La Unió Europea ha provat rescats fallits a Grècia i Portugal que condemnen aquests països a la ruïna, i un rescat bancari a Espanya que condemna diverses generacions d'espanyols a tornar un deute que serà impossible reemborsar. Ara que ja crèiem que ho havíem vist tot, Xipre, una petita illa amb poc més d'un milió d'habitants, presenta un deute de 10.000 milions d'euros.
La negativa del govern xipriota a adoptar les exigències de la troica havia posposat el mateix escenari fins a les eleccions del passat febrer. El nou executiu, en el marc de l'Ecofin i davant les amenaces del BCE de suspendre les seves ajudes, va acceptar les imposicions de la UE. La més destacada, un impost sobre els dipòsits superiors als 100.000 euros del 9.9%, i del 6,75% per a la resta. Després de conèixer aquestes notícies, els mercats van patir una alta volatilitat (l'Íbex-35 va arribar a aconseguir pèrdues d'un 3% per la por d'un possible efecte contagi als països perifèrics de la zona euro). Tot i l'escàs pes de Xipre a l'eurozona, la notícia va marcar un precedent que suposava la imposició sobre els dipòsits dels petits estalviadors.
Actualment, no es descarta que a Xipre es compleixi un escenari d'insolvència o de sortida de l'euro. La divisa comunitària està sent precisament una de les més penalitzades en les últimes jornades. La magnitud del rescat en termes de PIB és completament desproporcionada. I el fet que Xipre sigui refugi de capitals de dubtosa procedència restava justificació a un ajut dels seus socis europeus. La decisió presa preocupa els mercats. No només perquè contravé una directiva europea que teòricament protegeix els dipòsits de fins a 100.000 euros, sinó perquè obre una bretxa en el pilar que sosté els sistemes financers, la confiança. Cap dels bancs del món disposa en tot moment de tot l'efectiu que se'ls ha confiat. Cal evitar, doncs, qualsevol disminució en la confiança dels ciutadans referent a la seguretat dels seus estalvis.
Així, s'obre un precedent molt perillós i es fa un pas enrere en el procés d'integració europea. Si bé en cap cas s'aplicaria en un país com Espanya, ja que les conseqüències serien catastròfiques, es genera un incentiu a la retirada de capitals dels països més afectats en el moment en què travessen dificultats, just el contrari del que necessiten.
Es dificulta el procés d'ajustaments que es requereix, i s'augmenta la volatilitat dels mercats en el futur. Malgrat tot, les condicions per a una bona evolució dels mercats borsaris aquest any segueixen vigents. L'economia americana continua donant mostres evidents d'una clara millora que pot ajudar a una recuperació global de la qual l'economia europea també s'hauria de beneficiar.
Analistes de borsa
