Volem votar Merkel

Últimament he sentit més d'una vegada com algú preguntava: "¿I a Merkel quan la votem?" De fet, si algú diu avui dia que Angela Merkel és la presidenta d'Europa no anirà gaire errat. No ho és formalment perquè només és cancellera, però tots sabem que és Alemanya qui mana a l'Europa actual, que és una mera unió d'estats. Però sembla que algun dia no gaire llunyà tots els ciutadans del continent podrem votar qui volem que sigui el president d'Europa. Almenys així ho vol (paradoxalment) la mateixa Alemanya.

Merkel està forçant massa la màquina de l'austeritat i segurament passarà a la història com una mala líder, massa pendent de les eleccions regionals als lands i amb un carisma i intel·ligència emocional inexistents. Però també és cert que ella sempre ha insistit en la mateixa idea. Resumint: que Alemanya ajudarà els països amb problemes si aquests països fan les reformes que ella creu necessàries. Aquí és on es pot discutir si les mesures són més o menys afortunades. Allargar l'edat de jubilació, apujar l'IVA o fer una reforma laboral en un país amb més d'un 20% d'atur no em semblen suggeriments aberrants de la senyora Merkel. En canvi, reduir el dèficit dràsticament s'ha demostrat clarament erroni.

Però hi ha una cosa en què Alemanya ha insistit sense que se li faci gaire cas: cal més Europa. És a dir, els països han de cedir sobirania i crear una mena d'Estats Units Europeus. Això suposarà més deures (caldrà complir objectius d'estabilitat pressupostària, per exemple) però també més drets (gaudir de l'ajuda del nord). La França de Sarkozy sempre es va fer la sorda en aquest assumpte i la d'Hollande encara no s'ha mullat gaire, però sembla que hi és més procliu.

Si això avança, com sembla inevitable si volem sobreviure, acabarem tenint eurobons i també votarem qui volem com a president d'Europa. I les eleccions europees deixaran de ser una pantomima. Em sembla un bon pla.