Trobo difícil que algú que hagi viscut una experiència de compra a Ikea pugui no tenir un record memorable de tot plegat. De l’habilitat que té l’empresa sueca per fer-te veure tota la seva oferta de cuines o dormitoris quan tu només volies una cadira per al despatx. De com fan que tu mateixa entris al magatzem i agafis i carreguis la mercaderia que vols comprar. O de com són capaços de posar els cargols justos, ni un més ni un menys, i la clau Allen amb la qual pots muntar-te tu mateixa un armari sencer. Són mestres del disseny industrial i del màrqueting, i representen un abans i un després en la vida quotidiana de moltes famílies: gràcies a Ikea, molts hem pogut redecorar la nostra vida alguna vegada.
Com veieu, sóc una fan de la marca i, tot i que moltes vegades he maleït els seus manuals d’instruccions o la capacitat de torçar-se que tenen les seves prestatgeries, no deixo de meravellar-me del seu model de negoci.
¿I com et pot decebre una marca així? Fa un parell de setmanes vaig anar a comprar un armari de cinc cossos i 230 cm d’alt, tot plegat massa ambiciós per al meu petit cotxe. A la secció on vaig escollir colors, tiradors, etc., vaig contractar el transport i el muntatge de l’armari: uns noranta euros pels serveis d’una empresa subcontractada d’Ikea. És el primer cop que contracto el muntatge, però una ja es comença a fer gran i a aburgesar-se...
Sé que l’Ikea no és Pilma i no em va sorprendre que els transportistes es queixessin de l’espai per muntar el moble, que hi deixessin un sol muntador i que no parés de queixar-se i de rebufar tot un matí fins que va completar l’armari. Ara bé, em va al·lucinar que, en sortir de casa després que haguessin marxat, em pogués trobar al costat del contenidor gris del costat de casa, tirats a terra, una muntanya de cartrons de l’embalatge del meu armari.
Amb la marca Ikea compro preu, disseny, intel·ligència i senzillesa. I no l’incivisme més flagrant. No sé jo si a Ingvar Kamprad li hauria fet gaire gràcia.
