DES D'ÀSIA
JAUME GINÉ DAVÍ

La Xina i el Japó es necessiten econòmicament

Les protestes antijaponeses s'han apaivagat, per ara, als carrers de la Xina. Els interessos comercials de les dues primeres potències econòmiques de l'Àsia estan en joc. Tant la Xina com el Japó pateixen els efectes de la crisi econòmica als Estats Units i la Unió Europea.

Però el mal ja està fet. I és greu, perquè afecta la confiança mútua, un element clau quan es tracta de fer negocis a l'Àsia. L'animositat i la violència de les manifestacions xineses podrien afectar els plans inversors i comercials de les empreses japoneses -pimes i multinacionals- que han apostat amb força pel gegant asiàtic. En les últimes setmanes, Honda, Nissan, Canon, Mazda i Panasonic s'han vist forçades a tancar o paralitzar puntualment la producció de les seves fàbriques, després de ser violentades pels treballadors xinesos. Centenars de botigues de marques nipones com Suntory, Heiwado, Toyota i Sony, i fins i tot restaurants, han patit assalts. També s'han dut a terme campanyes de boicot contra els productes japonesos i s'han frenat els fluxos turístics.

Cal esperar que les turbulències es calmin aviat entre dos països que són econòmicament interdependents. El comerç bilateral va arribar als 342.600 milions de dòlars el 2011. Les exportacions del Japó a la Xina van créixer un 10% i van sumar els 194.600 milions de dòlars, i les importacions de productes xinesos van créixer un 22%, fins a arribar als 148.000 milions de dòlars. Tòquio és el tercer inversor asiàtic a la Xina, després de Hong Kong i Taiwan.

D'altra banda, el Japó necessita exportar al colós xinès per compensar la debilitat de la seva demanda interna i una població cada cop més envellida. El 19,3% del seu comerç exterior és amb la Xina.

Tòquio hi té molt més a perdre que Pequín en el cas que la crisi política empitjori. En els últims anys, la Xina s'ha obert més a l'exterior i ha signat diversos acords de lliure comerç a la regió. La Xina va créixer un 9,2% el 2011 i ho farà un 7% el 2012. Tot i així, Pequín depèn de la tecnologia i del capital japonès.