Visca la corrupció!

Pèricles era un corrupte. El símbol de l'Atenes clàssica va robar diners destinats a les obres del Partenó. I Fídies, l'escultor, va ser jutjat per haver-se aprofitat de l'or reservat per a l'estàtua d'Atena. Cató, el Censor, va tenir 44 judicis per corrupció. Demòstenes va ser empresonat per robar diners a Alexandre. Fem un salt: Talleyrand, protagonista del Congrés de Viena, que va defensar una França en perill de desmembrament, era tan corrupte que un corrupte com Napoleó li va dir: "Vostè és merda amb mitges de seda". I no deixem de banda el gran Bernat Metge, que va anar a la garjola per fer ús indegut de diners públics.

¿Però no és cert que hem oblidat els pecats d'aquests grans homes? Només recordem el seu geni creador o polític.

Ai, la corrupció! Tan essencial en el nostre sistema com un Judes en l'arquitectura de l'Evangeli!

Ara, per fi, l'hem descoberta. Quina sort que ja podem indignar-nos i trobar la redempció (ja que abans ningú no sospitava res, oi que no?)