami és un instrument útil per sufragar extres com un videoclip o perquè els artistes emergents es puguin autoeditar. No obstant, la majoria d'artistes desconeguts o amb poca capacitat de difusió a internet són els que tenen més dificultats per atreure micromecenes. És el cas de LVee Fran, un cantant camerunès de hip-hop resident a Barcelona que demanava una quantitat modesta (1.500 euros) per finançar el seu primer disc en un estudi professional. Només va aconseguir 25 euros.

"És dificil que la gent inverteixi en tu per internet si no et coneix personalment o és seguidor teu", reconeix Fanny Roz, compositora originària de Tolosa. Roz va aconseguir reunir 1.700 euros per pagar el videoclip del seu últim àlbum, Ondine , realitzat per alumnes de l'escola de cinema Escac. La majoria dels donants van ser amics i coneguts, a part d'alguna aportació inesperada. "Els músics hem de perdre la vergonya a molestar per demanar diners perquè hi ha persones disposades a ajudar-nos", conclou Roz.

George Mileson, un rocker català d'origen nord-americà, va recórrer fa un any i mig a Verkami per finançar un disc d'homenatge a Bruce Springsteen que destinaria tots els beneficis a la lluita contra el càncer. Demanava 10.700 euros, però en va recaptar menys de la meitat. "Em vaig equivocar demanant tants diners per a un projecte massa impersonal", diu Mileson. El rocker creu que les plataformes de micromecenatge són més apropiades per a projectes personalitzats, que generin un vincle entre l'artista i els seus seguidors, especialment a l'hora de dissenyar les recompenses. Coetus, per exemple, va arribar a oferir als seus micromecenes més generosos classes de música particulars o a regalar instruments tradicionals. "L'avantatge d'usar aquestes plataformes va més enllà de ser una nova forma de finançament. Durant i després del projecte, s'estableix una implicació directa amb les persones que et segueixen", diu Aleix Tobias.

40 dies per projecte

Un element important és el temps que els projectes tenen per captar els diners necessaris. A Verkami aquest període és de 40 dies i consideren que aquesta és una de les claus de l'èxit, ja que "permet campanyes més intenses i menys intrusives". Kickstarter, la plataforma de crowdfunding de referència als EUA, va començar amb terminis de 90 dies, fins que es van adonar que la ràtio d'èxit creixia a mesura que s'escurçava el temps.

Malgrat la feinada posterior dels enviaments, Colomo ha vist en aquestes plataformes un instrument eficaç per a la promoció del disc abans de la sortida al mercat. "Els teus fans s'engresquen amb un CD que encara no han pogut escoltar", diu Colomo.

"Al final, tot això ho has de fer per gust, perquè si et pares a pensar en la feinada que comporta, potser no compensa", afegeix Tobias. L'únic que lamenta el cantant de Coetus és que la Generalitat (ICEC) els retirés 500 euros d'una subvenció a fons perdut quan es va assabentar que havien aconseguit finançament amb aquest mètode.