REGULACIÓ
JORDI SABATÉ

Vestager pren el relleu aAlmunia en el càstig a Silicon Valley

Lluny d’allunyar-se del camí sancionador a les grans empreses tecnològiques dels EUA, la nova comissària prem l’accelerador

Google manté un pols amb Vestager / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

L’exvicepresident de la Comissió Europea i excomissari de Competència Joaquín Almunia no és una persona que hagi deixat un record gaire grat a les ments de molts executius del cor tecnològic dels EUA, especialment de Microsoft i Google. El polític espanyol va mantenir en el seu moment dures pugnes amb les dues companyies per sospites de pràctiques monopolístiques en les seves plataformes.

En concret, a Microsoft li va aplicar el 2013 una multa de 560 milions d’euros per obligar els fabricants d’ordinadors a incorporar el reproductor Windows Media Player com a única opció per al sistema operatiu Windows, que oferien en els seus dispositius. Microsoft ja havia sigut multada el 2004 amb més de 2.000 milions d’euros per pràctiques similars respecte al seu navegador Internet Explorer.

Amb Google, Almunia no va arribar a les multes, però en el seu pols va aconseguir retorçar el braç al gegant de Palo Alto diverses vegades. La qüestió girava al voltant de com Google afavoria en les recerques dels usuaris els seus anuncis per davant dels resultats que donava l’algoritme. Segons la comissió, el cercador camuflava aquests anuncis fent-los semblar resultats reals i, per tant, confonent l’usuari.

Davant les amenaces d’Almunia, Google va haver d’adaptar la pàgina per a Europa, de manera que quedés clar què eren anuncis i què eren resultats reals. L’estira-i-arronsa gairebé va durar fins al final del mandat d’Almunia, que va ser substituït el 2014 per la comissària danesa Margrethe Vestager. A Silicon Valley llavors molts van respirar alleujats creient que la nova comissària seria menys bel·ligerant.

Però el primer que va fer Vestager després de jurar el càrrec va ser anunciar que apel·laria al Tribunal d’Estrasburg perquè desestimés les queixes de la companyia nord-americana Intel respecte a una multa de 1.060 milions d’euros que li va ser aplicada el 2009. El llavors líder mundial en la fabricació de xips per a ordinadors va ser acusat d’abús de posició dominant en el mercat. Finalment, Estrasburg va confirmar la multa.

La següent tasca de Vestager respecte a Silicon Valley i la seva indústria va ser obrir una investigació contra Qualcomm, primer fabricant global de xips per a smartphones. L’acusació era la mateixa que s’havia formulat contra Intel i la investigació continua oberta en espera de conclusions. També va topar amb Apple i Amazon -per no parlar d’Uber o AirBnB- i a l’abril del 2015 va posar en marxa la investigació contra Android. Ara, tot just un any més tard, ha augmentat la pressió contra Google amb declaracions en què assegura confirmar les seves sospites que el cercador utilitza Android com a arma de pressió contra els fabricants de mòbils. L’objectiu és que incloguin les seves aplicacions per defecte al telèfon, ja que li suposen un important benefici publicitari que supera els 6.000 milions.

Vesteger no està sola acusant Google de posar com a condició per llicenciar als fabricants la versió completa d’Android -que conté la botiga d’aplicacions Google Play- que aquests incloguin plataformes com Gmail, YouTube o el cercador Chrome al mòbil. D’aquesta manera Google s’assegura que l’usuari les farà servir sense pensar que pot comprar o descarregar-ne gratis altres de similars.

Les autoritats de la competència de Rússia tenen una opinió semblant i fa un any també van obrir una investigació pel mateix cas, que es va saldar a l’octubre amb una multa que oscil·laria entre un 1% i un 15% de la facturació mundial del cercador. Just fa un mes el Tribunal Superior d’Arbitratge de Rússia va ratificar la sentència. Fins i tot als EUA s’ha iniciat una investigació pels mateixos supòsits.

Però tot i que sembla que les evidències assenyalen les males pràctiques de Google en els telèfons, a l’altra banda de l’Atlàntic se sospita que l’acusació de Vestager té un segell més polític que de defensa del lliure mercat. Quan la comissària va iniciar la investigació, el mateix president Obama es va despenjar amb unes declaracions polèmiques en què deia que l’historial de sancions aplicades per Europa només reflecteix la seva incapacitat de competir lliurement amb les empreses americanes.

D’altra banda, l’influent bloc Politico, que ha opinat repetidament que Vestager és excessivament proteccionista respecte a internet i les empreses americanes que guanyen diners a la xarxa, assegurava dilluns que les sancions que se’n puguin derivar -fins a un 10% de la facturació mundial de Google l’any passat- van dirigides a la línia de flotació del negoci del cercador i causaran una tempesta política entre Washington i Brussel·les.

A més, els seus analistes veuen la possible multa com una venjança de la vella Europa per greuges com l’espionatge dels serveis de seguretat nord-americans a polítics europeus o els baixos impostos pagats a Europa per Amazon, Apple o la mateixa Google. Passi el que passi, el cas sembla vist per a sentència i Europa i els EUA segueixen un rumb de col·lisió.