Escoltar parlar algú que dedica una part de la seva vida a fomentar la innovació i la creativitat és sempre un privilegi. Si, a més, ha inventat un concepte com la creativació (creativitat basada en la innovació), encara ho és més. Parlo de Josep Lagares.

Dimecres passat el senyor Lagares va oferir un discurs als joves empresaris d'AIJEC, en què va parlar de l'aventura d'emprendre, innovar i viure, i també de fer-ho sense oblidar el risc. Quan va relacionar els més de 4.000 salts en paracaigudes que porta a l'esquena amb l'emoció de veure créixer un negoci, es va fer un silenci d'admiració a la sala.

Tot i així, la lliçó que ens tenia preparada va arribar quan ens va explicar que són els detalls els que et poden acabar matant. Després de milers de salts i hores pilotant avions, l'estiu passat va veure de prop la mort en incendiar-se l'hangar on estava treballant. "No era el seu destí", "Va tenir sort", diran alguns.

Més que la sort o el destí, el que va aconseguir que Lagares pogués explicar en primera persona aquest episodi va ser aplicar la llei de respira, enfoca't i actua en el moment de pànic (quan tot va començar a cremar, amb milers de litres de querosè a prop) en lloc del clàssic paralitza't, lluita i surt corrents que els humans estem programats per aplicar quan entrem en pànic.

En el món dels negocis, els moments de pànic en lloc de durar cinc segons poden durar cinc mesos. Lagares ho té clar: per molta crisi, per molt en flames que estigui tot, ser capaços de respirar, enfocar-nos i, sobretot, actuar ens pot salvar la vida. I el negoci, també.