Zuckerberg vol ser coronat rei de Facebook

Mark Zuckerberg vol perpetuar-se en el càrrec de conseller delegat i president de Facebook de manera vitalícia, almenys mentre ell ho jutgi oportú. Després de la presentació a finals d’abril dels excel·lents resultats de la xarxa social, el seu fundador va anunciar la intenció de crear un nou tipus d’acció que li permetrà seguir al comandament de la nau encara que no tingui la majoria accionarial en els futurs consells d’administració de Facebook.

La base de l’estratègia de Zuckerberg és un retorçament de l’axioma que diu que una acció és igual a un vot en el consell d’administració d’una empresa. No sempre es compleix, i menys en el sector de la tecnologia, en què són habituals els repartiments accionarials en dues categories. Una és la classe A, que sol correspondre a les accions que s’ofereixen en l’oferta pública de venda -les que s’adquireixen a la borsa- i que corresponen a l’estàndard normal d’un vot per acció.

Després els fundadors de les start-ups solen reservar-se una segona categoria d’accions, les de la classe B, en la qual cada acció val deu vots. Aquestes accions no solen oferir-se al públic, n’hi ha menys que de la classe A i serveixen perquè els emprenedors no perdin el control de la companyia tot i que la major part de les accions de classe A estiguin en mans d’inversió externa.

El que es busca amb aquesta segona categoria és evitar que algú mogui els fils de l’empresa des de fora -per interessos que potser no tenen a veure amb ella, sinó amb el lucre immediat- si per necessitat de finançament o per moviments del mercat se’n perd el control accionarial. Per exemple, aquest tipus d’accions evitarien que algú comprés totes les accions del mercat, aconseguís així la majoria i posés en venda l’empresa per treure’n rendiment immediat, tal com solia fer el financer Michael Milken, pare dels bons porqueria als vuitanta.

Les accions de classe B s’utilitzen ja amb profusió més enllà del sector tecnològic, de manera que els fundadors de les companyies puguin controlar la manera de cedir el poder, cosa que inquieta molts fons d’inversió, que pensen que tenen les mans lligades a l’hora d’arriscar-se amb els seus diners.

Ara Zuckerberg dóna una volta més a la categorització de les accions i es treu de la màniga una tercera classe, la C, que es considera molt més polèmica. No és el primer a aplicar el truc: Google i Alibaba han fet ús de les seves pròpies accions de classe C. És un tipus de títol que té el mateix valor monetari que l’A i el B, però sense veu al consell.

Normalment és la majoritària entre les tres classes, ja que es busca que sigui la moneda d’ús en l’intercanvi d’accions, per exemple quan es compra una altra empresa. La idea és moure les accions C però preservar les de tipus A i sobretot B. De fet, la intenció de Zuckerberg és dividir en tres cada acció actual A i B, però de manera que en resultin dues C i una de les anteriors.

D’aquesta manera, a més d’estar protegit davant d’especuladors, Zuckerberg podrà seguir fent les seves grans adquisicions empresarials, com les de WhatsApp, Oculus i Instagram, pagant amb accions C i sense ressentir-se’n en el seu poder de decisió. La versió oficial d’aquest canvi, però, és que, com que Zuckerberg i la seva dona van decidir cedir amb els anys el 99% de les seves accions a causes filantròpiques, la possibilitat que ell pogués perdre el poder no és descartable.

La controvertida filantropia del fundador de Facebook

Però, ¿és legal aquesta jugada? En aparença sí, ja que en principi cada propietari conserva el seu valor econòmic i de vot intacte i a més millora la seva capacitat de moure les accions. És una maniobra que es diu split i és comuna en borsa. El Banco Santander l’ha posat en pràctica més d’una vegada. No obstant això, no tothom està d’acord amb les seves conseqüències, almenys en el cas de les accions C, que alguns accionistes veuen com auto cops d’estat.

Quan Google va fer el seu split, un accionista minoritari però de pes va denunciar Larry Page i Serguei Brin per haver creat una estructura que tancava el pas a les opinions de la resta del consell d’administració. L’accionista va ser calmat amb un acord de 550 milions de dòlars. També Jack Ma va tenir problemes a Hong Kong per aplicar aquesta estructura a Alibaba i per això va decidir sortir a la Borsa de Nova York.

En principi Zuckerberg no tindrà gaires opositors, ja que és accionista majoritari de Facebook i pot decidir amb els seus únics vots. D’altra banda, la borsa va rebre la decisió amb una important pujada de l’acció -un 9%-, ja que es veu com a mostra del compromís del fundador amb la seva empresa, que, per cert, està guiant amb molt d’encert. Tot i això, el Financial Times no veu l’operació amb tan bons ulls.

L’analista Robert Armstrong indicava en la seva columna diumenge passat que el de Mark Zuckerberg és un comportament típic d’un dictador al tron d’un oligopoli extractiu i que, potser per això, a ningú lsembla malament aquesta maniobra, però que és en si mateixa un insult al capitalisme.