REFLEXIÓ

'Viva México'

Aquesta és casa teva, la que tens a Mèxic" és la típica frase de benvinguda de qualsevol mexicà que t'acaba de conèixer al seu país. La frase sol anar acompanyada d'una sèrie de gestos, comentaris, fets i accions que fan que t'adonis que l'amabilitat allà no és un deure, sinó que està totalment integrada a l'ADN d'una bona part de la població de països amb un PIB per càpita inferior al nostre. I quan més gran és la diferència entre el seu i el nostre, més s'accentua l'amabilitat. "És perquè allà viuen de propines", et dirà algú. Res més lluny de la realitat: la gent és més amable fora dels restaurants i els hotels.

A vegades sembla que hàgim oblidat que l'amabilitat, el respecte i la humilitat ens fan més grans, especialment quan decidim dedicar-nos a això de l'emprenedoria. Hem d'acceptar que vivim en un país que decreix i que, per tant, alguna cosa ha fet malament, i entendre que ara toca aprendre abans de donar noves lliçons.

Si el que volem és internacionalitzar-nos per salvar-nos a l'estil sálvese quien pueda , un bon destí pot ser l'Amèrica Llatina. Per la facilitat amb l'idioma, pel respecte que encara es té per Europa (tot i que a vegades no entenc per què) i especialment perquè no tenen aquella por del si funciona, no ho toquis .

"Si fóssiu més amables, vendríeu més" vaig sentir que algú deia ahir en una conversa al DF, referint-se a empreses de casa nostra que aterren allà. I tenen raó. El primer que hem de fer quan ens plantegem vendre fora és acceptar que venim d'un país petit, i entendre que hem de deixar aquells aires de superioritat del 1492... a casa.

Empresari