TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Twitter: una gàbia oberta d’on s’escapen els ocells més grossos

La companyia perd durant 2016 el 60% de la seva cúpula directiva entre caigudes en borsa i rumors de venda

Twitter: una gàbia oberta d’on s’escapen els ocells més grossos Zoom

Des del director general tècnic, Adam Messinger, al cap de vendes, Adam Bain, passant per nombrosos vicepresidents (entre els quals destaquen el de producte, Josh McFarland, i la de desenvolupament de producte, Jana Messerschmidt), Twitter sembla una gàbia oberta d’on tots els ocells volen marxar, especialment els grossos. Durant el 2016, tretze alts executius han deixat la companyia per pròpia voluntat, i se suposa que les baixes entre els càrrecs intermedis son molt més altes.

L’última fugida va ser fa pocs dies i la va protagonitzar la directora general per a la Xina, Kathy Chen. En total sumen, els càrrecs que han marxat suposen un 60% de la cúpula directiva i, segons revistes com Forbes o Recode, indica que l’ambient dins de l’empresa és, com a mínim, desencisador. Pero no cal llegir els experts de les grans publicacions per adonar-se que la cosa no va bé: les pèrdues s’han tornat cròniques i s’han estabilitzat al voltant dels 300 milions de dòlars, sense perspectiva de poder entrar en números negres. Aquesta situació ja va comportar a l’octubre a una reducció del 9% de la plantilla.

Per la seva banda, l’acció flota al voltant dels 17 dòlars, una tercera part del seu valor de sortida a borsa el 2013 i una quarta part respecte als seus màxims, poc temps després. Per acabar-ho d’adobar, es va rumorejar que la companyia estava en venda. Però a l’octubre, Google i Disney van anunciar que no estarien interessades en la seva compra i el valor de l’empresa caure un 20% addicional. Sembla que el 2017 serà l’any decisiu per a aquest ocellet, que no ha acabat d’aprendre a volar amb les seves pròpies ales i és possible que sigui el vertigen de la caiguda el que estigui fent que molts empleats s’estimin més posar-se el paracaigudes i saltar abans de provar si fa mal xocar contra terra. Però tampoc cal descartar que les sortides obeeixin a una mala maror que ha anat creixent durant l’últim any, sobretot des que l’anterior conseller delegat, Dick Costolo, va deixar l’empresa pressionat per la falta de resultats, les exigències dels inversors i l’enfrontament amb els fundadors, que en cap moment li van posar la feina fàcil. Costolo havia arribat a Twitter el 2011 amb fama de ser un executiu expert en empreses digitals i l’objectiu de redreçar una companyia que en cap moment des de la seva fundació havia pensat a tenir un model de negoci.

La major fita de Costolo va ser la sortida a borsa. També cal reconèixer que amb ell Twitter va començar a guanyar una mica de diners. Però va entrar amb mal peu, fent neteja entre els fundadors, als quals va acusar d’haver descuidat l’empresa, i adoptant un perfil agressiu que casava poc amb la filosofia oberta de l’aplicació. El resultat va ser que la major part del cos fundacional va sortir de l’empresa i va ser substituït per una cúpula de tarannà molt més empresarial. Precisament la que ara està marxant. El cert és que després de la sortida a borsa, el novembre del 2013, a un preu de 45 dòlars l’acció, un 73% per sobre del previst, els anys següents els pobres resultats es van traduir en una caiguda continuada del valor. Per complicar les coses, es va saber que Costolo s’havia venut la major part de les seves accions, cosa que deixava clara la seva poca fe en la companyia. A l’octubre d’aquell mateix any, Costolo va marxar i van retornar els fundadors, capitanejats per Jack Dorsey, l’antic conseller delegat que li havia cedit el lloc. Mentre va ser fora del consell d’administració de Twitter, Dorsey havia fundat l’exitosa aplicació Square per pagar amb el mòbil i, per tant, s’havia forjat una reputació d’emprenedor exitós, a més de bon enginyer. Amb aquest aval va tornar a posar-se al volant de la companyia, prometent que aviat arribarien els beneficis.

No obstant això, el model de negoci de Dorsey durant l’any i escaig que fa que és al volant de Twitter amb prou feines ha variat respecte al de Costolo i els beneficis semblen cada cop més llunyans. Es diria que, en tornar a Twitter, Dorsey ha reprès la seva antiga mentalitat d’enginyer en comptes de la d’emprenedor: se’l veu més interessat a millorar l’experiència d’us del servei, al qual ha incorporat la possibilitat d’apujar imatges, gifs animats o fins i tot vídeos en directe, que no pas a trobar un model de negoci viable per a Twitter.

Ara Dorsey es planteja permetre que els usuaris puguin editar les seves piulades un cop ja han sigut escrites i emeses. Hi ha qui sospita que darrere de tota aquesta nova fornada d’innovacions -moltes més en un any de les que s’han fet en els anteriors deu- s’amaga una estratègia per vestir la plataforma amb l’objectiu de vendre l’empresa. Així, Dorsey estaria encara cercant comprador, malgrat el refús de Google i Disney, potser com a maniobra desesperada.

Així, no és de estranyar que molts professionals fitxats al seu dia per Costolo estiguin incòmodes amb l’actitud del nou conseller delegat i es deixin estimar per altres empreses. Fins i tot es podria dir que és normal que marxin buscant gàbies més segures, al cap i a la fi a Twitter sembla que els queda poca cosa que fer. Però tant si Dorsey aconsegueix vendre l’empresa com si no, queda clar que Twitter és l’exemple perfecte que la millor idea del món val poc si no té el suport d’un model de negoci des d’un principi.