NICOLA PADOVAN

Via lliure Als joves

Aquesta setmana l’amic Xavier Fina m’ha convidat a col·laborar en l’anàlisi d’uns projectes de negoci a l’Escola Superior de Música de Catalunya, en l’àmbit de producció i gestió. Quina sort he tingut de veure uns estudiants tan entregats, tan carregats d’entusiasme... tan optimisme!

Aquests joves (qui més qui menys ho tenen tot) m’han fet pensar que imbècils que som per prolongar l’edat de jubilació. Fer que persones que per llei de la natura pensen en altres coses més enllà de la feina ocupin llocs de treball més anys i crear un embús en el sistema ocupacional és un error molt greu. ¿No ens adonem que d’aquesta manera fem més difícil la renovació cultural, artística i econòmica de la nostra societat? ¿No veiem que tot això ens emmetzina i provoca, fins i tot, problemes demogràfics? ¿I què farem si té raó el Banc Sabadell i aconseguim viure fins als 140 anys? ¿Farem espai als nostres fills quan tinguin 80 anys? Avis fent d’avis i joves de joves. Ja ho deia Teofrast en la seva obra Els caràcters.