Per Carles Masià, soci de la cooperativa L’Apòstrof.
La xerrada “L’economia solidària com a alternativa a la crisi” va inaugurar el cicle Gràcia Barri Cooperatiu, que durant aquesta primavera tindrà lloc a diferents espais del districte fins al 21 de juny. Abans, però, dos dels impulsors del projecte Sants Barri Cooperatiu, Miquel Miró i Iván Miró, van ser els encarregats de presentar aquesta iniciativa que pretén donar a conèixer els cooperativisme des de diferents àmbits –producció, consum, cultura, energia…– i reforçar els vincles entre les entitats del barri que el promouen.
Actualment, a Gràcia hi ha més d’una trentena de cooperatives actives, a banda d’una desena de grups de consum agroecològic, ateneus, associacions, empreses d’economia social… que s’inscriuen en dinàmiques de cooperació i participació comunitària.
Miquel Miró va explicar que un dels objectius del cicle és “dinamitzar el cooperativisme des de la base, que és el barri, i promoure espais de coneixement i trobada entre les cooperatives”.
Per la seva banda, Ivan Miró va afirmar que “cal que el cooperativisme entri en tots els àmbits de la vida. Davant de la crisi econòmica, social i política, el cooperativisme pot ser un instrument que garanteixi la nostra dignitat quotidiana”.
Alternatives a la crisi capitalista
Els membres de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) Jordi Estivill i Joan Lluís Jornet van contextualitzar històricament el cooperativisme i van explicar el paper de l’economia solidària com a resposta a la crisi capitalista.
Estivill va començar la seva intervenció parlant sobre tres crisis que han configurat la història contemporània: la de mitjan segle XIX –amb la posterior eclosió del moviment obrer–, la del preu del petroli (1973) i l’actual, que comença a impactar amb força a partir de 2008, quan es comença a desinflar la bombolla immobiliària.
La primera crisi va servir per introduir el que se sol concebre com a la primera cooperativa constituïda formalment, la de Rochdale, a Anglaterra (1847). En aquells moments, els obrers del tèxtil, coneguts més tard com els “pioners de Rochdale”, es van inspirar pels ideals de la Revolució Francesa, i es van posicionar en contra el poder patronal i estatal, alhora que defensaven l’autonomia de les organitzacions socials i populars que s’estaven configurant al segle XIX. La fórmula cooperativa va ser la seva aposta per millorar les condicions de treball, fer productes de més qualitat, evitar els intermediaris especuladors i dotar-se de mecanismes de solidaritat i suport mutu.
Per referir-se a la segona crisi, Estivill va plantejar una pregunta provocadora: fins a quin punt les cooperatives són únicament una resposta en temps de crisi? Per a Estivill, és veritat que en moments de crisi o reajustaments econòmics se solen crear més cooperatives, però també se’n constitueixen en altres períodes. Per il•lustrar-ho, durant el període 1973-1976 al Principat van néixer més cooperatives que dies té l’any. És a dir, es van fundar més de 400 cooperatives anualment durant quatre o cinc anys seguits.
Per la seva banda, l’advocat Joan Lluís Jornet va desgranar una sèrie d’alternatives que, des de l’àmbit de l’economia social i solidària, ja podem començar a practicar per caminar cap a un model més just i sostenible. Parlem d’iniciatives lligades a l’autogestió del treball mitjançant la creació de cooperatives, donar suport a les entitats de finances ètiques i solidàries que ja operen a casa nostra front a les pràctiques abusives de la banca convencional o optar pel consum crític i responsable.
Totes aquestes propostes estan recollides al decàleg “Desenganxa’t del capitalisme”, promogut per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que es va reeditar amb motiu de la vaga general convocada arreu de l’Estat el passat 29 de març.
Olga Ruiz coordina Ara cooperatives, un bloc coral, escrit a moltes mans a partir de les aportacions de les persones vinculades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i compromeses amb un model empresarial democràticament valuós.