VÍDEO ‘ONLINE’
-JORDI SABATÉ

YouTube Kids: de com el mòbil impulsa el negoci dels vídeos

La plataforma de Google, que cada cop és més rendible gràcies als ‘smartphones’, madura i es diversifica en canals i aplicacions

EL VÍDEO DIGITAL s’està enlairant per fi, però en lloc de fer-ho a l’ordinador, com s’esperava fa deu anys, l’impuls prové del telèfon i de les xarxes socials. I el que la gent veu són bàsicament vídeos de YouTube. Google, el seu propietari, ja fa anys que hi va inserir publicitat sense que la seva audiència se’n ressentís. D’altra banda, el cercador experimenta des del 2013 amb un canal YouTube de pagament i sense publicitat que s’espera que molt aviat passi a ser oficial. S’hi podran veure vídeos i també sèries i pel·lícules en streaming i en descàrrega a canvi d’una subscripció.

Fa uns mesos Google també va llançar YouTube Music Key, un servei de música tipus Spotify per al qual va fitxar l’estrella pop Taylor Swift -que, precisament, va retirar les seves cançons de Spotify- i en el qual es poden escoltar les cançons sense necessitat de veure els vídeos. I ara acaba de presentar YouTube Kids, una aplicació per a mòbils enfocada als nens que els ofereix vídeos i dibuixos animats i filtra possibles continguts que els podrien ferir la sensibilitat. Una garantia per als pares, molts dels quals no deixen el nen davant la tele sinó davant del telèfon o la tauleta.

Podem concloure, doncs, que YouTube és cada cop més important en el model de negoci de Google, i que potser encara ho serà molt més en el futur. La raó és que potencia com cap altre servei la presència del cercador al mòbil i la tauleta, uns dispositius on no té tant protagonisme com a l’ordinador. Fins i tot, potser, Google espera quedar-se una porció del negoci dels continguts en aquest suport gràcies a YouTube.

Algun lector podria pensar que la creació de YouTube ha sigut la gran jugada estratègica dels fundadors de Google després del mateix cercador. I tindria raó si no fos pel fet que la presència del portal de vídeos dins de la corporació obeeix més als hàbits competitius que a la visió a llarg termini. La de YouTube va ser la primera gran compra que va fer Google, però no per aquest motiu va ser diferent de les altres. Cada vegada que una start-up li pot ser remotament útil, Google la compra, ja sigui per completar el seu trencaclosques corporatiu o bé per neutralitzar la competència a cop de talonari.

Precisament, la compra de YouTube va ser del segon tipus. Google va pagar 1.700 milions de dòlars per una plataforma que l’octubre del 2006 tenia una difícil monetització. Google ho va fer per evitar que YouTube anés a parar a les mans de Yahoo!, que pocs anys abans ja s’havia apropiat del banc de fotografies Flickr. Ha plogut molt, moltíssim, des d’aleshores, i Yahoo! ha perdut tot el seu poder fins a convertir-se en un espectre, però el 2006 encara plantava cara a Google i si hagués adquirit YouTube potser avui estaríem parlant d’una empresa molt diferent.

Així que és possible que Google veiés ja el 2006 el model de negoci darrere dels vídeos, però el seu objectiu era clarament un altre: evitar que YouTube anés a parar a les files de l’enemic. Ara, en canvi, YouTube és probablement l’única clau que té Google per accedir a un futur que passa per força pel telèfon mòbil.

Per entendre-ho millor caldria imaginar sobre un eix cartesià dues trajectòries: una per als beneficis publicitaris de Facebook i una altra per als de Google. Veuríem aleshores que hi ha un punt d’inflexió en què la primera es dispara i la segona comença a estancar-se. Aquest punt coincideix en el temps amb els últims tres anys, en els quals s’ha produït el salt definitiu de les dues empreses des de l’ordinador a les pantalles mòbils. Per a Facebook el salt ha sigut un èxit que s’ha reflectit en un 70% d’augment del benefici net publicitari.

En canvi, Google no ha sabut acollir tan bé la mobilitat. Tot i que continua presentant increments anuals del benefici, l’augment no ha superat el 20% des del 2011. A més, el benefici prové majoritàriament de les cerques des d’ordinadors, un negoci amb data de caducitat. Google no troba la manera de colar el seu negoci tradicional als smartphones. Encara que posseeix el control absolut sobre Android, la publicitat en les aplicacions és molt poc rendible.

Així doncs, de moment l’amo del mòbil és Facebook, almenys pel que fa a la publicitat. Tot un problema per a Google, que haurà de fer alguna cosa aviat per revertir aquesta tendència si no vol caure de l’Olimp tecnològic. I aquesta vegada no n’hi ha prou comprant una nova empresa, sinó que es tracta d’augmentar el seu cabal d’ingressos perquè els accionistes no comencin a posar-se nerviosos després de veure que el preu de l’acció queia un 8% durant el 2014. En aquest context, YouTube pot ser no tan sols una bona compra sinó també un pont cap al futur.