Màrqueting amb valors i canvi de model econòmic

dijous, 26/05/2016

Victor GalmésPer Víctor Galmés, gestor de projectes a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Actualment, el consum responsable representa un percentatge petit del total. L’economia social representa aproximadament el 6%  del PIB de Catalunya. Ara bé, es pot afirmar que es tracta d’una tendència creixent que ha anat a més en els darrers anys i que seguirà creixent en els propers. La prova més evident és el recent interès de les grans firmes multinacionals (embotits, refrescs, gel, roba…) en incorporar valors en les seves campanyes publicitàries. Fins i tot, fan anuncis on pràcticament ni apareix la marca, sinó destaquen valors humans com la solidaritat o la cura dels més necessitats i, d’una manera subtil els vinculen a la seva marca. Fan màrqueting de valors, utilitzen els valors al servei del seu objectiu principal: incrementar els beneficis.

L’economia social està centrada en les persones i incorpora valors per definició; no ha d’inventar complexes estratègies per justificar-los, sinó que només ha de ser transparent i explicar el què són. Podem trobar molts exemples de cooperatives i altres entitats socials que treballen molt bé la comunicació, la difusió, la política de preus, la distribució… en definitiva, tot allò que engloba el màrqueting. Moltes també incorporen els valors en la seva estratègia de comunicació. Aquí els valors representen el nucli de l’activitat i formen part d’una estratègia de comunicació transparent i coherent. Fan màrqueting amb valors, que és molt diferent del màrqueting dels valors.

Es tracta de dues maneres diferents de fer activitat econòmica, però aquestes dues maneres conviuen en una mateixa societat que ha establert una economia de mercat per satisfer les necessitats personals. És a dir, tenim unes entitats productores de bens i serveis i les persones satisfem les nostres necessitats adquirint aquests bens o serveis a un determinat preu través del mercat. Deixant de banda el debat sobre canviar el sistema, l’economia social representa una alternativa de transformació social del sistema des de dintre, és a dir, transformació a través del mercat, que no és incompatible amb una transformació paral·lela del sistema.

Al respecte, un estudi sobre el perfil de les persones usuàries de cooperatives (realitzat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya) destaca que, davant dos productes o serveis semblants, un 71% de persones consumidores de Catalunya afirma estar disposada a pagar un preu més elevat pel que incorpora valors. Aquest 71% és d’una mostra de 1.600 consumidors representatius de la població catalana. És cert que, pagar més, pot voler dir moltes coses: podrien ser 10 euros, però també 1 cèntim o 50, 100… El que sí tradueix aquesta dada és que les persones consumidores estan disposades a comprar valors a un preu que considerin raonable. També vol dir que, si s’expliquen bé els valors i el seu fet diferencial, les persones consumidores estan disposades a escoltar i valorar aquests elements en la seva decisió de compra. Algú també podrà dir que una cosa és el que diuen els consumidors i una altra el que fan. I segurament és cert, però si grans marques multinacionals intenten associar valors als seus productes mitjançant elaborades estratègies de publicitat podem estar segurs que és perquè això es tradueix en ingressos. Per tant, una part important d’aquest 71% està disposat a fer, és a dir, a comprar valors.

Entre el 6% del PIB que representa l’economia social i el 71% que afirma la seva predisposició pels productes i serveis cooperatius hi ha un recorregut molt gran que deixa molt marge per fer màrqueting amb valors. No es tracta de crear noves necessitats, però sí de cobrir les necessitats existents i contribuir al canvi de model econòmic ampliant l’economia social. Des d’aquesta perspectiva, s’impulsaria un canvi de model econòmic des de l’oferta.

Ara bé, no n’hi ha prou a impulsar l’oferta responsable. Com a societat també ens cal impulsar la demanda responsable. Tot i parlar d’un 71% de persones consumidores potencials, aquest percentatge no representa els consumidors realment responsables. Queda molta feina per fer de cara a informar i sensibilitzar sobre la racionalitat en les decisions de compra. Aquesta tasca no és responsabilitat exclusiva de les entitats de l’economia social. En la meva opinió, les administracions públiques tenen la gran responsabilitat d’apostar-hi i realitzar aquesta tasca d’informació i sensibilització sobre els beneficis col·lectius del consum responsable. L’economia social genera externalitats positives pel conjunt de la població i és de manual que l’Administració Pública ha d’intervenir en l’economia per potenciar els bens i serveis que generen aquestes externalitats. En aquesta mateixa línia, també cal que les administracions publiques prediquin amb l’exemple i incorporin més i millors clàusules socials en la contractació pública que assegurin un consum públic responsable.

Impulsar l’oferta i la demanda responsable és l’única estratègia per avançar socialment cap un model econòmic sostenible i viable a llarg termini, que maximitzi el benestar del conjunt de la població.

Crowdfunding: una eina participativa per enfortir les nostres cooperatives

dilluns, 11/01/2016

aritz cirbiánPer Aritz Cirbián, soci de la cooperativa Compacto

La crisi que han patit en els últims anys els models tradicionals de finançament per a artistes, creadors i tot tipus de col·lectius, així com el nou rol que han assumit molts consumidors amb la irrupció de les tecnologies i les xarxes digitals, han donat pas a vies alternatives, basades en la complicitat amb la comunitat i en noves formes de consum. Un cas paradigmàtic és el crowdfunding, també conegut com a micromecenatge, però que a nosaltres ens agrada més traduir directament com a finançament (funding) col·lectiu (crowd).

Les pràctiques de compra col·lectiva, de subscripció popular o de finançament participatiu formen part de la cultura cooperativa des dels seus orígens, ja fa més de dos segles. Per tant, el cooperativisme ha estat pioner en aquesta via de finançament alternativa. El concepte de crowdfunding és molt conegut per les campanyes d’artistes de tota mena a portals com Verkami, però també inclou  altres mecanismes de finançament col·lectiu com, per exemple, l’emissió de títols participatius com han fet entitats com El Timbal Centre de Formació i Creació Escènica i els projectes promoguts per Coop57.

Moltes cooperatives “joves” de Catalunya hem pres en els darrers anys la decisió d’adaptar-nos a la nova realitat digital i utilitzar les eines que tenim a la nostra disposició. L’ús per part d’aquestes cooperatives de diferents formes de crowdfunding ens ha servit per portar a terme els nostres projectes i, alhora, enfortir no només les nostres cooperatives sinó la nostra base social i l’impacte cultural que plegats tenim. A més de nosaltres mateixos (Compacto.coop) és el cas de La Ciutat Invisible o Pol·len Edicions, que a més d’emprar de forma decisiva en els nostres projectes el crowdfunding, som partners de Verkami, la plataforma de Mataró que ha estat pionera del micromecenatge a Catalunya promovent projectes creatius i socials i que s’ha convertit en la més potent del sud d’Europa.

Però quins avantatges reals té per a una cooperativa finançar un projecte amb una campanya de crowdfunding? Amb aquest model aconseguim involucrar a la nostra base social en el projecte i, a més, ampliar-la. D’altra banda, el crowdfunding ens permet cobrir parcialment les nostres necessitats financeres, reduint la necessitat d’endeutament de l’entitat. Això també provoca que millorem la nostra posició al mercat amb menys risc respecte a altres iniciatives empresarials.

L’auge del crowdfunding ha sigut, a més, una demostració molt clara del canvi sofert en sectors que treballen enfocats vers el públic final, des de projectes culturals com els que indicavem a disseny de tota mena de productes, des de bicicletes de baix impacte a filtres potabilitzadors d’aigua. En molts d’aquests sectors la distribució ha perdut importància en favor de la capacitat de cada entitat o projecte de donar-se a conèixer. Aquesta és una característica que també comparteix el crowdfunding amb el cooperativisme. En ambdós casos el més important no són els diners (que són una eina), sinó aconseguir tenir una base social forta i participativa. En el cas de Compacto, una part dels mecenes que han col·laborat econòmicament en els nostres projectes (de llargmetratges com “El camí més llarg per tornar a casa”) han entrat finalment a formar part de la cooperativa com a socis col·laboradors (i encara en falten!). Més enllà del finançament, el crowdfunding ens ha donat més força social i participativa; en definitiva, cooperativa.

Acord per seguir potenciant l’economia del Bages

dimecres, 9/12/2015

carles_araCarles Jódar, des de la cooperativa Gedi. 

Potenciar l’economia del Bages a través de consum de productes autòctons i amb la idea de col·laborar entre empreses locals per poder afavorir l’economia del territori. Aquest objectiu i concepte de base és el que es troba en l’acord al que han arribat l’empresa tèxtil ubicada a Navarcles, Cotó Roig i la cooperativa federada Frescoop, que gestiona els projectes MengemBages i Mengem de l’hort.

La primera de les fases de l’acord entre les dues empreses serà oferir productes, paneres i regals de Nadal amb materials elaborats a la comarca i, d’aquesta manera, “incidir en la necessitat de consumir local per potenciar la nostra economia immediata”, asseguren Àngels Perramon i Rosa Escalé, impulsores del projecte Cotó Roig.

Per la seva banda la gerent de Frescoop i coordinadora del projecte mengemBages, Alba Rojas, afirma que “col·laborar entre empreses de la comarca, cadascuna amb els seus objectius, però sumant esforços, ens fa més forts en una comarca que hem detectat que és activa i amb molt potencial”.

IMG_3682

Nova secció tèxtil al web de mengemBages

Després del període nadalenc, la plataforma digital mengemBages i mengemBaix, que fins ara es dedica exclusivament a l’alimentació de la comarca, estrenarà la secció de producte tèxtil local amb les propostes de Cotó Roig,

Cotó Roig és una empresa que  es va implantar a Navarcles i dedica els seus esforços a produir roba de cotó de la que en coneix tota la traçabilitat, des de la recol·lecció que es fa de cotó a Andalusia –l’únic lloc on encara es produeix cotó a l’Estat, juntament amb Múrcia- fins a l’elaboració final de la peça de roba.

Per la seva banda Frescoop, a través de mengemBages, ha agrupat a un bon nombre de productors alimentaris locals per poder comercialitzar els seus productes, a més de produir la seva pròpia horta gràcies a la marca Mengem de l’hort, i poder-la presentar cuinada al restaurant l’Om del carrer Alfons XII de Manresa.

Els primers productes que es podran adquirir juntament amb els lots de Nadal de mengemBages són una bossa de berenar, una de compra, un davantal o un drap de cuina.

L’economia cooperativa necessita el Postgrau

dimarts , 27/10/2015

jordigarciaPer Jordi Garcia, de la cooperativa federada LabCoop

Torna altra vegada el Postgrau en Economia Cooperativa, que porta el model cooperatiu a la formació superior universitària.

No cal estendre’ns gaire a recordar la importància de la formació per a la creació, consolidació i creixement de l’empresa cooperativa, ni recordar per enèsima vegada la insuficient presència del cooperativisme en tot el sistema educatiu, començant per la primària i acabant a la universitat.

Per això va significar tant que, ja fa una colla d’anys, l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i Aposta SCCL creessin junts el Postgrau en Economia Cooperativa.

DSC05702Per les edicions del postgrau ja hi ha passat un centenar llarg de persones de perfils diversos: graduats universitaris amb ganes de conèixer el cooperativisme i l’economia social i solidària, emprenedors a qui els balla pel cap una idea empresarial i la volen dur a terme en forma cooperativa, persones que ja treballen en una cooperativa o en el moviment cooperatius però que desitgen aprofundir-hi i tècnics d’administracions, sovint locals, que han de promoure les cooperatives als seus territoris.

Ara, en aquesta setena edició organitzada per l’IGOP-UAB i la cooperativa Labcoop, amb la col·laboració d’Aposta Escola Empresarial Cooperativa, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la Fundació Seira, un cop més l’objectiu és, per damunt de tot, formar persones expertes en els diferents aspectes que integren la gestió cooperativa –organitzatiu, legal, fiscal, de projectes empresarial– i en el seu entorn polític, econòmic i social.

Els trenta crèdits ECTS de què consta aquest curs de formació superior estan estructurats en quatre mòduls: l’economia cooperativa en una societat en transformació; l’empresa cooperativa: règim legal, econòmic, fiscal i projecte empresarial; l’organització cooperativa, i com a colofó un treball final de recerca. Tot plegat són 160 hores de docència distribuïdes en sessions de dilluns i dimecres de 16 a 20 hores, al llarg de quatre mesos, des del 16 de novembre, data d’inici del curs, fins al 16 de març. A aquestes hores hi hem d’afegir unes quantes més de coneixement d’experiències pràctiques (una part rellevant i ben apreciada per l’alumnat), d’un seminari sobre polítiques públiques i cooperativisme i per fer el treball de recerca.

Les inscripcions al Postgrau estan a punt de tancar-se; la data límit és el 10 de novembre. Aquelles persones que hi estiguin interessades poden demanar més informació a l’Escola de l’IGOP i poden, a més, sol·licitar una beca a la Fundació Seira i la FCTC.

Possiblement, la millor demostració de l’eficàcia del Postgrau, i que per tant en certifica la qualitat, sigui que molts dels seus antics alumnes, en acabar, creen la seva pròpia cooperativa o entren com a socis a treballar en d’altres ja creades. Perquè, tal com va expressar sintèticament José Maria Arizmendiarreta, promotor de l’experiència cooperativa de Mondragon, “saber és poder”.

Cap a un desenvolupament social i solidari de les ciutats

dimecres, 21/10/2015

jordigarciaPer Jordi Garcia, de la cooperativa federada LabCoop

Som davant d’una de les crisis globals més importants que han afectat les societats contemporànies. Aquesta crisi la podem interpretar també com una transició cap a un nou paradigma. Canvien les pautes de treball i de vida, el sistema econòmic i productiu es transforma, molts conflictes socials i ambientals s’aguditzen (entre ells, l’augment de la desigualtat social i el canvi climàtic) i el sistema polític, qüestionat, busca redefinir-se.

En aquest període de transició, també el paper de les administracions i les seves formes de relació amb la ciutadania queda alterat. Les eleccions municipals del maig en van ser una mostra evident. Partits, plataformes i candidatures municipalistes amb voluntat de posar en pràctica noves formes de govern han format noves majories a molts municipis del país. En aquest nou mapa del municipalisme català, creix l’interès per l’economia social i solidària, llegida per nombrosos municipis com un eix estratègic per a un desenvolupament local, el qual també necessita ser repensat en clau més integral, comunitària, endògena i autocentrada.

Però què entenem per economia social i solidària? L’economia social i solidària són el conjunt de pràctiques econòmiques (treball cooperatiu, comercialització justa, consum responsable, finances ètiques…) que prioritzen la satisfacció de necessitats respecte al lucre, s’organitzen de manera democràtica i actuen amb compromís social i ambiental.

Aquestes iniciatives s’encarnen en cooperatives de tota mena (de treball, de consum, de serveis…), societats laborals, associacions i fundacions del camp social, i també en una munió de grups informals. Totes elles, però, comparteixen la primacia de la persona per sobre del capital, la propietat col·lectiva, la gestió democràtica, la implicació en la comunitat, i els valors de solidaritat, igualtat i sostenibilitat. La  preocupació per generar i assegurar ocupació de qualitat produint béns i serveis socialment útils és un altre tret diferencial de l’economia social i solidària.

La promoció per part dels governs locals d’aquesta nova forma de fer economia i, sovint també, de fer empresa té un triple efecte beneficiós: genera activitat econòmica d’utilitat social, aprofundeix la participació democràtica de la ciutadania i reforça la cohesió social.

Aquestes són les premisses que sustenten la Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària que tindrà lloc a Barcelona el 22 i 23 d’octubre, una trobada organitzada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb Barcelona Activa.

Polítics, tècnics i experts, a més de persones de la mateixa economia solidària, coneixeran i intercanviaran per primer cop experiències de polítiques públiques locals d’economia social i solidària, algunes d’altres països i d’altres de municipis catalans on ja s’està impulsant aquest model econòmic emergent. És precisament aquesta combinació entre els diferents nivells, l’acadèmic, el polític i el tècnic, allò que fa de la Trobada una oportunitat única per començar a impulsar de debò un nou model de desenvolupament local basat en l’economia social i solidària.

Un primer pas per crear una xarxa de municipis compromesos amb la democràcia econòmica

La implicació institucional és un dels trets diferencials respecte a d’altres jornades celebrades fins ara. Però si el compromís polític és condició necessària, no és condició suficient. La Trobada evidenciarà que, un cop més, la societat organitzada és el principal motor de transformació.

L’encontre comptarà amb ponències de persones referents en el tema com Jean-Louis Laville, un dels màxims experts en economia solidària del món, així com d’Annie Berger, Floriana Colombo i Patrick Duguay, que explicaran com les administracions locals de França, Itàlia i el Quebec, respectivament, desenvolupen l’economia social i solidària en col·laboració amb els actors d’economia social i solidària del territori.

El divendres, 23 d’octubre, al matí, tindrà lloc una taula rodona sobre municipalisme i economia solidària. Hi participaran l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; la de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; el regidor de Nova Economia de l’Ajuntament de Sabadell, Albert Boada, i el comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Via.

Durant l’encontre es llegirà també una declaració, on es convida els municipis a adherir-se a la creació d’una xarxa de municipis per l’economia social i solidària, que hauria de constituir-se en un pròxim encontre durant el primer semestre de l’any que ve, organitzat per l’Ajuntament de Badalona.

La Trobada no és, doncs, el final de res, sinó tot al contrari, el principi d’una col·laboració que, ben segur, donarà molts fruits, entre les administracions locals i l’economia social i solidària.

Fem-la de totes, fem-la entre tots

dimecres, 23/09/2015

_MG_7589 Per Carme Giménez, sòcia de la cooperativa de treball l’Apòstrof i representant del Grup Ecos al Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. 

Ja fa més d’un any que vam renovar el Consell Rector de la Federació, justament quan ja s’havien posat en marxa dos processos: la Llei de cooperatives i la fusió entre federacions. La llei es va aprovar abans de l’estiu i tothom podeu fer valoració de quin ha estat el paper que han jugat les organitzacions cooperatives en tota la negociació i actuació davant de la redacció, discussió i aprovació del document. Pel que fa a la unificació en una sola organització de totes les federacions cooperatives, ha quedat ajornada sine die.

Davant d’aquests dos processos s’imposa la reflexió. Com a Federació i com a cooperativistes. Hem fet el que calia?, estem satisfetes amb les decisions preses? Tenint en compte les intervencions a l’assemblea, sembla que sí, que tot el que s’ha fet fins ara compta amb el vistiplau de les i els cooperativistes. Però des del Consell Rector tenim un rau-rau que no ens tranquil·litza, i vam decidir fer un pas endavant, avançar, amb la convicció que potser necessitàvem sentir que la marxa de la Federació estava dirigida, dictada, per les cooperatives que en formem part, que som Federació.

I vam començar a tirar endavant amb un pla estratègic per marcar el rumb dels propers tres o quatre anys. I, com ja vaig fer a l’assemblea, vull expressar la importància que té per a la Federació i per al Consell Rector, i per a totes i tots, al cap i a la fi, aquest pla estratègic. I no tan sols el resultat de tota la feina, sinó també com es fa, com es redacta i com arribem a conclusions. En aquest cas, el camí és tant o més important que el destí, perquè pot marcar una manera de fer.

Ja fa temps que parlem d’economia social, d’economia solidària, de canvis, d’organitzacions transversals i horitzontals, de mètodes participatius i d’apoderament… Ha arribat tot això a la FCTC? Penso que no, encara no (o no prou encara). I aquest pla estratègic que s’està elaborant pot ser l’oportunitat per fer aquest gir en la seva organització i objectius. No podem confeccionar un pla continuista, sobretot si pensem que cal prendre les regnes de les actuacions que col·lectivament podem tirar endavant.

S’ha obert la participació a tothom. Si algú pensa que amb les enquestes, les reunions, no en té prou, o no recullen prou bé el seu pensament, només cal recordar que els consells rectors són oberts a totes les aportacions que vulguem fer com a cooperativistes. Els membres del Consell Rector estem decidits a construir col·lectivament aquesta línia de treball i estem oberts a les propostes que ens hi vulgueu fer arribar. Tots els canals són oberts.

És responsabilitat nostra fer créixer aquest procés participatiu, que respongui als interessos de les cooperativistes, que si ens tornéssim a trobar amb una llei o amb un pla d’apropament, les decisions fossin al més col·lectives possible i no ens tornin a agafar uns per un cantó i uns altres per un altre.

Si hi ha una enquesta, fem-la tots. Si hi ha una reunió, anem-hi tots. I si ens sembla insuficient, exigim que sigui més. Fem més gran la Federació. Si ha de fer un tomb, ara en tenim una oportunitat.

Qui consumeix o és usuari de cooperatives?

dimarts , 22/09/2015

Roger_CivitPer Roger Civit, soci de la cooperativa de treball i-LabSo

“No hi ha vent favorable per aquell que no sap on va” va dir Sèneca ara fa dos mil·lennis. Les empreses es troben molt sovint sense aquest vent, perdudes a la deriva d’alta mar i, molt cops, deixades arrossegar per la primera bufada que arriba a les seves veles i que les porta en direcció contrària als seus objectius. A les veles de l’empresa cooperativa ja fa un temps que hi impacta una ràfega d’aire (nou) sense precedents. Cal, doncs, aprofitar aquesta ventada per posar rumb en la bona direcció.

Amb aquest objectiu, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya presenta el proper 7 d’octubre un estudi pioner per conèixer el perfil de les persones consumidores i usuàries de cooperatives. Aquest estudi, del que la cooperativa i-LabSo (Internet Laboratori Social) hem tingut el privilegi de contribuir a la seva realització, pretén obtenir una imatge més nítida de qui són les persones consumidores dels productes i serveis cooperatius, com són i, sobretot, sota quines premisses operen alhora de consumir.

Aquest estudi conté nombroses conclusions en diferents àmbits. Aquí hem volgut recollir-ne 7 pinzellades:

  1. Contràriament a la creença estesa, el moviment cooperatiu és més conegut entre la població catalana del que creuen els seus integrants. La major part de la població és capaç d’identificar algun o altre model d’empresa cooperativa.
  2. Més d’un terç dels actuals consumidors de productes i serveis cooperatius s’hi han afegit en els darrers cinc anys, coincidint amb l’actual crisi econòmica i social.
  3. No ens equivoquem, la persona consumidora de productes cooperatius està a la cerca de les mateixes característiques comercials que la població general: el més important és la qualitat i el preu. Tan sols es diferencien clarament en la importància donada a la gestió empresarial.
  4. En aquest sentit, i davant de dos productes amb característiques similars, les persones consumidores estan disposades a pagar un preu més elevat si al darrera de la seva producció es troba una empresa amb valors socials.
  5. Respecte als referents d’altres formes empresarial, la població catalana percep una major qualitat en els productes i serveis cooperatius, tot i que creu que existeix una menor diversitat d’aquests.
  6. Tot i la creença que els productes i serveis cooperatius són més barats que els seus competidors, el preu (per excés) és la principal barrera d’accés al seu consum, seguit d’aspectes relacionats amb la seva distribució i comercialització.
  7. El retrat robot de la persona consumidora de productes cooperatius és algú entre els 30 i els 60 anys (especialment fins als 45 anys), de nivell educatiu mitjà i alt, ideologia situada a l’esquerra i identificació catalanista (tot i que amb un sector important que manifesta no tenir cap identificació nacional).

L’estudi de la Federació esdevé una ajuda, doncs, per a clarificar la destinació de les cooperatives catalanes. Ara depèn d’elles adaptar a les seves característiques les conclusions que es recullen a les seves pàgines i posar així rumb cap als seus objectius.

10 mesures per impulsar el cooperativisme

dilluns, 14/09/2015

Per Olga Ruiz, Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Catalunya és un país de cooperatives. A tots els sectors d’activitat econòmica i a totes les comarques som testimonis del seu creixement, la seva força i la seva voluntat cohesionadora i transformadora. En els anys de crisi que vivim, la capacitat de resiliència que incorporen les empreses cooperatives segueixen sent un referent. L’increment de llocs de treball és constant: 44.000 persones treballaven a les cooperatives de Catalunya a mitjan de 2015. La xifra representa un 4,2% més que el mateix període de l’any anterior. Però, a més, el 80% de l’ocupació generada a les cooperatives és de caràcter indefinit; gairebé el 50% de llocs de treball a les cooperatives els ocupen dones; fins a un 45% són menors de 40 anys; més del 5% són menors de 25 anys.

Les eleccions al Parlament de Catalunya són una oportunitat per a que la ciutadania decideixi. Els propers anys desitgem comptar amb un país que aposta per l’ocupació, els valors i les persones. Creure en l’economia social i treballar pel desenvolupament de polítiques que facin créixer les cooperatives és essencial per arribar-hi. Aquestes són les 10 propostes per consolidar un país de cooperatives:

1. Promoure les cooperatives com una via per afavorir la transformació social

Les cooperatives són empreses ben posicionades per impulsar un canvi productiu des dels valors, la capacitat per generar riquesa col·lectiva, ocupació estable i cohesió social. Impulsem un model transformador a partir de la participació de les persones que en formen part, el compromís amb el creixement sostenible, l’arrelament al territori i la no discriminació.

2. El cooperativisme, una forma de fer i de decidir

Reconèixer el cooperativisme com un agent social i econòmic amb presència en el diàleg institucional i en els espais de decisió econòmica i laboral on s’impulsen polítiques de formació, ocupació, desenvolupament social i local i foment de les pimes.

3. Un país de municipis i barris cooperatius

Augmentar i/o dotar de pressupost els programes municipals destinats a la creació d’empreses cooperatives i la sensibilització de persones prescriptores, gestories i assessories, col·legis professionals o personal de l’Administració en creació d’empresa a partir del programa Municipi Cooperatiu o Barri Cooperatiu.

4. Les cooperatives, al costat de les persones joves

Impulsar suport específic per a la incorporació de persones joves, sobretot menors de 25 anys, a les empreses cooperatives. Afavorir la relació entre la Universitat i els Cicles Formatius amb les empreses cooperatives per transferir coneixements als agents relacionats amb aquestes dos àmbits a partir de programes de pràctiques, borsa de treball, entre d’altres.

5. Formació en cooperativisme

Fomentar l’aprenentatge del cooperativisme als cicles d’ensenyament primari, secundari, universitari i en la formació professional, mitjançant la creació de cooperatives d’alumnes i del programa Fescoop.

6. Polítiques de foment

Establir polítiques eficaces de foment de la creació i consolidació de cooperatives, a la contractació de persones treballadores, a la incorporació de persones sòcies i a l’enfortiment de la gestió.

Promoure ajuts per a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball. Eliminar els obstacles que enfronten els processos de reconversió empresarial i relleu generacional. Específicament, crear un fons de garantia per donar suport a les empreses en concurs de creditors amb voluntat de continuïtat sota el model cooperatiu.

7. Clàusules que fomentin la transformació social

Als concursos públics, promoure l’aplicació eficient de clàusules basades en el compromís efectiu per a la generació d’ocupació, desenvolupament local, valors i impacte social com ho fan les cooperatives.

8. Accés al finançament per a cooperatives

Promoure la creació d’instruments que millorin l’accés al finançament i la capitalització de les cooperatives per a la realització de projectes d’impacte i transformació social.

9. Més innovació social

Impulsar mesures que promoguin la innovació social de les empreses cooperatives per tal d’incrementar en la seva pròpia activitat la contribució a un país més social, solidari i sostenible.

10. Intercanvis i internacionalització

Afavorir mesures que impulsin la internacionalització de les cooperatives i eliminar els obstacles amb que es troben per sortir a l’exterior i comercialitzar els seus productes i serveis. Fomentar la seva participació en processos de contractació pública internacional, així com l’accés a mecanismes de finançament de la Unió Europea.

 

Learn Do Share, un espai creatiu de col·laboració global

dilluns, 22/06/2015

aritz cirbiánPer Aritz Cirbián, soci de la cooperativa federada Compacto Producciones.

L’espectador ja no és passiu. La tecnologia ha facilitat l’accés a la producció i al consum cultural, i ens ha convertit a tots en creadors, distribuidors i espectadors al mateix temps. Aquest canvi de paradigma està modificant la forma en què l’espectador s’implica amb el nostre missatge o amb el nostre producte. Vivim, doncs, una autèntica revolució creativa que provoca moltes oportunitats però també més d’una incertesa. En els moments de canvi cultural, tecnològic i social que vivim, cal donar prioritat a la recerca de nous processos de creació que ens ajudin a entendre l’escenari en el que ens movem i a construir projectes adaptats a aquests nous temps. Projectes per a les audiències i la societat del segle XXI. Per a entendre aquesta realitat més complexa a la que ens enfrontem i trobar-ne solucions, ens fa falta una perspectiva multidisciplinar i col·laborativa, que fugi de l’actual tendència competitiva. Cal preguntar-se, quin és el futur de la creació i la producció de continguts?

Els dies 26 i 27 de juny al Disseny Hub de Barcelona arriba Learn Do Share Barcelona, una proposta per a experimentar col·lectivament, aprendre i compartir mitjançant diferents activitats, tallers i laboratoris que fomenten la co-creació. En un mateix espai, Learn Do share reunirà a professionals del cinema, els videojocs, l’enginyeria de software, l’educació, la televisió, el disseny, el sector social, l’ecologia, l’urbanisme, o l’hacktivisme, entre altres disciplines. Una barreja de talent creatiu de totes les formes i colors per a impulsar la innovació i trobar respostes sobre el futur de la creació en el món digital.

Learn Do Share va néixer fa 8 anys a Nova York de la ma de Lance Weiler, creador nordamericà pioner en el món dels continguts interactius i experiències digitals. Actualment Learn Do Share té la seu a la prestigiosa Universitat de Columbia, i s’ha celebrat a 15 ciutats de tot el món: Nova York, Los Angeles, Toronto, Miami, Gothenburg, Ghent, Melboune, Londres, París… i ara per fi arriba a Barcelona.

Juntament amb Al Pati, la UOC i l’Ajuntament de Barcelona, en la organització de Learn Do Share Barcelona ens trobem la cooperativa Compacto, que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball Catalunya i som una agència de comunicació transmèdia sensible al canvi de paradigma tecnològic i social que vivim. Amb Learn Do Share Barcelona es pretén afavorir la connexió entre persones creatives interessades en trencar les fronteres de les disciplines, explorar les possibilitats narratives dels nous mitjans, i desenvolupar projectes per aconseguir el bé comú. La innovació i les noves formes de treball col·laboratiu són dos dels eixos fonamentals de l’esdeveniment.  A més, a Learn Do Share Barcelona també col·laboren els companys de LabCoop, una cooperativa dedicada a impulsar projectes d’emprenedoria social cooperativa que volen transformar la realitat social, econòmica, política, cultural i ambiental. Learn Do Share Barcelona serà, doncs, un espai on s’explorarà els potencials del treball col·laboratiu i una bona oportunitat pels agents de l’economia social per enfortir-se i incidir en les noves formes de la creativitat.

En aquesta primera edició a Barcelona, l’esdeveniment es celebrarà al Disseny Hub i constarà de dues jornades. El primer dia de Learn Do Share Barcelona, el 26 de juny consistirà en un laboratori de disseny col·laboratiu, Think & Do Lab, que tindrà un màxim de 40 participants. Un experiment de creació multidisciplinar al voltant d’una qüestió concreta, que hauran de resoldre entre tots els participants. La segona jornada, el Public Day del 27 de juny, és oberta i comptarà amb creadors internacionals  com el propi Lance Weiler o el desenvolupador de videojocs també nordamericà Nick Fortugno, així com creadors locals, presentant projectes multidisciplinars en fase de desenvolupament o prototipatge, que es compartiran i testejaran en tallers i exposicions. La participació és completament gratuïta però cal registrar-se a www.learndoshare.net/barcelona. Els resultats de les jornades es compartiran a través de la web del projecte www.learndoshare.net.

Regalar cireres a Gedi és tradició

dimecres, 3/06/2015

Per Ccarles_araarles Jódar, responsable de comunicació a la cooperativa de treball federada Gedi.

Amb la primavera avançada la cooperativa Gedi ha començat una de les seves tradicions més arrelades, el repartiment de cireres, autòctones del Baix Llobregat, entre els seus clients, socis, treballadors, proveïdors i amics. Des de fa dues dècades és tradició a Gedi regalar cireres per la primavera.

cireres gediIgual que moltes empreses tenen el costum de fer regals per Nadal, a Gedi el regal es fa per primavera. “El regal nadalenc acostuma a ser un regal per a una persona. Les cireres són per compartir”, explica des del consell rector de la cooperativa Xavier Gallofré. Les caixetes de cireres ve de gust “compartir-les, si se les menja només una sola persona agafaria un mal de panxa”, explica Gallofre. El regal de la cirera es converteix en una extraordinària metàfora de la filosofia d’empresa on cooperar i compartir estan en l’ADN corporatiu de Gedi.

1/2 tona de cireres

En un sol dia Gedi reparteix mitja tona de cireres de Sant Climent del Llobregat. El dia de repartiment, que enguany és el dimecres dia 3 de juny, es converteix en una jornada d’alegria: “és fantàstic arribar als centres amb la caixeta de cireres i veure els somriure i el to festiu que agafa la jornada laboral a partir d’aquell moment o l’alegria amb que la reben clients i proveïdors”, explica Idoia Oca, gerent de Gedi. Les caixes de cireres van acompanyades d’un poema que escriuen alguns treballadors i que relata la situació social i econòmica del moment al país o reflecteix l’estat actual de l’empresa. Aquest poema no és un secret que no es coneix fins que no es reben les cireres. Enguany va acompanyat del hastag #cireresgedi per promoure’l a través del twitter @Gedi_sccl i el facebook de l’empresa.

Gedi, cooperativa d’iniciativa social

Gedi, Gestió i Disseny, és una cooperativa d’iniciativa social que es va crear l’any 1990 i des dels seus inicis a treballat amb una òptica de fer créixer tots els seus projectes de forma cooperativa i de vinculació amb diferents xarxes professionals. La cooperativa és membre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i participa al seu Consell Rector. Actualment Gedi treballa en àmbits com l’educació, la salut i els serveis socials i ho fa amb totes les franges d’edat.

Treballa en l’acollida de menors tutelats per l’administració pública (Sant Fost i Can Miralpeix a Montcada i Reixac); en l’àmbit de l’educació infantil gestionant llars d’infants a Sabadell. També ho fa amb joves que presenten dificultas d’aprenentatge a la UEC de Manresa, en dinamització juvenil en barris de Mataró i en inserció sociolaboral de persones en situació de risc, al Maresme.

Des de fa un temps la cooperativa Gedi ha iniciat la seva participació en projectes molts emergents i innovadors a través de la teràpia familiar i de salut mental. També forma part del programa Rems que treballa l’estimulació cognitiva amb persones de la tercera edat, als espais socials de la fundació Catalunya la Pedrera.

La mediació comunitària és un altre dels serveis que s’estan impulsant des de la cooperativa tot fent incidència especial en comunitats de veïns on es presenten conflictes.