La Xina es veu obligada a corregir el seu model econòmic

Algun analista ja ha vaticinat que la pròxima crisi financera tindrà lloc a l'Àsia, on la crisi occidental també va afectar el creixement d'unes economies molt basades en l'exportació i amb problemes estructurals pendents de corregir. El creixement econòmic xinès es desaccelera: el 10,4% el 2010, el 9,3% el 2011, el 7,8% el 2012 i el 7,3% el primer semestre del 2013.

L'informe China 2030, elaborat pel Banc Mundial, amb la col·laboració del govern xinès, va advertir el febrer del 2012 que el model de creixement basat en la inversió, amb facilitat d'accés al crèdit, era insostenible. Va recomanar reestructurar les grans institucions financeres i les empreses públiques vinculades a l'estat-partit, corregir la dependència del sector exterior i de la inversió, tant estrangera com interna, i, sobretot, impulsar el consum intern, que no acaba d'arrencar.

El 9 d'abril l'agència Fitch va degradar el deute sobirà xinès en iuans pel risc excessiu i la falta de transparència dels crèdits atorgats per unes pràctiques bancàries a l'ombra (shadow banking) que fragilitzen el sistema financer. El 16 d'abril Moody's va criticar el gran endeutament d'unes col·lectivitats provincials i locals que han finançat infraestructures insostenibles. Continua latent l'amenaça que exploti la bombolla immobiliària, però el preu del metre quadrat a les grans ciutats va pujar un 7,4% més al juny. I hi ha dubtes de si alguns bancs xinesos podran fer front als efectes dels seus crèdits dolents. El 25 de juny Pequín va calmar els mercats en assegurar la liquiditat del sistema financer. Sembla urgent, però, frenar el creixement del crèdit, superior al 20% aquest any. El president Li Keqiang pretén revitalitzar el pes del sector privat, l'accés de les pimes al crèdit i la inversió en infraestructures socials. El govern té capacitat política i financera per evitar una crisi a l'estil Lehman Brothers. Disposa de reserves de divises (uns 3,4 bilions de dòlars) per recapitalitzar bancs. Però no pot adormir-se sobre els llorers.

Jaume Giné és professor de la Facultat de Dret d'Esade i secretari general de Casa Àsia