Yoigo i Orange porten l'era 4G a Espanya

Per fi arriba l'era 4G, encara que ho faci una mica per la porta del darrere, impulsada de manera sobtada pels dos operadors de referència menors: Yoigo i Orange. Yoigo va anunciar fa un mes que el 18 de juliol començaria a donar el servei als seus clients, i Orange fa tot just uns dies també va reiterar el seu compromís amb el 4G i va assegurar que iniciaria el servei el 8 de juliol.

Orange, a diferència de Yoigo, cobrirà inicialment altres ciutats a més de Madrid. A Catalunya, de moment, només Barcelona. Mentrestant, tant Movistar com Vodafone es miren la iniciativa amb una barreja d'incredulitat i perplexitat, ja que consideren precipitat oferir aquesta nova tecnologia de xarxes mòbils abans d'haver espremut del tot el 3G.

Raó no els en falta si es fan números: el 4G és una tecnologia de trànsit de dades mòbil que dóna un gran ample de banda, i es parla d'aconseguir els 100 megabits per segon des del telèfon, encara que amb una connexió òptima que gairebé mai es donarà. Sembla, però, que el mercat estava funcionant prou bé amb el 3G, que donava de mitjana entre set i quinze megabits per segon d'ample de banda. Més que suficient per navegar per internet des d'un mòbil.

No sense consens

En certa manera, Yoigo primer i Orange després han trencat un pacte tàcit que es produeix en tots els mercats: "No faràs el salt cap a una nova tecnologia sense haver espremut primer l'anterior, i si el fas, ho faràs d'acord amb la resta de competidors". És una manera de créixer tots junts i evitar esbojarrades carreres d'innovació que, com en el cas del 4G, impliquen grans inversions -cal renovar tot el parc d'antenes, almenys en teoria- que no tots estan en condicions de fer.

En aquest sentit, el moviment de Yoigo i Orange podria ser qualificat fins i tot de susceptible de trencar l'equilibri del mercat, i qui sap si portar a una nova situació monopolística. Hi ha analistes que asseguren que en altres temps, el ministeri d'Indústria no ho hauria permès sense un acord de tots. Però estem enmig d'una crisi que amenaça de deixar el país en un endarreriment tecnològic important i no és moment de tenir miraments.

Yoigo i Orange són els dos actors més febles del sector de les telecomunicacions estatals, amb risc de no poder seguir en un país que ara mateix dóna pocs beneficis. Espanya ha passat de tenir més d'un mòbil per habitant el 2008 a situar-se en una posició de consum que frega el subdesenvolupament i que segueix en davallada. En aquest sentit, el panorama actual no dóna per a quatre operadors de referència.

Un compromís de Yoigo

Però la sortida de tots dos implicaria deixar les telecomunicacions en un duopoli perillós, de Vodafone i Movistar, difícil de regular com a mercat lliure, una cosa sempre dolenta per al consumidor final. Així que, després de permetre l'any passat la tarifa Fusión a Telefónica -que va posar en desavantatge la resta d'operadors-, ara Indústria equilibra la balança mirant a una altra banda.

I fins i tot mostra un somriure de satisfacció, perquè, al cap i a la fi, amb el desplegament del 4G, Yoigo compleix el seu compromís d'invertir 180 milions -arribaran fins als 200 milions- per impulsar aquesta tecnologia a Espanya i ja ningú podrà dir que aquest govern no es preocupa per la innovació. Per la seva banda, l'operador -el més petit amb diferència i l'últim a arribar- estrena un mercat verge amb un clar avantatge respecte als seus competidors, que compten amb un desplegament d'antenes molt més gran.

Orange posteriorment s'ha apuntat a la mateixa iniciativa, possiblement per recomanació del ministeri, ja que Yoigo per si sola no és capaç de consolidar un nou mercat. Orange, en canvi, té un desplegament d'infraestructures més consolidat i entre tots dos poden oferir una alternativa seriosa al 3G de Movistar i Vodafone.

Lluny del 4G per a tots

Atès que són els operadors amb menys múscul financer, Yoigo i Orange han hagut de buscar una solució tècnica a les grans inversions que implica el desplegament d'aquesta tecnologia. El resultat és que tindrem un 4G una mica de pega, amb ample de banda suficient però amb poca cobertura i irregular -i només a les grans ciutats-, perquè s'oferirà des de les mateixes antenes que s'usen per a 3G, ja que es compartirà la freqüència dels 1.800 megahertzs.

La idea original, per la qual fa tres anys es van barallar els quatre operadors amb Indústria, era donar 4G a la banda dels 800 megahertzs, la que abans ocupava la televisió UHF. L'avantatge d'aquesta banda de freqüències és que està molt menys saturada i té un gran abast. Per tant, en ella es volia oferir més ample de banda i amb una bona cobertura fins i tot en l'àmbit rural. Però això haurà d'esperar temps millors.

No tots els mòbils serviran

Pocs mòbils actuals poden connectar-se a xarxes 4G, per la qual cosa no tots els clients podran accedir al servei sense canviar de mòbil. En principi, l'iPhone 5 sí que hi estaria preparat, tot i que quan va sortir es va discutir si estava adaptat al protocol europeu, diferent de l'americà. En Android, els usuaris espanyols compten amb els últims models Galaxy S, l'HTC One i el Sony Xperia Z. En Windows Phone 8 hi ha l'últim Lumia de Nokia i en BlackBerry el Z10.

No només és l'amplada de banda

El 4G significa un gran canvi conceptual en l'accés mòbil a internet. Per la seva potència i el seu abast, sempre que es compleixi amb les freqüències adequades, suposa una cobertura estable i uniforme, com si hi hagués una xarxa wifi universal a la qual tots ens connectéssim. Les opcions van des d'escoltar al cotxe ràdios per internet fins a controlar des del mòbil els electrodomèstics o trucar gratis a contactes de Facebook.