Empresari

Vendre detergent

Aconseguir que la nostra marca sigui recordada és el repte més gran quan creem un producte nou dirigit al mercat massiu. Quan pensem l'estratègia publicitària ens adonem del poder que tenen les grans multinacionals per aconseguir que recordem totes les seves marques... un poder que nosaltres no tenim.

Ja ens podem inventar una noia que ve del futur per vendre detergent, que no aconseguirem que la gent bromegi amb la nostra marca (mentre la consumeix), o ja podem fer un vídeo on mengem paella perquè la gent en recordar-lo demani la nostra marca de cervesa. Serà en va.

Si volem implantar una nova marca en un mercat dominat per grans marques, cal buscar alternatives que ens permetin aconseguir fer créixer el nostre brand sense grans pressupostos. La bona notícia és que no és impossible: si no podem (o, de vegades, no volem) gastar elevades quantitats de diners en anuncis als mitjans, per què no transformem la nostra fàbrica en un expositor dels productes? Estic pensant, evidentment, en la Moritz. O potser en Munich. O en totes aquelles marques que s'han popularitzat des de baix, amb paciència, i han aconseguit grans resultats. Amb aquesta mateixa paciència hem vist com Óscar Palencia, un emprenedor de 26 anys, transformava el seu sobrenom de petit, Palens, en una marca d'ulleres de fusta molt de moda, o com Josep Lagares presentava el seu concepte creativació -creativitat i innovació- de la mà d'un geni com Ferran Adrià. Tinguem-ho clar: aixecar marques des de baix és millor que portar noies guapes del futur per vendre'ns detergent. I menys sexista.