PERFIL
-JORDI PLANAS

Un artesà entre gegants

Julià Vallès és el director general de la Companyia Cervesera del Montseny, empresa pionera en l’elaboració de cervesa artesana a Espanya

Un artesà entre gegants / CRISTINA CALDERER Zoom

“Prenent unes copes”: així va sorgir la idea de crear la Companyia Cervesera del Montseny, la microcerveseria catalana més gran del país, segons rememora Julià Vallès, un dels set socis fundadors. Des del seu naixement el 2007, l’empresa, ubicada a Sant Miquel de Balenyà (Seva), ha hagut de fer front a un sector dominat per Mahou San Miguel, Heineken i Damm, tres grans grups cervesers que controlen el mercat estatal amb unes vendes superiors al 90%. “És impossible competir amb ells, però sí que s’hi pot conviure”, assegura Vallès, impulsor d’un projecte que es va constituir com a societat limitada laboral “per mantenir la majoria de l’accionariat en mans dels treballadors”, i que va requerir una inversió inicial de 200.000 euros.

L’empresari assegura que no ho van tenir fàcil per aconseguir finançament i iniciar el negoci, per això els primers anys van posar el punt de mira en el mercat català. D’entrada, es van ubicar al Montseny: “És una zona que tots sentim com a nostra i que es caracteritza per la qualitat de la seva aigua”, el principal component que es pot trobar en una cervesa, explica. De fet, sota la denominació Cervesa del Montseny, la companyia ven el 90% dels 280.000 litres que produeix anualment a Catalunya, mentre que el 10% restant el destina a l’exportació. A Espanya, en canvi, no tenen el suport dels consumidors i les seves vendes són residuals: “Els interessen més altres marques belgues i italianes”.

Per donar-se a conèixer a casa nostra ell també es va inspirar en països com Bèlgica, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units, on la demanda de cervesa artesana anava en augment. Aquí era, fins aleshores, “inexistent”, si bé l’empresa Llúpols i Llevats, de l’Hospitalet de Llobregat, ja n’estava elaborant des del 2005. Vallès, però, es considera un pioner, i està convençut que la trajectòria de la seva empresa ha sigut un model per a altres microcerveseries que han nascut després i que, des del seu punt de vista, ara ho tenen més fàcil per accedir al crèdit: “Nosaltres hauríem necessitat 600.000 euros per començar amb les màquines que tenim ara”, sospira.

Per sobreviure en plena crisi en un mercat com el de la cervesa artesana, que només suposa l’1% de les vendes del sector, el dirigent considera imprescindible minimitzar errors. Ell, però, reconeix que no la va encertar apostant d’inici per les ampolles de mig litre. “Crèiem que era la mida perfecta per prendre’t la cervesa tranquil·lament en un bar”, es resigna. Tot i això, està convençut que “la clau de l’èxit és saber conviure amb el risc” i no es penedeix d’aquella decisió encara que ara embotellin els deu tipus de cerveses que produeixen en ampolles de 33 centilitres.

Per al directiu engegar un negoci en aquest sector és arriscat, i avisa que és perillós per “l’alta inversió necessària i la quota de mercat tan petita que hi ha”. Al seu parer, muntar una microcerveseria avui dia “pot ser rendible si es fan les coses bé”, però considera que aquesta proliferació de cervesers artesans té més a veure amb l’atracció de la indústria que no amb els beneficis que s’hi obtenen: “Tothom prefereix elaborar cervesa abans de posar-se a fer ciment”, comenta, i potser per això emplaça tothom a associar-se al Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan).

Més optimista, l’empresari està convençut que aquesta indústria enganxarà el consumidor “perquè elabora una cervesa amb més qualitat i més sabor que la industrial”, si bé el preu de venda, més alt, no facilita aconseguir-ho. No ho amaga, però sí que ho atribueix a la mà d’obra i a les economies d’escala: “Per fer els mateixos litres que ells necessitem més treballadors i, a més, la matèria primera ens surt més cara”.

A excepció de les maltes, que les han de comprar a fora perquè “les malteries d’aquí pertanyen a grans cerveseries que no ens en volen vendre”, la resta de matèries primeres les encarreguen a proveïdors catalans. És el cas de les ampolles, les etiquetes i fins i tot els taps corona, popularment coneguts com a xapes, i que es fabriquen a l’empresa Combalia de Sant Feliu de Buixalleu, a l’altre vessant del massís del Montseny.

De cara al futur, el principal objectiu és augmentar l’exportació fins al 20%, una xifra que l’empresari està convençut que aconseguiran a finals d’any si segueixen aterrant en països com Austràlia, on acaben d’enviar una comanda per primera vegada. Siguin vendes a l’estranger o al mercat interior, sempre les fan a través del distribuïdor, mai directament. “Ens permet tenir una estructura més senzilla”, diu el dirigent, que evita així augmentar costos en transport i comercials.

Vallès, de 48 anys, és el director general d’una companyia que factura 1 milió d’euros i que està formada per una desena de treballadors. “I això que som els grans dels petits!”, exclama. El nucli dur el completen Jordi Llebaria, Jordi Bagué i Olga Muns (mestre cerveser, director comercial i directora financera, respectivament).