PERFIL
Empreses 25/05/2014

25 anys muntanya amunt

Emprenedor i amant dels esports a l’aire lliure, Pere Cahué ha transformat una petita botiga de bicicletes i accessoris de Barcelona en una de les empreses de referència per a l’equipament del ciclista

-jordi Planas
3 min

L’1 de juliol de 1989 milers d’espectadors es van congregar davant del televisor. Començava el setanta-sisè Tour de França i Perico Delgado partia com el gran favorit. L’expectació era màxima perquè el segovià hi arribava en el seu millor moment de forma, però una distracció en el pròleg, i un defalliment en la primera etapa, el van relegar a la cua de la classificació. Les opcions de victòria s’esfumaven, però Delgado no va abaixar els braços i es va sobreposar a les dificultats protagonitzant una remuntada memorable. Va acabar la competició en tercera posició.

Aquell mateix any Pere Cahué obria una petita botiga de bicicletes a Barcelona, la seva ciutat. Probike, com la va anomenar, oferia bicicletes, roba, recanvis, accessoris, complements, sortides en grup, cursos de formació i taller d’autoreparació. El local tenia només dinou metres quadrats, però amb 23 anys i molta il·lusió Cahué va superar les adversitats disposant de tots els recursos que tenia al seu abast. “Amb la botiga oberta guardàvem l’estoc en una furgoneta, i poc després al pis d’uns amics meus que vivien al costat”, explica l’emprenedor barceloní. No era el primer negoci que creava. Amb només 20 anys, i a punt de titular-se com a enginyer tècnic agrònom, Cahué va muntar una empresa especialitzada en l’aplicació de tractaments fitosanitaris. Finalment, va renunciar a aquesta primera experiència empresarial incitat pel seu fervor per la bicicleta. “La passió és el que ens mou en el dia a dia”, diu convençut d’haver-la encertat amb el canvi.

L’AFICIÓ EMERGENT pels esports a l’aire lliure el va portar a crear el 2003 Intempèrie, una botiga enfocada a la pràctica d’activitats a la natura que avui factura dos milions d’euros anuals. El seu bon funcionament és un cas aïllat respecte als altres dos projectes que també ha intentat tirar endavant. El primer va ser a finals del 2010, quan el triatló era un fenomen de masses que creixia amb força al nostre país. L’ambició per atrapar aquesta nova clientela el va conduir a apostar-hi fort, obrint una tercera línia de negoci que se sumava a les altres dues ja existents. Tot i que van facturar un milió d’euros el primer any, el nou projecte va haver de tancar les portes poc després, i es va incorporar com una secció dins d’Intempèrie. La botiga per si sola funcionava bé, però no compensava tenir-la oberta perquè les importants despeses d’estructura no la feien rendible. “Ens vam equivocar”, reconeix.

Aquest desencís no el va frenar a l’hora d’inaugurar un nou local de Probike a Sant Cugat. Era l’any 2011. Es va assabentar que el fabricant de bicicletes Specialized, el seu principal proveïdor, negociava obrir una botiga en aquella localització. Preocupat per la possibilitat de perdre compradors en favor del nou establiment, hi va contactar per mirar d’engegar-lo conjuntament. L’operació tampoc va funcionar i van tancar la botiga un any després. “La gent de Sant Cugat compra a Barcelona. Els clients venien, miraven el producte i després marxaven. Semblàvem un showroom ”, afirma. Van perdre molts diners amb totes dues operacions, però no els ha fet trontollar en el terreny comptable. Tenen prou recursos propis i no reparteixen beneficis, sinó que reinverteixen.

D’altra banda, entenen els fracassos com un aprenentatge cap a l’èxit, i aquestes experiències en concret els han servit per saber que no s’han de sumar a tots els possibles booms que puguin venir en el futur: “Intentar arribar a tothom pot ser un error. A vegades se li ha de dir que no a un client per poder dir-li que sí a un altre”, comenta Cahué.

No el preocupa Decathlon, el seu principal competidor. El veu només com un pas previ a Probike i Intempèrie. Tampoc li fa perdre la son el servei públic de bicicletes Bicing, però critica que els usuaris cometin tot tipus d’infraccions. En aquest sentit, creu que l’Ajuntament de Barcelona hauria d’haver fet cursos de formació viària abans de llançar el servei. A més, afegeix que des del punt de vista mediambiental és un servei fallit: “Un estudi diu que el CO que es guanya amb l’ús de la bicicleta és inferior al que generen els vehicles pujant-les i baixant-les per la ciutat”. No obstant, desplaçar-se en bicicleta per la ciutat és cada cop més popular. Ho demostra l’aparició d’iniciatives com FixedLover, una comunitat virtual que identifica els bars bike-friendly a Barcelona i la rodalia.

Probike i Intempèrie facturen actualment 9 milions d’euros i formen un equip de 45 persones, a qui Cahué va donant entrada a poc a poc en el seu accionariat. No li importa que algú altre copiï el seu model i l’exporti fora de Catalunya, però ell no s’hi vol implicar. Considera que això requeriria fer viatges amunt i avall transmetent els seus procediments, i ara per ara no està disposat a fer-ho. No és conformisme, simplement prioritza la seva qualitat de vida i la de la seva família.

stats