Varietats de raïm oblidades contra el canvi climàtic
Torres assaja nous vins amb ceps que estaven en desús des de fa un segle però que resisteixen millor els climes més secs i calorosos
A LA FINCA MAS RABELL de Bodegas Torres, prop de Sant Martí Sarroca, al Penedès, hi ha 200 rengleres de vinyes de raïm blanc i negre. A cop d’ull potser no ho sembla, però cada fila correspon a una de les varietats de raïm que es cultiven a tot el món. La presència de raïm autòcton català és cada cop més alta, ja que Torres està duent a terme una operació de rescat d’espècies de ceps que estaven no només en desús sinó en alguns casos gairebé extingides. L’operació té una vessant romàntica (de recuperació de patrimoni), però també resultarà estratègica per al futur de la vinya davant el repte del canvi climàtic.
Algunes de les varietats recuperades han demostrat ser molt resistents a climes més secs i calorosos, com la que hi ha a les finques que Torres té des de fa uns anys a la Terra Alta. “Hi ha una varietat de raïm amb la qual hem experimentat i ens ha sorprès perquè en unes condicions de molta sequera i patint molt, el cep ha donat un fruit de molta qualitat”, explica el director general de l’empresa, Miquel Torres. Aquests petits experiments, afegeix, serviran per créixer i per trobar alternatives i solucions als possibles efectes que pugui tenir sobre les vinyes el canvi de condicions climàtiques que s’anuncia per a les pròximes dècades.
Torres ja supera la trentena de varietat autòctones rescatades de la desaparició i indexades des que l’any 1983 va començar el projecte de recuperació dels ceps, molts gairebé eradicats per la plaga de la fil·loxera al segle XIX. D’aquestes varietats, n’ha seleccionat cinc com a aptes per començar a produir vi i en dos casos ja les han incorporat per elaborar els seus productes. És el cas de les varietat garró i querol, dos tipus de raïm que es fan servir per al vi Grans Muralles de Torres. N’hi ha d’altres, com el selma blanca, que estan en fase d’experimentació i que s’han reintroduït a les vinyes del Penedès aquest any, explica l’empresari. En un termini d’entre quatre i cinc anys els cellers esperen estar fent vi elaborat 100% amb aquestes noves varietats.
La feina de rastreig de ceps no s’ha acabat. L’empresa rep sovint avisos de persones que responen a les seves crides a la premsa local per si detecten algun cep susceptible de ser d’una nova varietat. N’ha indexat 35 de noves en els últims 30 anys i moltes s’han hagut de rebatejar perquè després d’un segle en l’oblit no hi ha constància del nom que tenien, si és que mai en van tenir.
