L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Vull Un Financer!

Busco financer, administrativa i noi de fer encàrrecs. Ofereixo feina en una petita empresa de sis anys de trajectòria però amb molta projecció, i treballar en un ambient agradable. De remuneració no en puc donar (la meva empresa no s’ho pot permetre), però insisteixo que l’ambient de treball és molt agradable!

M’agradaria que això fossin unes ofertes de treball de veritat i poder incorporar aquests tres perfils professionals a la meva empresa, on, tot i haver augmentat molt l’estructura en els darrers temps, continuo fent moltes funcions per a les quals no sóc la persona adequada. Per a algunes, com portar els comptes i fer la previsió de tresoreria, em falta qualificació, coneixement i talent. Per a altres tasques estic massa qualificada. ¿Té sentit que la cap de l’empresa, en comptes de prendre decisions importants i liderar projectes clau de la companyia, es dediqui a fer còpies de les claus, atendre els tècnics de telefonia o buscar el cable que falta per al nou ordinador?

Ja he superat la fase persona de fer feines, després de tres anys assumint aquesta funció amb molt de gust. Però un bon dia vaig decidir que no em donava la gana, cansada, els divendres, dedicar-me a netejar les porqueries de companys (pocs, aleshores) que no tenien la delicadesa de posar-m’ho mitjanament fàcil.

Ara, però, fitxar un director financer és una altra història. Tot i que l’empresa ha crescut en estructura, no és prou gran per permetre’s un perfil així, i en el seu defecte a una servidora li toca portar uns comptes cada cop més grans i complicats, i sense tenir realment ni idea de com fer-ho.

Fa poc vaig pensar (i escriure) que de vegades m’atreu la idea de ser petita sempre. Deixar de créixer i viure bé, amb un petit xiringuito, rendible, segur i que em faci feliç en el dia a dia professional. Altres vegades, però, penso que m’agradaria créixer i fer-ho ràpid per poder deixar de ser l’executiva totterreny que he de ser ara.