ELS MERCATS
BLANCA PALACIÁN I MILLÁN VÁZQUEZ

Tothom pendent de l'ampliació del Popular

Fa només un any que el Banco Popular estava celebrant la compra del Banco Pastor , l'operació que es preveia menys traumàtica per a les dues parts. Se suposava que l'opa convertiria el nou banc en un jugador líder del sistema financer espanyol, amb un volum d'actius de 161.000 milions d'euros. El Popular esperava que la fusió donés lloc a un negoci rendible amb un perfil de risc baix, ja que l'alta fidelització dels seus clients es presentava com una similitud competitiva en els seus models de negoci.

En l'actualitat, el Banco Popular està plorant aquesta decisió. L'entitat va acordar ampliar capital fins a 2.500 milions d'euros poc després que, el mes passat, el test d'estrès fet per Oliver Wyman al conjunt de la banca espanyola revelés que registrava un dèficit de capital de 3.223 milions d'euros. La gran exposició al totxo ha minvat els resultats del test d'estrès i el Popular avui està davant d'un repte doble.

D'una banda ha de cobrir part del seu elevat dèficit, causat majoritàriament pel forat que han generat al balanç els actius devaluats, i que no pot col·locar. A mitjans d'any, l'entitat presidida per Ángel Ron ja va posar en venda el 51% de la seva filial d'internet, amb l'objectiu d'aconseguir finançament per uns 2.000 milions, però l'operació no va fructificar. De l'altra, el segon repte és mantenir la filosofia independentista del Popular: la de no demanar ajudes públiques i no ser absorbits per una altra entitat.

Davant d'aquest panorama, la decisió d'ampliar el capital és la solució més clara. Es tracta d'una decisió encertada, ja que el Popular presenta dos avantatges competitius respecte a altres entitats. Primer de tot, té una base sòlida de clients i accionariat molt fidel, la majoria dels quals mantenen des de fa temps un vincle amb l'entitat, ja que presenta un model de negoci amb poc risc. Una mostra d'això és la resposta que ha rebut el consell d'administració del banc, amb el suport de la totalitat dels accionistes representats, de votar a favor d'aquesta ampliació de capital a la junta general extraordinària. El segon avantatge és la clara posició de solvència en què se situaria el banc respecte als seus competidors, amb un balanç net de deute públic que l'allibera de cobrir els interessos en el futur.

Si el Popular supera aquest petit graó, el sector bancari espanyol també se'n pot beneficiar i significaria una millora per al conjunt financer. Els bancs guanyarien confiança, els inversors començarien a dirigir el capital cap al sistema bancari de l'Estat i augmentaria el flux de líquid al mercat interbancari. Com a conseqüència, l'Íbex-35 reaccionaria positivament i s'encaminaria a una tendència alcista. La fi de la crisi implica reconèixer la magnitud dels problemes.