COMERÇ
-ELENA FREIXA

Una alternativa als mobles clònics als pisos

Kibuc és l’aliança de nou empresaris del moble catalans que han aixecat una cadena de 53 botigues per plantar cara a Ikea i que vol conquerir Madrid

Una alternativa als mobles clònics als pisos / PERE TORDERA Zoom

La cadena de mobles Kibuc és un petit David que s’obre pas entre Goliats del món de les botigues de mobles per a la llar. La seva va ser una aposta per la supervivència que van fer nou empresaris del moble -alguns amb una trajectòria familiar- quan molts donaven per feta la mort del sector engolits per la irrupció de gegants internacionals com Ikea i d’altres que han aterrat al mercat català els últims anys.

Avui Kibuc és una cadena de 52 establiments (la majoria franquícies ubicades a Catalunya) que factura 43 milions d’euros i dóna feina de manera directa i indirecta a mig miler de persones. “La nostra proposta de valor és molt diferent a la d’Ikea”, explica el seu director general, Xavier Soria. La franja alta de preus d’Ikea és la més baixa que ofereix Kibuc a les seves botigues, afegeix l’empresari per posar un exemple de com defuig la cadena competir de tu a tu amb el low cost dels productes de la marca sueca. “Nosaltres hem d’aspirar a arribar allà on Ikea no pot arribar, a un grau de personalització dels espais i a una atenció al client que ells no ofereixen”, afegeix.

L’aposta pel disseny de Kibuc ha sigut la clau. “L’any 2000 vam decidir fer un canvi de debò, construir una marca i que s’identifiqués per un disseny del tot mediterrani, que és el que sabem fer”, explica Soria. Una línia moderna a un preu assequible però no de baix cost és el guió que ha seguit la companyia. L’altre gran secret ha sigut defugir l’efecte calc que abanderen les grans cadenes i que acaba donant com a resultat pisos molt semblants. “Volem proporcionar una alternativa per als que estan farts de veure el mateix”, assegura.

Kibuc s’ha bolcat a oferir un grau de personalització dels espais molt alt. “No estem parlant de vendre un moble en tres tipus de fustes diferents, sinó d’agafar un espai i crear mobles a mida que ajudin a aprofitar-lo al màxim”, afegeix el director. Kibuc fabrica els seus productes en una desena de fàbriques a Espanya -i una a Portugal- que treballen per a la companyia però que estan en mans de tercers.

Un altre dels trets característics amb què Kibuc s’identifica és amb el transport i, especialment, el muntatge fet per professionals. Això també contradiu el corrent que impera entre els grans grups d’oferir els mobles per parts perquè el client se’ls munti o busqui algú que ho faci per ell. “Nosaltres hi estem en contra perquè creiem que muntant bé un moble n’allargues la vida i això no sempre és possible si qui ho munta no és un expert”, defensa el director de Kibuc. També hi ha un tema de sostenibilitat, afegeix, i de responsabilitat per oferir un producte que pugui tenir una vida llarga i no haver-lo de substituir al cap de pocs anys, com passa amb alguns dels que es venen a les cadenes més barates.

L’aposta de la companyia, de moment, ha reeixit i s’ha fet un lloc al mercat català. “Ja gairebé tenim tot el territori cobert”, explica Soria. De cara al 2016, la cadena apunta a rematar-ho amb alguna obertura a la demarcació de Tarragona (potser a la capital o a Reus) i concentrar els esforços d’expansió a la resta d’Espanya, on ja hi té presència. Kibuc té tres establiments a l’àrea metropolitana de Madrid i es prepara per irrompre al nucli de la ciutat. “Allà hi tenim molt marge per créixer perquè en un centre com la Comunitat de Madrid hi cabrien una quarantena de botigues a la llarga”, concreta Soria. El País Basc és un altre dels mercats dins d’Espanya on la marca ja ha posat els peus. L’expansió internacional, segons afegeix el director, és un pla que encara veuen molt lluny.

La trajectòria de Kibuc, però, no ha sigut un conte de fades. L’empresa ha patit els embats de la crisi els últims anys, que van fer caure les vendes, i encara estan en vies de recuperar els nivells assolits abans de la recessió. Kibuc va tancar fins i tot algun punt de venda, però la tendència actual ja és l’expansió. Acaben d’obrir a Badalona, a Sant Cugat, a Girona i també a Castelló. De moment, aposten per botigues mitjanes en trama urbana de ciutats i algunes de més grans en naus més als afores, però descarten encabir-se dins de centres comercials.

El model de col·laboració que van engegar l’any 1993 els nou empresaris fundadors que havien sigut competidors ha sigut efectiu, sosté Soria. Anar junts els ha estalviat costos i ha garantit la seva competitivitat.