JORDI SABATÉ

La UE defensa els operadors alternatius

Brussel·les vol que la CNMC abarateixi el preu al qual Telefónica revendrà l'accés a les seves xarxes

Ala recentment estrenada Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que engloba l'antiga Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), aquesta setmana li han picat la cresta per primera vegada. La Comissió Europea ha advertit el nou organisme regulador espanyol que el preu majorista a què Telefónica -operador de referència- revèn l'accés a les seves xarxes de banda ampla fixa als operadors alternatius incompleix les normatives europees.

Lliure competència

L'advertència es considera de caràcter greu i Brussel·les insta la CNMC a obligar immediatament Telefónica a abaratir la seva última proposta de preu majorista. En cas contrari, portarà la qüestió a les màximes instàncies de la justícia europea. Segons la Comissió Europea, avalada en aquest cas per l'Organisme de Reguladors Europeus de les Comunicacions Electròniques (Orece) -al qual pertany la CNMC-, els preus que Telefónica proposa cobrar als operadors que no disposen de xarxes pròpies per l'ús de les seves per oferir serveis de banda ampla impedirien que aquestes companyies treguin profit del seu negoci.

Tot i ser una porció minoritària del global de la banda ampla estatal -unes 700.000 connexions dels 12 milions que hi ha a Espanya, aproximadament el 6% de les línies-, Brussel·les para especial atenció a aquest cas per dues raons. La primera és que considera que els preus que proposa Telefònica -i que ha acceptat la CNMC- van essencialment en contra dels operadors fixos virtuals i, per tant, de l'augment de la competència i l'oferta final al mercat espanyol de banda ampla fixa.

Igual que en la telefonia mòbil, en la banda ampla fixa comencen a operar companyies que no tenen infraestructura pròpia i es dediquen a comprar accés a les que sí que en tenen per revendre'l al consumidor. Es tracta de comercialitzadores que s'assemblen més a les que operen en el mercat de l'energia que als operadors en sentit estricte -com ara Orange, Vodafone, Jazztel, etc.- i el seu principal avantatge és que tenen uns costos de manteniment gairebé inexistents, per la qual cosa poden oferir preus molt competitius.

Tracte de favor

El segon motiu pel qual la Comissió Europea ha aixecat la veu és la sospita que el tradicional tracte de favor de l'organisme regulador espanyol cap a l'antiga companyia estatal segueix present en la CNMC, com passava abans a la CMT.

L'acceptació del preu que proposa cobrar a aquests operadors -encara que afavoreix en última instància les altres empreses tradicionals- seria només un nou pas cap a la cessió de fet del mercat estatal a Telefónica.

Abans van ser concessions com Movistar Fusión o l'acord amb Yoigo -per compartir mercat fix a canvi de cobertura 4G- els que van fer posar el crit al cel als altres operadors. Telefónica és l'operadora mòbil majoritària gràcies a aquests favors -que li permeten tenir preus molt competitius en relació amb el servei ofert- i només els operadors mòbils virtuals li fan ombra, ja que mes a mes absorbeixen un creixent nombre de clients dels operadors tradicionals.

Por del 'low cost'

En aquest sentit, és molt possible que el preu proposat per Telefónica a la CNMC vagi destinat a frenar l'expansió dels operadors fixos virtuals, de manera que s'eviti una repetició de l'escenari que es dóna avui en la telefonia mòbil, en què la sagnia de clients cap als operadors sense infraestructura és constant.

Tot i això, les últimes dades indiquen que a les llars espanyoles la banda ampla creix -ha avançat un 47% des de l'inici de la crisi el 2007- i es prioritza per davant d'altres comoditats. Fins i tot es considera més important que la banda ampla mòbil, que també té una gran expansió.

Però, encara que la crisi no estigui afectant tant aquest sector, l'entrada massiva d'operadors virtuals podria suposar una rebaixa substancial dels preus d'oferta al consumidor, sobretot en l'àmbit de les grans ciutats, on el cablejat de fibra i coure ja està completament acabat.

A Anglaterra, un dels mercats més liberalitzats del continent en el sector de les telecomunicacions, el preu d'accés domèstic a l'internet fix és de 20 euros, cosa que demostra que l'entrada d'aquest tipus d'empreses en el sector té una gran eficàcia de cara al consumidor.

No obstant això, a Espanya, on sí que és cert que l'oferta és poc variada, el preu domèstic no és dels més alts -33,5 euros de mitjana-. En canvi, a la majoria dels països del nord, amb Noruega al capdavant, tenen tarifes més altes.

Curiosament, països com Itàlia, Grècia, Xipre i9 Malta tenen els preus domèstics més baixos. Encara que el premi a la tarifa més barata se l'emporta Lituània: 12 euros al mes.