PERFIL
JORDI PLANAS

Tots els camins porten al client

Quinze anys després de la seva fundació, la firma de moda infantil Bóboli culmina amb èxit el relleu de la direcció i augmenta la facturació fins als 29 milions

Tots els camins porten al client / CRISTINA CALDERER Zoom

La indústria tèxtil espanyola viu un període de retrocés, i les seves dades són esfereïdores: des del 2008 s’han tancat 4.500 empreses i s’han destruït més de 50.000 llocs de treball. Aquests són els números d’un sector que ha empès moltes companyies a refugiar-se en l’exportació per combatre la caiguda del consum intern. És el cas de la firma de moda infantil Bóboli, que el 2007 distribuïa els seus productes a 30 països, i que ara ja ho fa a més de 50. “Això no significa que no tinguem marge per seguir creixent a Espanya”, matisa Mónica Algás (Barcelona, 1967), consellera delegada de l’empresa juntament amb la seva germana Arancha. Al setembre totes dues van accedir al càrrec en substitució del seu pare, Francisco Algás, que va fundar el negoci el 1984.

Segons diu l’empresària, Bóboli es va crear de manera paral·lela a Star Textil, societat matriu constituïda el 1981, i que inicialment va fabricar peces de roba per a marques nacionals i internacionals. Avui, però, Star Textil produeix exclusivament per a la xarxa de botigues catalana, que amb el temps ha passat a controlar el 100% de la cadena de valor empresarial. “Dissenyem, fabriquem, distribuïm i venem les nostres col·leccions”, detalla la Mónica, convençuda que així es pot controlar i optimitzar més cada un dels processos.

Amb aquest model de negoci, la companyia ha experimentat en els últims anys un fort creixement nacional i internacional, i fa sis mesos va traslladar la seva seu a Llinars del Vallès. “Vam invertir 3,5 milions d’euros en les obres de creació i condicionament d’un magatzem logístic de 10.000 metres quadrats”, explica l’actual dirigent, que no va arronsar-se a l’hora de modernitzar el sistema operatiu amb una infraestructura d’avantguarda més adaptada als nous temps.

Aquesta inversió no ha sigut l’única despesa que les germanes Algás han portat a terme durant la crisi. “També hem continuat augmentant el nombre de botigues”, apunta la Mónica, després de revelar que la companyia, que ronda els 200 treballadors, va obtenir la majoria dels seus ingressos per aquesta via. Potser per això, l’empresària es basa en la franquícia per aterrar a les principals poblacions de l’Estat, una alternativa que ja ha utilitzat per tirar endavant la meitat dels 54 establiments de la cadena. “D’aquesta manera podem gestionar més fàcilment els locals que són lluny”, indica.

Tot i aquestes ganes d’expandir-se, la botiga virtual s’ha convertit en el punt de venda que més bé els ha funcionat en els últims anys. “I no només això, també és un gran aparador per fer la selecció des de casa i acostar-se després a l’establiment”, diu la Mónica, que no creu que hi hagi grans diferències a l’hora d’adquirir peces de roba infantil per una via o una altra. “Les mares acostumen a comprar sense tenir els fills al costat. Per tant, els problemes de les mides i les talles són iguals en tots dos casos”, afirma.

A més de la botiga física, la franquícia i internet, la companyia també distribueix els seus productes a través de les empreses multimarca i els grans magatzems. “Ens permet arribar a més de 1.500 punts de venda catalans, espanyols i estrangers”, especifica Algás, que tot i això ha de tirar dels outlets per esgotar els estocs. “Treballem amb roba per a nens que tenen entre 0 i 16 anys, i això significa que hem de dissenyar molts models”, sospira la dirigent, que no deixa tampoc de banda les rebaixes: “Són una part fonamental de cada temporada”.

Trenta-un anys després de la fundació, Bóboli és una empresa sòlida que l’any passat va facturar 29 milions d’euros, un 20% més que el 2013. Tot i això, en l’última dècada ha hagut de fer front a la competitivitat de multinacionals com Inditex, Mango i H&M, que han apostat fort per la moda infantil. “Els seus preus són inferiors als nostres”, reconeix Algás, que mira d’atreure el consumidor a través del disseny i la qualitat de les seves col·leccions: “La roba dels nens es renta molt i es maltracta més, i no totes les marques ho tenen en compte”.

Així mateix, Bóboli fabrica dues col·leccions anuals de fins a 700 peces cada una, un risc que Algás minimitza venent-les primer en els grans magatzems i la distribució multimarca. “Ens permet testar-les i reaccionar en cas que hàgim de fer-hi modificacions”, comenta. Sí que li preocupa, en canvi, que als dissenyadors se’ls acabi algun dia la inspiració, però pronostica que això difícilment arribarà a curt termini: “Sembla mentida, però avui dia encara es pot seguir innovant”.

Abans d’incorporar-se al negoci familiar, Mónica Algás va treballar a la multinacional Nestlé, una experiència que li va permetre conèixer de primera mà què significa treballar fora de casa. Per a ella, la principal característica radica en la invisibilitat. “En una empresa familiar tothom hi té veu i se sent partícip del seu rumb”, exposa. Per contra, a la companyia suïssa es va adonar que els procediments habituals eren més “rígids i invariables”. Segons diu, això no significa que a Bóboli la direcció no estigui professionalitzada, sinó tot el contrari. “Aquí ens enriquim de persones que vénen d’empreses líders d’aquest sector, o d’un altre”, sentencia.