PAULA SOLANAS
Barcelona

‘Wearables’, el regal que no hauries de fer aquest Nadal

La tecnologia per portar posada s’havia de menjar el món fa només dos anys, però la realitat és una altra: vendes estancades, retirada de productes i caigudes a la borsa. La indústria renuncia a morir però, si vols un ‘wearable’, val més esperar

‘Wearables’, el regal que no hauries de fer aquest Nadal / FELIP ARIZA Zoom

La tecnologia és, sens dubte, un dels protagonistes de les compres de Nadal. Mòbils, tauletes, drons i 'gadgets' de tota mena tornaran a omplir els carros a les cues sense fi de les grans superfícies. Aquest any, però, hi ha un regal electrònic que no faràs, o que no hauries de fer. Després d’un parell d’anys d’expectatives inflades, el sector dels 'wearables' -la tecnologia que es porta posada, com ara els rellotges intel·ligents o les polseres que registren les constants vitals durant el dia- s’està desinflant cada mes que passa i el dubte és si està ferit de mort o només és una crisi producte de la seva escassa maduresa. Per ara, aquesta indústria no ha complert els vaticinis (va ser el producte estrella al Mobile World Congress de fa dos anys) i està patint l’estancament en les vendes, que estan pràcticament al mateix nivell que l’any passat. Segons la consultora IDC, un dels oracles que recull estadístiques del sector, les vendes només van créixer un 3% anual el tercer trimestre, un ritme baix per a un producte que en teoria havia d’explotar. Aquest efecte és encara més evident al mercat dels 'smartwatches', en què les vendes es van retallar a la meitat. “Era un mercat amb unes expectatives de creixement molt grans i que s’ha estancat per sota del seu potencial”, diu Juan José Río, soci de Delta Partners, una consultora que també té un fons per invertir en companyies tecnològiques, i resident a Silicon Valley.

Les previsions optimistes que van fer les consultores no encaixen amb els resultats dels fabricants. IDC vaticinava que les vendes superaran els 100 milions d’unitats el 2016. Un objectiu difícil d’assolir, tenint en compte que els nou primers mesos de l’any se’n van vendre 60 milions.

S’esperava que qui tingués un smartphone compraria un 'wearable', però les vendes són molt petites en comparació amb el mercat dels mòbils”, explica Marc Cortés, director general de la consultora tecnològica RocaSalvatella i professor d’Esade. Efectivament, mentre que al món es venen uns 350 milions de telèfons intel·ligents al trimestre, de 'wearables' només se’n venen 20 milions (vegeu el gràfic). Alguns creuen que és un problema d’expectatives: els dispositius encara són massa precaris per fer tot el que s’havia dit que podrien fer, però això canviarà a mesura que la tecnologia vagi progressant.

Vendes de 'wearables' en comparació amb les de 'smartphones' Zoom

Vendes de 'wearables' en comparació amb les de 'smartphones'

Alguna cosa va malament quan ni tan sols Apple aconsegueix salvar la situació. La companyia ha patit per remuntar les vendes del famós Apple Watch, que van caure un 71% el tercer trimestre respecte al mateix període de l’any passat fins a situar-se en només 1,1 milions de rellotges venuts. El seu conseller delegat, Tim Cook, va contraatacar assegurant que la nova versió del producte va viure la seva millor setmana comercial a principis de desembre. “Les nostres dades ens mostren que l’Apple Watch serà un dels regals més populars aquest Nadal”, va dir recentment. El que és un fet és que Apple no ha aconseguit dominar el món dels 'wearables' com esperava.

La també nord-americana Fitbit, malgrat tenir un nom menys conegut per a la majoria dels consumidors, ha aconseguit obtenir el lideratge al mercat gràcies a les seves polseres intel·ligents. Fins al setembre, aquest fabricant va acaparar un 24% de les vendes de wearables, mentre que Apple només en tenia un 6%. Tot i així, Fitbit tampoc ha satisfet els anhels dels inversors. La companyia va ser una de les sortides a borsa més esperades del 2015 i ho va fer amb unes xifres escandaloses. En el seu debut als parquets, el valor de l’empresa de San Francisco es va disparar un 55% en pocs segons, fins a aconseguir una valoració de 2.000 milions de dòlars. El juliol de l’any passat, l’empresa vivia el seu moment daurat particular, fregant els 47 dòlars per acció. Però l’idil·li va ser breu: un any i mig després, Fitbit ha perdut prop d’un 85% del seu valor. Aquesta setmana les seves accions vorejaven els 7 dòlars.

Fitbit, la primera empresa del sector per vendes, ha perdut prop d'un 85% en només un any i mig

Tot i la davallada borsària, últimament Fitbit s’ha menjatPebble, un dels pioners del sector, que ja apostava per l’'smartwatch' tres anys abans que ho fes Apple. Pebble, també nord-americana, ostenta el títol de la campanya més exitosa de la plataforma de micromecenatge Kickstarter: va sumar 42 milions de dòlars entre diverses rondes de finançament. Però el seu llegat no tindrà continuïtat: Fitbit la va comprar el mes passat (per només 40 milions de dòlars, 700 milions menys que les ofertes que havia rebut un any abans) i ja ha avançat que només li interessa el 'software' de l’empresa i que no garantirà el manteniment dels rellotges que ja tenen els usuaris de Pebble.

Una altra empresa que semblava que podia canviar el sector per sempre era Jawbone. Des que va néixer, ja fa deu anys, ha captat gairebé 1.000 milions de dòlars entre diverses rondes de finançament, i va crear algunes de les polseres més atractives per monitoritzar el son i l’activitat física. L’empresa, però, està ara sota mínims. Segons la publicació 'Business Insider', Jawbone no passa pel seu millor moment financer (fins i tot té problemes per pagar els proveïdors) i ha hagut d’aturar la producció de la seva línia de polseres.

El llançament de l’Apple Watch, l’abril del 2015, va animar tots els grans del sector a fer les seves pròpies apostes. Ningú volia quedar fora d’una moda disruptiva que prometia uns ingressos potencials de milers de milions. Però ara que no surten els números, la tendència és la contrària. Marques com Intel o Nokia han cancel·lat els seus plans per expandir-se en aquest segment. Mentrestant, d’altres com Huawei, LG o Motorola han decidit esperar i no llançar noves versions dels seus dispositius aquest any. Segons Juan José Río, aquest augment de la competència també explica el col·lapse de la indústria: diferenciar-se dels veïns és cada vegada més complicat i han aparegut competidors de baix cost, com els xinesos Xiaomi, que es poder permetre rebentar els preus.

Però els esmentats anteriorment no són els únics morts de la indústria dels 'wearables'. El fracàs més sonat fins ara van ser les Google Glass. El gegant tecnològic va acabar tancant aquest intent de portar al mercat les ulleres intel·ligents. El problema? Segons Dani Blanco, cap de recerca en 'wearables' i sensors del centre tecnològic Eurecat, la sentència de mort d’aquesta tecnologia va ser el seu disseny incòmode. “Era un aparell molt invasiu i que creava molts problemes a l’hora de desenvolupar aplicacions”, explica. De fet, la fallida no va ser un cop dur només per a Google, sinó que va arrossegar milers d’empreses -algunes, catalanes- que s’havien animat a crear aplicacions per a l’invent.

El cas de Google podria ser anecdòtic, però l’evolució del sector deixa en l’aire una pregunta: per què els 'wearables' no han seduït el consumidor? Segons Juan José Río, les marques van atrapar de seguida els 'early adopters' - els addictes a la tecnologia que compren qualsevol novetat-, però no van aconseguir que el mercat seguís la tendència. En resum, la minoria de gent que volia un dispositiu d’aquest tipus ja el té. Per a Marc Cortés, la principal barrera per al públic massiu és en les funcions. “No pot ser que l’única proposta de valor sigui tenir una extensió del telèfon mòbil al canell”, raona. Aquesta conclusió, amb matisos, és la mateixa a la qual arriben tots els experts consultats.

"Ara no és el moment d'invertir en el sector, però no està ferit de mort", diu un fons tecnològic

La poca autonomia de les bateries dels productes tampoc ajuda a fer-los més atractius. L’investigador Daniel Blanco recorda que, si es vol mantenir l’estètica i el disseny del producte, les marques no tenen gaire marge. “Posar una bateria que duri més és fer un aparell que pesi més i sigui menys còmode”, explica. I el preu tampoc hi ajuda: els 'smartwatches' es mouen en una forquilla d’entre 200 i més de 1.000 euros, mentre que les polseres per monitoritzar voregen els 100 euros.

Quin és el futur del sector? “Ara no és el moment d’invertir, però no s’ha de pensar que està ferit de mort”, defensa Juan José Río. Ell assegura que aquest mercat no ha tocat sostre, però que està en l’etapa d’infantesa i encara ha d’invertir per trobar un model de negoci que li permeti créixer al mateix ritme que ho van fer els 'smartphones'. En la seva opinió, l’estratègia del sector podria ser no quedar-se només en la venda dels dispositius sinó també comercialitzar software, com ara aplicacions per crear entrenaments o dietes personalitzades. Per ara, però, els que ho han intentat no se n’han sortit.

Per al consultor Marc Cortés, els 'wearables' tenen dues opcions, mantenir-se com l’aparell connectat que són ara o reenfocar el negoci cap l’àmbit que fins ara hi ha mostrat més interès: el món de l’esport.

L’altra salvació podria ser la indústria. Segons Virgínia García, investigadora en 'wearables' tèxtils d’Eurecat, les grans multinacionals esportives i sanitàries no han perdut l’interès per aplicar aquesta tecnologia als seus productes, però encara costa que les proves pilot acabin arribant al públic massiu. En definitiva, reinventar-se o morir és l’únic que li queda a un sector que ja fa tard per fer-se un lloc als peus de l’arbre aquest Nadal.