JORDI ALBERICH

Treballar i passar gana

Fa pocs dies llegia una notícia sorprenent i alhora preocupant: els conductors d'autobusos de Lisboa han organitzat un banc d'aliments, però no precisament destinat al Tercer Món o als desocupats. Els beneficiaris són els mateixos empleats que, malgrat tenir feina, tenen problemes per alimentar les seves famílies. A conseqüència de les retallades de sous, l'augment d'impostos i altres mesures d'austeritat, persones amb feines dignes avui no arriben a final de mes i han de recórrer a la caritat dels companys.

Un pot pensar que això només pot passar a Portugal, o en altres països meridionals de la UE, a causa del seu extraordinari deute i del procés accelerat d'ajust forçat per la troica . I que, d'alguna manera, quan els equilibris macro ho permetin, es tornarà a una certa normalitat. Doncs resulta que situacions semblants les viuen en països centrals de la zona euro, especialment a Alemanya.

L'economia més forta de la Unió no pateix retallades, el seu atur és reduït i gaudeix d'estabilitat macroeconòmica. Ara bé, té uns quatre milions de persones ocupades en els anomenats minijobs , aquesta mena d'ocupació de poc valor afegit i baixa remuneració que, diuen, serveix per incorporar-se al mercat laboral i accedir en poc temps a llocs de treball de més qualitat. Però això no passa. La gran majoria d'ocupats en minijobs no fan el salt i s'hi queden atrapats. Així, són milions els ciutadans alemanys que, tot i tenir feina, han de recórrer als menjadors socials i a altres menes d'ajuts. Hi ha diferències amb el cas portuguès, però també hi ha una dramàtica coincidència: tenir feina no és garantia d'accedir als mínims per viure amb relativa dignitat.

S'argumentarà que quan arribi el creixement la situació canviarà. Sens dubte, notarem la millora, però no tornarem, ni de lluny, on érem: ens trobem davant d'uns canvis profunds que tendiran a quedar-se per sempre. La qüestió és si el ciutadà europeu assumirà com a inevitable viure en una societat molt desigual.

Jo crec que no i que, a més, és evitable: la Unió, malgrat els seus mals d'avui, és la primera economia del món i els seus ciutadans alguna cosa tenim a dir respecte a com volem que sigui la nostra societat. Val més anar-hi pensant.