XARXES SOCIALS
JORDI SABATÉ

Twitter: ¿davant la seva última oportunitat?

L’empresa, que perd un 20% a borsa des del gener, nomena conseller delegat el fundador Jack Dorsey després del fracàs de l’era Dick Costolo

Twitter: ¿davant la seva última oportunitat? / EDMON DE HARO Zoom

¿S’imaginen un món sense Twitter, sense poder llegir els missatges dels nostres periodistes de referència o presenciar les picabaralles entre famosos per qualsevol tema? Doncs pot passar si la tendència no canvia. És més, pot passar i vostè, jo i quatre gats més probablement serem els únics que ens en farem creus. A un petit grup d’usuaris, una mica elitistes, potser Twitter ens sembla imprescindible, però la veritat és que dels seus 316 milions d’usuaris, menys de la meitat estan actius.

A més, no són res comparat amb els 400 milions d’usuaris d’Instagram, que sí que estan actius, i menys si els posem davant els 1.500 milions de Facebook, propietari, per cert, d’Instagram. Si es miren les coses amb perspectiva, més enllà del nostre timeline, Twitter és un servei petit (comparativament) amb pocs usuaris molt actius. I poc més. Així ho diuen les xifres: 502 milions de dòlars facturats el 2014 però 136 milions en pèrdues.

L’acció ha baixat a la Borsa de Nova York des del gener a gairebé un 20% i l’empresa ara val la meitat que a finals del 2013, quan encara es creia en l’anterior conseller delegat, Dick Costolo, avui completament fora de Twitter. Costolo va arribar el 2011 al servei, llavors una plataforma prometedora però mal gestionada pels seus creadors, tots ells informàtics genials sense nocions de com portar un negoci. Va ser el fitxatge estrella i va declarar que el seu objectiu era fer créixer el nombre d’usuaris i aconseguir generar beneficis.

De totes maneres, Costolo va entrar amb mal peu, volent donar lliçons als fundadors. Va declarar en arribar que la culpa de la falta de model de negoci de Twitter es devia a la despreocupació i a la fugida massiva de qui ell considerava que havien de ser els principals actius de la companyia: els famosos. Aquests el 2007 van adoptar en massa la plataforma però van acabar sortint per l’assetjament i suplantacions a què havien sigut sotmesos per tot tipus d’usuaris davant la mirada despreocupada dels responsables de Twitter.

Aquestes i altres declaracions van provocar una sortida massiva dels fundadors del consell d’administració de l’empresa, que va quedar en mans de Costolo. Jack Dorsey, un d’ells, va marxar a Nova York a muntar un sistema de pagaments per a mòbil anomenat Square. I va reeixir, almenys prou per passar a ser anomenat empresari en lloc d’ informàtic. Mentrestant, Costolo no va aconseguir esmenar Twitter, que tot i que va començar a guanyar diners mai van ser prou per compensar les seves grans pèrdues.

L’estiu del 2014 Costolo va fer una operació que va acabar amb la paciència dels inversors: es va vendre bona part de les seves accions, tot i que va assegurar que no ho feia per falta de confiança en Twitter. No obstant això, la majoria dels socis capitalistes es van conjurar per fer-lo fora, com va passar just un any després, en constatar que la xarxa continuava sense enlairar-se. Com que bla caiguda de Costolo es va dur a terme en una revolta interna improvisada, es va decidir que es quedés un temps dins del consell i que Dorsey tornés a la seva antiga casa com a president de Twitter. La idea era que Costolo el preparés i després marxés amb una bona remuneració.

Així ha sigut i Dorsey va anunciar dilluns passat que assumia el lloc de conseller delegat oficialment i que Costolo marxava. ¿Servirà d’alguna cosa aquest canvi? Els analistes ho dubten, perquè l’aposta de Dorsey és ambigua i ni ell mateix sembla creure’s la viabilitat de Twitter. No és una segona part del cas Jobs, que ho va deixar tot per tornar a Apple i fer-la més gran que mai just quan anava a esfondrar-se. Dorsey torna vacil·lant.

De moment ja ha anunciat que no deixa el timó de Square, que sí que li dóna beneficis, i que comandarà alhora les dues naus. Alguns dels seus antics excol·legues semblen insinuar-li que la xarxa requereix el 100% del seu temps. Aquest és el cas d’Ev Williams, primer conseller delegat de Twitter i autor de La veritable història de Twitter. Williams va insinuar en declaracions al New York Times que no li semblava encertat que Dorsey continués a Square si s’ocupava de Twitter. Els pròxims mesos, fins a la junta d’accionistes del febrer, seran crucials per decidir el futur d’una plataforma més popular que rendible, que podria desaparèixer davant dels nostres ulls incrèduls.