Entrades amb l'etiqueta ‘L’Olivera’

Existeix finançament pels emprenedors socials?

dissabte, 5/11/2011

Mavi_Web.jpg Per Maravillas Rojo

Avui, al nostre país, encara no hi ha massa crítica suficient de productes financers específics que siguin accessibles per a emprenedors socials. Podem esperonar la gent a endegar projectes, a aprofitar l’estímul de la crisi per marcar la diferència, generar valor a través de la seva feina, però tota aquesta empenta no s’ha consolidat prou com per generar una línia de finançament que la sustenti. El problema és de base: encara hi ha poques experiències d’emprenedoria social que es puguin posar com a exemple per entendre de quina manera es pot accedir a productes de finançament.

Sense un camí ben marcat i visible, ambdós sectors, tant emprenedors com entitats financeres, estan condemnats a haver d’agafar massa dreceres per acabar trobant-se. Tot i així, no partim de zero. La “carretera” l’estem començant a construir entre tots i ja podem comptar amb alguns referents de productes financers específics per a emprenedors socials. Així, podem citar experiències com les de Coop57 o Fiare. També podem referir-nos al Fons d’Inclusió Social impulsat des de Caixa Catalunya, que es troba en fase de desinversió. Aquest últim va ser, per exemple, el motor per iniciatives com Fundació Futur o la cooperativa l’Olivera. A més, malgrat que no són operatius, s’anuncien nous fons socials com CREAS, Fondo Social o ISIS Capital.

I és que, malgrat les mancances, entitats financeres com el BBVA o La Caixa han decidit començar a il.luminar aquest teixit empresarial social i ja estant posant en marxa programes específics que incorporen finançament per tal d’ampliar la creació i el creixement d’aquest corrent emprenedor. En aquest sentit, en el moment de gestació d’aquests productes, resulta clau fer entendre a les entitats que el finançament accessible per a qualsevol emprenedor presenta evidents “barreres” quan es tracta d’un emprenedor social. Les garanties mai podran ser les mateixes, sobretot en projectes en la seva fase de creació. Disposar d’un aval tècnic, en el cas de projectes que tenen acompanyament o d’una filantropia renovada que estimuli l’aportació de recursos vinculats a l’objectiu de l’empresa social, hauria d’ajudar a superar aquestes reticències.

Cal doncs identificar productes financers, sistemes d’accés a finançament i emprenedors socials que han accedit a aquests productes per tal d’ampliar el seu abast i consolidar el seu funcionament. I, precisament, aquest és un dels objectius de la Primera Jornada per al Finançament de la Innovació i l’Emprenedoria Social que celebrarem el proper dia 7 de novembre i en la que tindrem l’oportunitat de conèixer experiències concretes de diversos emprenedors socials acompanyats de les entitats financeres que els han donat resposta.

Emprenedors i entitats financeres comencen a orientar el seu rumb en trajectòria convergent, però perquè acabin compartint el mateix espai, la implicació de tots els actors del món de l’Emprenedoria Social és fonamental.

 

La riquesa de compartir un projecte democràtic

dilluns, 19/09/2011

pepa1.jpg Per Pepa Muñoz

El cooperativisme ha tingut un paper destacat en la posada en marxa de serveis d’atenció a les persones a Catalunya. El que no hem destacat mai és el paper de les cooperatives en la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, i sens dubte, hi han aportat molt més que feina.

darrera_assemblea_teb.jpg  Potser perquè és un tema, el de la discapacitat intel·lectual, per al qual estic especialment predisposada per les vivències familiars, per mi aquest tipus de cooperatives mereix un reconeixement especial. Que socis amb diferents capacitats compartim un projecte, des de la igualtat, des dels valors cooperatius, en definitiva, des de la construcció col·lectiva té un mèrit indiscutible, i alhora és d’un valor incalculable per a la cultura democràtica.

No sé d’on van sortir les primeres idees de fer cooperatives de persones amb discapacitat intel·lectual (segurament va ser un cúmul de coincidències, sensibilitats, il·lusions…); sí que conec la qualitat humana d’algunes persones que hi han tingut un paper destacat en un moment o un altre: Josi Llorenç, Carles de Ahumada, Juan Ruiz, Francesc Martínez de Foix, Salvador Strino… 

Com a familiar de dues persones amb discapacitat, els he d’agrair aquest camí que han fet, l’esperit emprenedor i l’esforç de construir des del no res. I com a cooperativista, vull destacar que han posat en marxa projectes que aprofundeix en els valors cooperatius, sobretot en el d’ajuda mútua i el dela igualtat. Enl’àmbit de la discapacitat intel·lectual es reconeix que el model de centres especials de treball de Catalunya és pioner a l’Estat. Doncs encara som més pioners en la vinculació de discapacitat intel·lectual i cooperativisme.

Estem molt acostumats a sentir parlar de cooperatives com a projectes d’emprenedors que cerquen plegats una experiència laboral diferent, més igualitària… I crec que és important donar a conèixer experiències de cooperativistes  que comparteixen la idea d’un món d’oportunitats per a aquelles persones que han nascut diferents i tenen un encaix difícil en una societat cada vegada més complexa; on els professionals i les famílies (en representació de les persones amb discapacitat) compartim projecte i representació en els òrgans de govern, consell rector, assemblea, comissions…

I no són poques: L’Olivera, la Fageda, el TEB, Taller Àuria, Teixidors, Grup Dem, Nou Verd, Calandra, Cipo, GSIS, Jeroni de Moragas són cooperatives que incorporen persones sòcies amb discapacitat als seus respectius consells rectors. En total, unes 1500 persones sòcies a Catalunya.

L’Olivera destaca al seu web que “el treball és una qüestió vital, emocional”. Estic convençuda que fer-ho des dels valors cooperatius afegeix alguna cosa més: implicació, sentiment de pertinença, convenciment que plegats estem construint alguna cosa més. Del que no estic tan segura és que haguem transmès prou bé en el nostre col·lectiu i en les famílies aquest esperit participatiu i, sobretot, emprenedor que porta implícit el cooperativisme. Tenim feina a fer en aquest sentit, perquè l’esperit cooperatiu i el que representa formar part d’una cooperativa no quede diluït.