MODA
ELENA FREIXA

Vambes fetes a mà que viatgen de Sants a l’Àsia

L’històric taller català Mates està a punt d’entrar a la Xina després de colar el seu calçat entre les marques més selectes del Japó

Myrna Mates amb una de les seves vambes / XAVIER BERTRAL Zoom

No fa gaires dies un noi jove va trucar a la porta del taller de Myrna Mates, una de les poques dones que és “mestra sabatera autèntica”, com es defineix ella mateixa. El noi volia que li canviés la sola de les seves sabatilles Mates. Myrna Mates va identificar ràpidament les vambes com un dels models que va fabricar el seu pare fa 30 anys: “Estaven en bon estat i em va dir que eren un record del seu pare i que les volia aprofitar, així que l’hi vaig canviar”, afegeix. Mates reivindica que encara treballa com una artesana, que totes les Mates passen per les seves mans i que no hi ha dos parells que siguin iguals.

Les vambes es poden comprar a la botiga que van obrir fa set anys a Sants, prop del taller, i es poden encarregar i personalitzar a través de la web de Mates. Més enllà d’això, la marca és invisible, no treballa per a tercers i aposta per “mantenir l’autenticitat”. Un fet que xoca amb la pretensió de fabricar grans volums i convertir-se en una indústria. Aquest ADN artesà no ha impedit que Mates hagi estat descoberta a l’exterior. Se’n venen al Japó des de fa tres anys. Es tracta d’uns 5.000 parells cada any repartits en dues comandes que s’envien i, sovint, quan arriben a Tòquio, ja estan gairebé totes venudes. Aquesta aura d’escassedat i la qualitat del producte l’ha situat entre les marques més selectes de calçat esportiu per al consumidor japonès, explica Mates basant-se en les revistes i els principals blocs de tendències de moda urbana en què la marca conviu amb competidores que són companyies gegants al seu costat. Ara es prepara per arribar també al mercat xinès i ultima els primers enviaments cap a Hong Kong.

Hereva de l’empresa que va fundar l’any 1947 el seu pare, Francesc Mates, Myrna Mates no ha volgut deixar de ser un petit taller a Sants, tot i que ha crescut i ha modernitzat la maquinària. El procés, però, continua sent manual: “Cada vamba és per força diferent, les faig jo amb l’ajuda de l’equip del taller”. Deu persones col·laboren en la fabricació de les col·leccions, sovint edicions limitades, però Mates diu que no ha comptat quants parells en fa cada any. De fet, l’empresària no dóna cap informació sobre les xifres del seu negoci.

Molts compradors que arriben a la botiga o que fan comandes via internet ho fan atrets pel boca-orella. Alguns són turistes del Japó o d’altres mercats europeus on la marca no existeix però n’han sentit a parlar. Mates estudia una futura obertura en algun altre punt de Barcelona amb més visibilitat, però això no és una prioritat, ja que, de moment, té les comandes que pot atendre, explica Myrna Mates.

La marca es mou en un preu mitjà-alt, d’uns 110 euros de mitjana. L’estètica retro de gran part de la col·lecció recorda els orígens, lligats al món de l’atletisme que practicava el fundador i que va dur-lo a fer-se les seves pròpies vambes per competir. Així, va començar a treballar per a equips de tot Espanya. Per exemple, va calçar l’equip d’handbol del Barça als anys 60. L’artesania de Myrna Mates no s’acaba amb les vambes. Acaba de servir una comanda de 200 parells de sabates de claqué i també fa calçat a mida per a peus delicats.