Oriol Amat: "tots som culpables de la desaparició de les caixes d'estalvis"

Oriol Amat és crític amb la gestió que s'ha fet fins ara de la crisi del sistema financer, però també opina que s'està començant a trobar la solució al problema. Considera que els Estats Units són l'exemple a seguir per sanejar els bancs.

El president del Santander, Emilio Botín, va dir un dia que a la banca només hi ha dues estratègies: la conservadora i la dolenta. ¿El problema de la banca és que va oblidar aquesta premissa?

En finances la prudència és molt important, tant per a la banca com per a les empreses i les famílies. Durant uns anys es va instaurar el paradigma que l'habitatge mai baixaria i molta gent, gairebé tothom, ajuntaments, promotors, famílies van prendre decisions que després han donat mals resultats. En els últims 150 anys la vivenda ha pujat i baixat una vintena de cops. Ara molts creuen que la vivenda mai pujarà, però segur que tornarà a pujar, el que no sabem és quan.

Ara s'ha reobert amb molta força la possibilitat de crear un banc dolent

Cal recordar el que va passar als Estats Units l'any 2008. Les entitats nord-americanes tenien un excés d'exposició immobiliària. Què van fer els bancs d'allà? Van identificar les pèrdues i la majoria de bancs nord-americans van tancar el 2008 amb uns números vermells molt elevats. Tot això va anar acompanyat d'una important injecció de diners públics. Poc temps després, la major part d'aquests bancs ja havien tornat els diners al govern nord-americà i ja tenen beneficis des de fa temps. Però els Estats Units no són Europa i aquí tenim el problema que en aquests moments els governs han de reduir el dèficit públic. Per tant, no es fàcil, però segur que ens en sortirem.

Mariano Rajoy ha anat canviant de discurs sobre aquest tema. ¿Va perdre l'oportunitat de demostrar als inversors que tenia un pla quan va arribar al govern?

En els últims mesos s'estan prenent decisions, a Espanya i a Catalunya, que van en la bona direcció, tant en el sector financer com en el mercat laboral, la sanitat, l'ensenyament, la funció pública i en altres àmbits, però les reformes han de seguir. El problema és que moltes de les mesures que s'estan aplicant necessiten temps perquè se'n pugui veure l'efectivitat. D'altra banda, no podem oblidar que en aquests moments a Catalunya hi ha molts sectors de l'economia que van molt bé: els que exporten, el turisme, moltes empreses de serveis, etc. És veritat que els que depenen del consum, de l'immobiliari, de l'automòbil estan patint.

A l'inici de la crisi es va posar de moda l'expressió too big to fail

La concentració està generant entitats més grans. Però més important que la mida és la qualitat de la gestió. No sempre les millors entitats són les més grans, encara que hi ha molt bones entitats que són molt grans, però també n'hi ha de petites que estan molt ben gestionades. A més calen bons sistemes.

¿La desaparició de les caixes haurà servit d'alguna cosa? ¿Realment era necessària?

El model de les caixes catalanes ha funcionat molt bé durant molts anys. Amb la desaparició d'aquestes entitats hem perdut una obra social que ha sigut molt beneficiosa per al país i també hem perdut els centres de decisió, que generaven llocs de treball de qualitat. Potser ha falta una mica més de suport social. Abans que fossin nacionalitzades, les caixes no van rebre suport social, ni dels empresaris ni dels ciutadans. Quan van intentar buscar capital, el país tampoc va respondre. Els culpables de la seva desaparició som una mica tots.

¿Creu que els grans bancs han acabat imposant les seves tesis? ¿El govern central els ha escoltat massa?

Les entitats de crèdit són un sector fonamental en qualsevol país, i els governs les han d'escoltar com a qualsevol altre sector.

Perfil

Oriol Amat (Barcelona 1957) és catedràtic d'economia financera a la Universitat Pompeu Fabra i, a més, membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), un organisme que assessora la Generalitat en qüestions econòmiques. Des de l'estiu passat, Amat també és membre del consell de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, l'organisme que regula la borsa espanyola.

Amat, molt actiu en diferents àmbits, ha publicat diversos llibres, l'últim dels quals està orientat a professionals de la banca ( Análisis de operaciones de crédito , Profit, 2012). El llibre recorda una cita històrica de John Paul Getty sobre les entitats financeres: "Si li deus 100 dòlars al banc, és el teu problema. Si el que li deus al banc són 100 milions de dòlars, aleshores el problema és del teu banc".