TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Una nova amenaça per a la indústria de l’oci: pel·lícules en ‘streaming’ al mòbil

Considerada una evolució de BitTorrent, la nova tecnologia permet veure des dels dispositius mòbils sèries allotjades en els ordinadors d’altres usuaris

Imaginem que tenim una sèrie de moda guardada al disc dur del nostre ordinador i, alhora, estem subscrits a un dels molts programes de compartició i descàrrega d’arxius multimèdia mitjançant enllaços .torrent, el que comunament es coneix com la tecnologia BitTorrent. El programa, convenientment instal·lat, haurà convertit els diferents arxius que formen els capítols de la sèrie en enllaços .torrent.

D’aquesta manera, quan l’ordinador estigui connectat a la xarxa, altres usuaris podran buscar-los i descarregar-se una còpia dels nostres arxius per veure la sèrie sense pagar ni a la indústria audiovisual ni als guionistes ni als actors ni a ningú. ¿Drets o infraccions legals? Fins aquí, res de nou: una tecnologia que fa anys que funciona i una polèmica que l’ha acompanyat i que ha generat pressions des dels EUA, canvis de legislació i accions judicials amb tancament de webs que es dediquen a buscar aquest tipus d’enllaços.

La novetat és que les tecnologies per a la compartició d’arxius entre usuaris han viscut una nova evolució que fa molt més còmoda la recerca en els ordinadors d’altres usuaris de la pel·lícula o la sèrie que es vol veure i la seva reproducció. Concretament, l’streaming P2P permet començar a veure el capítol o la pel·lícula immediatament després de localitzar l’enllaç .torrent desitjat, sense haver d’esperar a descarregar-lo. Simplificant-ho, és tan fàcil com veure un vídeo de YouTube.

Ara bé, una cosa és la simplicitat i la immediatesa del procés i una altra la seva fluïdesa. El ritme i la qualitat de la reproducció en streaming depèn molt de l’amplada de banda que tinguem a casa, però també del nombre d’usuaris que estiguin visionant al mateix temps que nosaltres el mateix arxiu. Igual que en la tecnologia BitTorrent, com més usuaris hi hagi millor, perquè els uns sostenen el flux dels altres. D’aquesta manera, les sèries més populars es veuran millor que les pel·lícules minoritàries. De fet, els creadors de BitTorrent són els mateixos que han desenvolupat aquesta tecnologia a partir del projecte BitTorrent Live, que pretenia oferir als usuaris l’alternativa de començar a veure els arxius sense necessitat que estiguessin del tot descarregats. No obstant això, el projecte va quedar en punt mort.

El repte de BitTorrent Live, que està desenvolupat en codi obert, va ser assumit per nous serveis que sí que van arribar als usuaris. El primer va ser Popcorn Time, creat per un grup de hackers argentins i que va estar uns mesos obert amb notable èxit i també amb notable polèmica.

La indústria es va adonar immediatament del potencial d’un servei així -és el més semblant que hi pugui haver a un Spotify audiovisual- i va dirigir tots els seus esforços jurídics a provocar-ne el tancament abans que fos massa tard. És a dir, abans que tingués massa èxit i el bloqueig del servei generés mala publicitat per al sector.

Finalment van aconseguir tancar-lo fa un mes, però un altre servei, Cinefi, en va prendre el relleu aprofitant que el codi de Popcorn Time era obert per a tothom. Tot seguit, la indústria també va pressionar Cinefi fins que en va forçar el tancament -que va durar tot just unes setmanes-, però va néixer un altre servei. Es tracta de Cuevana Storm, un programa derivat del popular cercador d’enllaços .torrent Cuevana. De moment, Cuevana Storm està disponible per a descàrregues.

No obstant això, la tecnologia streaming P2P no té com a objectiu últim fer més còmode el visionat d’una pel·lícula en un ordinador sense necessitat de descarregar-la, sinó que més aviat ha estat pensada per permetre reproduir tot tipus d’arxius multimèdia en dispositius mòbils sense que importi el pes de l’arxiu, que sol ser alt. La raó és que un factor limitant -tant en tauletes com en smartphones- per veure arxius compartits en xarxes P2P és que primer cal descarregar-los, i aquests dispositius solen tenir uns discos durs de capacitat molt limitada. L’streaming P2P, en canvi, a més de permetre l’accés als arxius en mobilitat, no necessita cap descàrrega al dispositiu, sinó que el flux de dades entra i després és esborrat de la memòria.

Per tant, i donada l’expansió que tenen els dispositius mòbils, no és estrany que la indústria digital estigui dedicant tants esforços a evitar la popularització d’aquests serveis. I més tenint en compte que, en combinació amb dispositius com Apple TV o Chromecast, els continguts es podrien passar directament del mòbil a un televisor i en alta definició. I tot sense pagar ni un euro.

Per la seva banda, tant BitTorrent Live com Popcorn Time, lluny de desaparèixer, han reorganitzat la seva estratègia, de manera que ja tenen preparades versions del seu servei per a mòbils amb Android i les podrien llançar en els pròxims mesos. La batalla acaba de començar, però més enllà dels seus usos polèmics, l’streaming P2P també es pot interpretar com una oportunitat per a la indústria audiovisual.

Aquesta indústria podria utilitzar els serveis existents per oferir les seves produccions a les pantalles de telèfons mòbils i tauletes a canvi del pagament d’una taxa mensual, tal com fa Spotify amb la música. A favor d’això hi juga que el negoci publicitari s’està desplaçant cap al mòbil i és cada cop menys rendible al televisor, però també que el públic que veu sèries per televisió no és el mateix que les veuria al mòbil. -