Entrades amb l'etiqueta ‘participació’

On van els nostres estalvis?

dilluns, 26/09/2011

AritzCirbian.jpg Per Aritz Cirbián,
productor i soci treballador de Primitive Films SCCL

Darrerament molta gent nova ha començat a participar des de les places en nous i vells espais d’organització i transformació política. Aquesta afluència de gent nova ha animat el debat, generant noves i millors idees sobre com fer un món més democràtic i, per tant, més lliure i just. Algunes velles idees s’han recuperat i, amb la confluència de noves veus, n’han sortit reforçades amb més autocrítica, més arguments i més raons. 

Una d’aquestes “velles” idees és que, malgrat molt reduïdes, hi ha dues eines de transformació que tots els ciutadans tenim a l’abast i que, malgrat no ens igualen, sí ens donen un cert poder d’influència segons a qui les entreguem: parlo del vot i dels diners. 

Que el dret a sufragi que tenim s’ha d’exercir per poder canviar l’actual sistema, i que s’ha de fer responsablement, és un assumpte que milers de persones hem tractat al voltant de www.nolesvotes.org i us animo, si encara no ho heu fet ja, a passar-vos-hi i informar-vos-en perquè, avui, vull parlar dels diners.

Malgrat el nostre limitat poder econòmic individual en relació als poderosos, som una majoria de la ciutadania els qui aportem la riquesa real més gran: el nostre treball. D’aquest treball n’intentem atresorar una petita part en forma d’estalvis -probablement en una entitat bancària. I aquests estalvis, sumats als petits estalvis de molta més gent, representen una quantitat de diners a tenir en compte, que poden canviar coses a pitjor o a millor.

Podem anar a pitjor si continuem sent tan conservadors i avars i els dipositem en entitats que financien empreses militars o d’armament, que especulen amb matèries primeres, aliments o deute públic, a canvi d’un miserable interès o regals pels quals és evident que l’entitat obté un benefici molt més gran.

O podem fer el món una mica millor si retirem els nostres diners d’aquestes entitats i els posem al servei de l’autèntica riquesa: l’economia productiva i la justícia social.

Quan dipositem els nostres estalvis a l’economia productiva, de la qual les cooperatives de treball en són el màxim exponent privat, no només n’obtenim l’interès monetari que acordem sinó que n’obtenim molts beneficis més: aquests diners serviran per generar nous llocs de treball, augmentant les possibilitats que algú proper en situació d’atur, pugui trobar feina. Amb una feina, aquesta persona no només deixa de cobrar l’atur sinó que pot augmentar el seu consum personal (i responsable) i generar així més feina i, per tant, més llocs de treball, i per tant… Ja m’enteneu: un cercle d’economia productiva en comptes d’una bombolla d’especulació. Si aquest cercle d’economia productiva es basa, a més, en criteris democràtics i de justicia social, contribuïm a fer un món millor.

Jo ja he decidit dipositar els meus estalvis al servei d’una cooperativa de treball (una de la qual en sóc soci treballador, en aquest cas) i us animo a fer un ús responsable dels diners, no només consumint productes de cooperatives sino també dipositant els vostres estalvis en cooperatives financeres i entitats ètiques (1) o, si sou de caire “emprenedor”, a investigar quines cooperatives (2) són mereixedores del vostre préstec.

(1) a Banca ètica trobareu alguns noms d’entitats ètiques que operen a Catalunya. Us animo a enfortir els projectes locals, participar-hi directament i observar com fan millorar el nostre entorn ràpidament.

(2) al web de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya hi podeu trobar un extens llistat de cooperatives de tot tipus. Cerqueu aquells sectors que més us interessen i demaneu més informació a la Federació o contacteu directament: estic segur que si teniu la intenció d’ajudar a finançar un projecte de qualsevol tipus, se us obriran totes les portes.

La riquesa de compartir un projecte democràtic

dilluns, 19/09/2011

pepa1.jpg Per Pepa Muñoz

El cooperativisme ha tingut un paper destacat en la posada en marxa de serveis d’atenció a les persones a Catalunya. El que no hem destacat mai és el paper de les cooperatives en la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, i sens dubte, hi han aportat molt més que feina.

darrera_assemblea_teb.jpg  Potser perquè és un tema, el de la discapacitat intel·lectual, per al qual estic especialment predisposada per les vivències familiars, per mi aquest tipus de cooperatives mereix un reconeixement especial. Que socis amb diferents capacitats compartim un projecte, des de la igualtat, des dels valors cooperatius, en definitiva, des de la construcció col·lectiva té un mèrit indiscutible, i alhora és d’un valor incalculable per a la cultura democràtica.

No sé d’on van sortir les primeres idees de fer cooperatives de persones amb discapacitat intel·lectual (segurament va ser un cúmul de coincidències, sensibilitats, il·lusions…); sí que conec la qualitat humana d’algunes persones que hi han tingut un paper destacat en un moment o un altre: Josi Llorenç, Carles de Ahumada, Juan Ruiz, Francesc Martínez de Foix, Salvador Strino… 

Com a familiar de dues persones amb discapacitat, els he d’agrair aquest camí que han fet, l’esperit emprenedor i l’esforç de construir des del no res. I com a cooperativista, vull destacar que han posat en marxa projectes que aprofundeix en els valors cooperatius, sobretot en el d’ajuda mútua i el dela igualtat. Enl’àmbit de la discapacitat intel·lectual es reconeix que el model de centres especials de treball de Catalunya és pioner a l’Estat. Doncs encara som més pioners en la vinculació de discapacitat intel·lectual i cooperativisme.

Estem molt acostumats a sentir parlar de cooperatives com a projectes d’emprenedors que cerquen plegats una experiència laboral diferent, més igualitària… I crec que és important donar a conèixer experiències de cooperativistes  que comparteixen la idea d’un món d’oportunitats per a aquelles persones que han nascut diferents i tenen un encaix difícil en una societat cada vegada més complexa; on els professionals i les famílies (en representació de les persones amb discapacitat) compartim projecte i representació en els òrgans de govern, consell rector, assemblea, comissions…

I no són poques: L’Olivera, la Fageda, el TEB, Taller Àuria, Teixidors, Grup Dem, Nou Verd, Calandra, Cipo, GSIS, Jeroni de Moragas són cooperatives que incorporen persones sòcies amb discapacitat als seus respectius consells rectors. En total, unes 1500 persones sòcies a Catalunya.

L’Olivera destaca al seu web que “el treball és una qüestió vital, emocional”. Estic convençuda que fer-ho des dels valors cooperatius afegeix alguna cosa més: implicació, sentiment de pertinença, convenciment que plegats estem construint alguna cosa més. Del que no estic tan segura és que haguem transmès prou bé en el nostre col·lectiu i en les famílies aquest esperit participatiu i, sobretot, emprenedor que porta implícit el cooperativisme. Tenim feina a fer en aquest sentit, perquè l’esperit cooperatiu i el que representa formar part d’una cooperativa no quede diluït.

El 15M activa el debat cooperatiu

dimarts , 19/07/2011

foto ivan p.jpgPer Ivan Miró, soci de La Ciutat invisible, sccl

 “No som mercaderia en mans de polítics i banquers” va ser el crit inicial amb què el moviment del 15M desbordà el carrer. L’exhortació, amb una rotunditat que conjugà determinació i creativitat, esclatà al bell mig d’una societat paralitzada per la crisi, i la remogué a fons. ¿Qui no s’ha sentit interpelat, d’alguna forma o altra, pels seus lemes incisius, per les innovadores formes d’acció? De forma intuitiva –alguns han dit naïf-  el moviment ha sabut exterioritzar el malestar de part de la població vers la convencional política representativa, incapaç de resoldre problemes socials com l’atur i la precarietat. També ha assenyalat les entitats bancàries com a responsables no només del desastre immobiliari, sinó com a portadores d’un egoisme financer que ha provocat les actuals polítiques d’austeritat –les malaurades retallades socials.  En síntesi, les veus plurals del 15M han expressat de manera massiva el desig d’una altra participació política, així com la necessitat d’una altra economia, i ho han fet amb unes formes que practiquen la democràcia directa i l’autoorganització social.plaçapublica.jpg

A partir d’aleshores, el moviment s’ha descentralitzat i estés a centenars de barris i pobles del nostre país. Avui, les places s’han convertit en àgores, i s’hi discuteix de política, d’economia, de comunitat.  ¿Com transformem un sistema polític que “no ens representa”? ¿Com afrontem unes relacions econòmiques on el capital, feridor, avança desbocat? ¿Com defensem, repensem i inventem nous i vells drets socials? ¿Com ens organitzem? A mesura que les preguntes avancen, les respostes destitueixen el que es donava per inamovible.  Així, front el colapse d’una política emmordassada pel sistema de partits, emergeix la vitalitat de les xarxes socials i de les assemblees a les places. Alternativa a la rapinya bancària, es (re)descobreixen les finances ètiques i solidàries. A diferència d’una economia que deshumanitza, es parla de cooperatives.

 Efectivament, quan en el debat popular s’indaga sobre referents alternatius a l’economia convencional, les cooperatives sovint apareixen com una realitat tangible i alhora il·lusionant. Quan una generació “sobradament preparada” es troba, per primera vegada, amb unes expectatives laborals pitjors que les de la generació anterior, no és casual que es remeti a la cooperativa com a fórmula de creació d’ocupació. S’albira, així, com la possibilitat mancomunada de posar fi al dessassossec individual causat per l’abisme del mercat de treball actual. Com un reconeixement de la pròpia potència. ¿Quin paper poden jugar, tanmateix, les empreses de propietat col·lectiva i gestió democràtica, en el nou context social?

La fòrmula cooperativa autoorganitza l’activitat productiva de forma similar a com ho fan les subjectivitats del moviment: descentralitzada, horitzontal, en xarxa, aplica la cooperació a l’economia de tal forma com el moviment aspira a fer-ho en el conjunt de l’activitat social. Arrelada al territori, la cooperativa fomenta la realització personal en projectes col·lectius, dota de sentit la pròpia experiència, se sustenta en valors com la responsabilitat social, la solidaritat o el recolzament mutu. És participació aplicada al treball i al consum; democràcia econòmica en marxa.

El temps dirà com evoluciona el moviment, si neixen nous cooperativismes, si les cooperatives actuals n’extreuen innovacions. De moment, el debat ha començat, i això ja és una festa. Si no som mercaderia en mans de polítics i banquers, haurem d’agafar el present amb les nostres pròpies mans.

Cooperatives, empreses d’avantguarda

divendres, 15/07/2011

Per Núria Ballesteros, directora del Col.lectiu Ronda

nuria_ballesteros.jpg D’un temps ençà, és molt habitual trobar-se en tota mena de mitjans de comunicació les opinions de reconeguts experts que, amb diferents matisos, proclamen que les empreses d’èxit del futur seran aquelles que siguin capaces de superar l’actual cultura empresarial i obrir-se  a noves formes d’organització.

El futur, ens diuen, serà de les empreses que sàpiguen escoltar les persones que hi treballen, que estiguin obertes a les innovacions que els seus empleats i empleades puguin aportar. Serà de les que no tinguin por d’obrir camins a la participació en uns processos de presa de decisions que superin les jerarquies immòbils i ferragoses i, en canvi, serveixin per recollir tot allò de bo que qualsevol persona vinculada a l’empresa pugui aportar. El futur, insisteixen, és de les empreses que generin al seu voltant una cultura corporativa sòlida i atractiva, capaç de fer sentir orgullós de formar-ne part a la gent que es guanya la vida treballant-hi. Empreses que sàpiguen valorar el talent i la dedicació dels seus treballadors i treballadores, que fomentin la igualtat i la participació i mantinguin vincles d’arrelament amb el territori que les acull.

Tot això i moltes altres coses constitueixen allò que els experts anomenen ‘nova cultura empresarial’ i, si hem de fer-ne cas, es tracta d’una veritable revolució que canviarà per sempre més la nostra forma d’entendre les relacions laborals i el rol de les empreses dins el globalitzat teixit econòmic mundial.

I no podria estar més d’acord. Efectivament, des de la modèstia, coincideixo en el diagnòstic amb aquests experts que prefiguren amb els seu anàlisi unes empreses més humanes i participatives, més igualitàries i amb voluntat d’estar al món per fer quelcom més que diners. Ara bé, qui diu que aquesta és una revolució que encara està per fer? El futur serà d’aquestes empreses adaptades als nous temps, d’acord, però,  i el present? No és també d’aquestes empreses? No existeix ja –i des de fa més de 150 anys- una tipologia d’empresa on la participació i la gestió democràtica no és només una declaració de bones intencions sinó, ben al contrari, una realitat quotidiana?

Doncs sí, aquestes empreses existeixen i responen al nom de cooperatives.

La crisi ha fet palès que el cooperativisme és una alternativa perfectament viable i plausible a les societats mercantils que a dia d’avui continuen sent la immensa majoria del conjunt d’empreses del país. Ningú ha estat capaç d’esquivar amb major eficàcia que les cooperatives els pitjors efectes de la crisi, doncs els problemes – que afecten a tothom-, es poden afrontar amb major flexibilitat. És més, la xifra de cooperatives i de persones que hi treballen s’ha incrementat arran d’aquest perllongat període de severes turbulències econòmiques que encara ens afecta.

El cooperativisme ha estat capaç de reivindicar-se com una forma d’organització que ha generat empreses modernes i innovadores, referents en molts sectors, tant en èpoques de crisi com de bonança. Empreses on, com diuen els grans gurús empresarials que ha de ser, les persones són un dels actius més importants.

Davant d’aquells que ens parlen d’una nova cultura empresarial que està per arribar, jo convido a tothom a mirar al seu voltant i descobrir les petites o grans aventures que protagonitzen tota mena de cooperatives. Empreses humanes, empreses amb futur que existeixen i gaudeixen de bona salut.