WhatsApp traeix els seus principis
Aquestes vacances han quedat justificats els 17.000 milions d’euros que Facebook va pagar fa un parell d’anys per comprar WhatsApp. Els més de 1.000 milions d’usuaris del servei de xat per a mòbils van rebre un dia, en obrir l’aplicació, un missatge notificant-los diversos canvis en els termes i condicions d’ús. Quan algú va llegir-los en detall, va descobrir que WhatsApp s’atribuïa permís per cedir a la matriu Facebook els noms i els números de telèfon mòbil dels usuaris, dades que la xarxa social farà servir per enriquir els perfils cada cop més detallats que va acumulant dels internautes usuaris de les dues plataformes. En concret, Facebook explotarà les relacions entre aquests números de telèfon, deduint vinculacions entre persones tot i que no hagin manifestat que es coneixen fent-se amics virtuals.
La majoria dels serveis digitals fan mans i mànigues per obtenir el número de mòbil dels usuaris. De fet, Facebook -i Twitter, Google, Apple o Yahoo- ja en tenia molts que l’hi hem anat facilitant amb l’excusa de millorar la seguretat dels nostres comptes. En aquest cas, però, es retreu a WhatsApp que no hagi explicitat fins ara la cessió de dades, ja que hi ha indicis clars que ja l’estava practicant sense permís. Un altre retret és per la intenció de permetre que terceres empreses enviïn missatges publicitaris als usuaris del xat, cosa que Jan Koum sempre havia descartat.
Què ha fet canviar Koum d’opinió? No ho sabem, però veure la sèrie de TV Silicon Valley i llegir el llibre Chaos Monkeys, d’Antonio García Martínez, dóna moltes pistes sobre la dinàmica interna de les adquisicions d’empreses al sector tecnològic. La primera en termes humorístics i el segon en forma de crònica des de dins deixen al descobert que les decisions sobre producte en aquest ram no sempre tenen criteris racionals, i que els creadors sovint es veuen abocats a renunciar als principis fundacionals. Sobretot quan hi ha una fortuna pel mig.
