MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

Com afectaria la sortida de Grècia de l'euro en l'economia?

L'eventual retorn al dracma afectaria la balança comercial, que actualment afavoreix Catalunya. Però també amenaça amb un efecte dòmino que perjudicaria tot el sistema

La sortida de l'euro de Grècia i altres estats perjudicaria els països exportadors, com Alemanya Zoom

Un conegut polític català acostumava a dir fa uns anys, en converses informals, que els espanyols havíem de sentir un especial agraïment a Grècia. I és que gràcies al país grec Espanya no ocupava l'últim lloc d'Europa en aspectes com despesa en recerca i desenvolupament (R+D) i patents.

Ara els polítics espanyols, els empresaris i la societat en general miren Grècia amb un nou enfocament: el que hi passi pot condicionar d'una manera determinant el futur sociopolític d'Europa per als pròxims anys. En aquest tauler de joc, Espanya hi té poc a guanyar i molt a perdre: una sortida feliç per a Grècia i per a l'euro no hauria de tenir un efecte miracle per a l'economia espanyola, mentre que un resultat negatiu podria ser catastròfic per a Espanya.

Si portem la mirada a un aspecte més directament vinculat al dia a dia de les empreses, la situació econòmica del país té un efecte més immediat per a l'economia de casa nostra: la paràlisi econòmica en un mercat important per a Catalunya com aquest afecta les empreses.

Quins escenaris presenta Grècia per a l'economia catalana? Què passaria si tornés el dracma?

Retorn al dracma

Escèptic en general sobre el futur de l'euro, l'economista i premi Nobel Paul Krugman va pronosticar a començaments d'aquesta setmana la pitjor de les situacions: sortida de Grècia de l'euro al juny, fuga de capitals d'Espanya i Itàlia i corralito financer per acabar, finalment, en la fi de l'euro.

Agustí Ulied, professor d'Esade, aposta que la sortida de Grècia de l'euro no es produirà: "No li convé a ningú, perquè sabem que la sortida d'un país comportarà la sortida d'altres". Segons aquest full de ruta, en recuperar el dracma Grècia devaluaria la seva moneda, de manera que seria més competitiva en els mercats internacionals. Poc després sortirien de l'euro altres estats, es trencaria el mercat únic europeu i es reduirien les possibilitats dels països que concentren la major part de les vendes a fora de les seves fronteres. "Alemanya -diu Ulied- a la llarga hi sortiria perdent".

Gir en la balança

Imaginant que Espanya segueix a l'eurozona i que Grècia en surt, les exportacions al país hel·lè, que l'any passat van arribar als 468 milions d'euros, serien més complicades, mentre que les importacions (de 218 milions el 2011) augmentarien per l'efecte dels tipus de canvi. "No seria favorable per a nosaltres, perquè si tenim l'esperança de recuperar l'economia serà per la via de les exportacions", indica el professor.

Grècia no és un dels principals mercats exteriors de l'economia catalana: el 2011 va ocupar la vint-i-dosena posició entre els principals destins de les exportacions catalanes. Però sí que és un país amb el qual Catalunya té una balança comercial positiva, de 250 milions d'euros per any, que ajuda a reduir el dèficit exterior de l'economia catalana.

En síntesi, el retorn del dracma plantejaria conseqüències certes (empitjorament en la balança comercial de Grècia) i incertes ( corralito , sortida d'Espanya de l'euro...). Aquesta setmana el retorn al dracma s'ha plantejat com una opció més que possible, tot i que Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, va defensar que no s'arribaria a produir.

Mercat català-grec

Mentrestant, les conseqüències de l'agitada situació econòmica a Grècia ja s'estan fent notar en els comptes de l'economia catalana. En els últims anys, la demanda grega de productes catalans ha disminuït amb força, i ha passat dels 768 milions d'euros del 2008 als 468 milions de l'any passat. En els primers mesos d'aquest any, les exportacions catalanes a Grècia han seguit empitjorant, amb descensos del 15,9% al gener i del 8,6% al febrer.

Pel que fa a les importacions, la mala situació financera del país no ha impedit que les empreses gregues hagin augmentat la seva presència al mercat català, que el 2011 va acumular importacions del mercat hel·lè un 55,2% més altes que en l'exercici precedent.

Com que es tracta de volums petits, les fluctuacions arriben cada mes a magnituds percentuals de dos i tres dígits: al novembre, per exemple, les importacions industrials procedents de Grècia van arribar a un volum històric de 62 milions d'euros, que en comparació amb els 15 milions del mateix mes de l'any precedent suposen un augment del 302%.