‘GADGETS’
JORDI SABATÉ

Ulleres de realitat virtual, el nou mannà digital

Tant fabricants de maquinari com grans empreses d’internet s’interessen per crear ulleres per interpretar les realitats simulades, amb aplicacions en la indústria dels videojocs, però també en el cinema o la publicitat

Tot just fa un any explicàvem en aquesta secció la curiosa experiència d’Oculus VR, l’empresa que estava al darrere de les ulleres d’interpretació de la realitat virtual Oculus Rift (vegeu l’ Emprenem del 6 d’abril del 2014). Els seus fundadors van llançar el projecte a la web de crowdfunding (microfinançament) Kickstarter, per construir el primer prototip comercial d’ulleres de realitat virtual. Es tractava d’una mena d’ulleres de bussejar que en lloc d’acabar en un vidre transparent, es transformaven en una pantalla tancada a la qual qui les porta posades veu tot un món recreat artificialment per al seu gaudi personal.

Les Oculus Rift, que estaven destinades a servir de pantalla unipersonal de videojocs, van acabar sent propietat de Facebook, que literalment va comprar tot el projecte, microfinançament inclòs, per 2.000 milions d’euros. ¿Què va veure Mark Zuckerberg en aquell aparell, amb més pinta de servir per a pràctiques sadomasoquistes que per a l’oci digital, per pagar aquesta quantitat pel projecte? A primer cop d’ull, allò semblava una excentricitat del fundador de Facebook, però immediatament els esdeveniments van demostrar que no era així i l’operació va agafar sentit.

Aviat, en tot just unes setmanes, Sony va reaccionar revelant el seu projecte Morpheus, que consistia en el disseny, encara pilot, d’unes ulleres similars a les Oculus Rift. Microsoft tampoc va trigar gaire a anunciar que estava en plena fase de desenvolupament d’un producte similar, que finalment es va presentar durant l’últim Mobile World Congress sota el nom de HoloLens. Al cap de pocs mesos, Samsung mostrava les seves ulleres Gear VR i la casa alemanya de vidres òptics Zeiss mostrava les Un 3D. Totes aquestes aparicions sobtades demostren que moltes empreses, tant fabricants com desenvolupadors de programari, feia temps que treballaven secretament en aquest camp.

Probablement Facebook va ser de les poques que s’havia despistat i va decidir solucionar-ho tirant de bitlletera. La veritat és que, a part d’Apple, hi ha poques empreses que no s’hagin interessat en aquest nou camp, encara inexplorat com a negoci tot i que ja molt desenvolupat en les novel·les de ciència-ficció. De fet, el llançament de les Google Glass, un any abans, es pot interpretar com l’inici de l’exploració de la realitat virtual. Però hi ha un matís: les ulleres de Google tenien com a finalitat mostrar dades sobre la realitat física immediata, el que es coneix com a realitat augmentada.

Actualment Google treballa en una adaptació del sistema operatiu Android per a ulleres de realitat virtual, que en principi s’aplicarà a unes ulleres dissenyades per l’empresa de joguines Mattel. Ara l’objectiu és que, a més de fer-se servir per jugar a videojocs i veure sèries i pel·lícules d’una manera unipersonal, les ulleres, que majoritàriament presenten connectivitat wifi i Bluetooth, puguin usar-se com un ordinador, una tauleta o un smartphone mitjançant el control gestual amb els ulls.

Què tenen aquest tipus d’ulleres que les fan tan interessants per a tot tipus d’empreses i fabricants? En principi els seus usos són molt limitats i se centren en els videojocs i el visionament de pel·lícules i sèries, però amb un sistema operatiu adequat podrien desenvolupar moltes funcions. De la mateixa manera que les videoconsoles han passat de ser una màquina per jugar a constituir-se en l’ordinador que controla tot el nostre oci visual, alguna cosa similar podria passar amb les ulleres de realitat virtual: podrien arribar a ser els televisors del futur.

QUI SAP SI aquest tipus d’ulleres capitalitzaran d’aquí uns anys tota la nostra atenció televisiva, i amb ella la dels anuncis que s’emeten en els diversos programes. Avui dia, la part més gran del pastís publicitari, que és del que viuen empreses com Facebook i Google, no és a internet, sinó que es manté encara a la televisió. Els números són aclaparadors: el 2009 els ingressos publicitaris digitals van pujar a 44.500 milions d’euros, mentre que els generats per la publicitat televisiva van superar els 100.200 milions d’euros, segons dades de la consultora PricewaterhouseCoopers.

A més, s’espera que aquest escenari canviï lentament, de manera que aconseguir el control de la graella televisiva té tot el sentit per a les companyies tecnològiques. ¿Quina millor manera de començar que dissenyar una mena de walkman /iPod televisiu, un televisor de butxaca que t’entretingui als aeroports, als avorrits viatges en autobús o en els llargs caps de setmana amb la família? El negoci publicitari, per descomptat, s’espera que canviï de propietari.