Ucraïna, una crisi europea que tindrà costos

L’annexió de Crimea a Rússia ha sacsejat l’ordre europeu establert arran de la caiguda de l’URSS el 1991. S’ha desfermat una complexa partida geoestratègica de final incert. Moscou juga la carta energètica per pressionar una UE que li compra el 30% del gas que consumeix. Europa juga la carta comercial: l’economia russa depèn dels ingressos de les seves exportacions energètiques a la UE. De fet, Rússia i la UE són econòmicament interdependents. En canvi, els Estats Units tenen independència energètica i les seves relacions comercials amb Rússia són més aviat escasses.

El cop de força de Putin a Crimea obligarà la UE a diversificar les seves fonts d’abastiment. Però la transició energètica necessitarà temps. De moment, els Estats Units i la UE han aprovat sancions econòmiques a Rússia, que ha estat expulsada del G-8 i ara està més aïllada internacionalment. Però no hi ha una posició comuna de la UE-28 sobre l’abast de la resposta al repte de Putin. Totes les parts temen perdre alguna cosa en aquesta crisi: Alemanya i França, els seus nexes i els interessos econòmics de les seves empreses a Rússia. La Gran Bretanya, el capital rus que inverteix a la City de Londres. I les Repúbliques exsoviètiques amb economies dependents de Rússia tenen por de caure novament en l’òrbita política russa.

De moment, Moscou es limita a consolidar l’annexió de Crimea. Però ja comença a notar els efectes perniciosos de la crisi. El primer trimestre de l’any, s’ha produït una fuga massiva de capitals d’uns 70.000 milions de dòlars. Les inversions europees van caure bruscament, com també la transferència tecnològica necessària per desenvolupar el país. El ruble s’afebleix davant del dòlar i de l’euro, una cosa que també podria frenar l’increment de les inversions, el comerç exterior, i l’arribada i la despesa del turisme rus a Catalunya.

Rússia disposa d’unes reserves de divises de 500.000 milions de dòlars per afrontar aquesta crisi. Tot i així, a mitjà i a llarg termini, la situació econòmica difícilment podrà ser sostenible. Vladímir Putin ha jugat massa fort.