Vuit facetes de la nova pobresa catalana

Atur, descens de salaris, disminució de rendes socials i retallades en els serveis públics condueixen necessàriament a un empobriment de les famílies d'un territori. A Catalunya, sis anys continuats de crisi econòmica es reflecteixen de manera inequívoca en l'economia quotidiana i domèstica, sovint amb components dramàtics.

Les estadístiques sobre les condicions de vida de la població expliquen en xifres com aquestes situacions difícils han augmentat en la societat catalana.

1 __ DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI DE MES

L'any 2006, tot just abans de l'inici de la crisi, el 12,4% dels catalans afirmaven que tenien dificultats per arribar a final de mes. Ara, segons dades provisionals de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), aquesta taxa augmenta al 15,1%.

2 __ MENYS PODER ADQUISITIU

Un fet que col·labora de manera decidida amb la dada anterior és la pèrdua de poder adquisitiu. Si els preus han augmentat de manera acumulada un 19,1% del gener del 2006 al desembre del 2012, les rendes només han pujat un 7,5% en el mateix període.

En el cas de Catalunya, la pèrdua de poder adquisitiu és encara més gran, en tant que l'índex de preus de consum (IPC) durant aquests cinc anys ha pujat més que el del conjunt d'Espanya, un 21%, a causa del diferencial d'inflació Catalunya-Espanya.

3 __ RISC DE POBRESA DISPARAT

Els criteris de la UE per determinar el risc de pobresa o exclusió social situen en el 23,3% el nombre de persones en aquesta situació a Catalunya el 2012. En el 2006, tot just abans de l'inici de la crisi econòmica internacional, aquesta proporció era en el nivell més baix de la sèrie estadística, amb un 16,7%.

4 __ PITJORS PAGADORS

Algunes carències materials augmenten més que d'altres amb la baixada de la renda i el poder adquisitiu. Entre les que més pugen hi ha els retards en el pagament de despeses vinculades amb l'habitatge principal: hipoteca, lloguer, rebuts de subministraments, etc. Passa del 7,1% el 2006 al 12,4% l'any 2012.

5 __ FRED I IMPREVISTOS

La incapacitat de fer front a despeses imprevistes afecta ara el 42% de les famílies, en comparació amb el 30,7% del 2006. Una altra carència és la de la calefacció: el 10,7% de les persones afirmen que no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada, quatre punts més que abans de l'inici de la crisi.

6 __ ORDINADOR I COTXE

Davant d'aquestes taxes de doble dígit, és inferior la proporció de persones que asseguren que no es poden permetre disposar d'uns béns que, com els ordinadors personals, s'han abaratit de manera important en els últims vint anys. Si l'any 2006 una de cada deu persones a Catalunya afirmava que no es podia permetre tenir-ne un, el 2012 aquesta proporció baixa al 5,7%.

7 __ ENTORN SOCIAL

L'entorn social que envolta les persones en la seva vida quotidiana ha canviat en els últims anys de crisi econòmica o, si més no, ha canviat la percepció que en tenen. Curiosament, l'enquesta posa en evidència que, en lloc d'empitjorar, aquesta percepció ha millorat a Catalunya. Per exemple, només el 52,3% de les persones deien l'any 2006 que no tenien cap problema amb el seu entorn més immediat; l'any 2012 són gairebé set de cada deu els que estan satisfets amb el seu entorn social.

8 __ DELINQÜÈNCIA, SOROLL I CONTAMINACIÓ

Qüestions com la delinqüència, els sorolls i la contaminació i altres problemes ambientals han deixat de preocupar gran part de la població. La delinqüència passa de preocupar un 19,6% de la població a només el 16,9%; la contaminació, del 15,5% al 10,6%; els sorolls dels veïns o de l'exterior, del 27,4% al 14,8%, i la falta de llum natural, del 14,7% al 7,9%.