DANI SÁNCHEZ UGART

Torna l’oligopoli telefònic, pugen els preus

El sector viu un procés de concentració que afectarà la competència

'Ploraners' Zoom

A LES BECEROLES DE LA telefonia mòbil a Espanya, Telefónica controlava el mercat a través de les seves dues marques, Moviline -de telefonia analògica, i amb un sostre de clients molt baix per motius tècnics- i més tard amb Movistar. Aviat, però, i després de la privatització de l’exmonopoli estatal, es va introduir la competència. Primer va arribar Airtel, després rebatejada com a Vodafone i, per primer cop, Telefónica va tenir competència en el seu mercat. Més tard ho va fer Amena, rebatejada com a Orange, i el mercat de telefonia mòbil es va convertir en cosa de tres. Posteriorment, el regulador va intentar obrir el mercat a la competència en els anys posteriors introduint nous actors, com els operadors mòbils virtuals (OMV) i operadors de fix alternatius. Gairebé una dècada després, el mercat està en regressió, i aquelles tres empreses que van ostentar l’oligopoli no paren de fer passos per convertir-se altre cop en dominadores absolutes del mercat, amb una quota que supera el 90%.

El procés d’obertura que es va viure en el mercat de la telefonia mòbil es va replicar, en els mateixos anys, a la fixa. Amb molts més jugadors: Wanadoo, Ya.com, Terra, Retevisión, la cablera Auna (Menta, a Catalunya), Jazztel, Ono... Tots van començar a oferir serveis de fix i connexió a internet, alguns rellogant les centraletes d’ADSL a Telefónica -que estava obligada pel regulador a fer-ho-, i altres construint les seves pròpies centraletes o xarxes de cable. Però a poc a poc moltes d’aquestes companyies van anar quedant absorbides per les mateixes que dominaven el mercat mòbil: Orange, Vodafone i Telefónica, i és aquesta última la que més quota de mercat tenia. Això va reforçar el domini d’aquestes empreses i va reduir la competència, a més de col·locar-les com les úniques que poden oferir la nova obsessió del mercat: paquets combinats o tot inclòs, com Movistar Fusión. Només quedaven dos grans díscols: Ono i Jazztel, que havien creat una xarxa pròpia de cable i fibra òptica, respectivament, que podia fer ombra als dominadors. La solució que han trobat ha sigut contundent: cobrir de milions d’euros els accionistes de les dues empreses per comprar-les i mantenir l’oligopoli que hi havia fa 10 anys.

La compra d’Ono que va fer Vodafone al juliol i la de Jazztel que va fer Orange fa unes setmanes han reduït la possibilitat de competència i han ressuscitat l’oligopoli. I això, segons els consumidors, els experts, i segons han admès directius de les mateixes companyies, tindrà un efecte: apujar els preus. O, com a mínim, aturar la caiguda -tal com va dir Gervais Pellissier, director d’operacions europeu d’Orange en la presentació de la compra de Jazztel-. I és que l’entrada dels operadors mòbils virtuals al mercat el 2006, però amb més força a partir dels anys posteriors, va fer que caiguessin de manera contundent: un 49% des del 2009.

“Ens trobarem una situació no tan competitiva de preus, segur”, afirma l’exvicepresident de la -desapareguda- Comissió del Mercat de les Telecomunicacions Marcel Coderch. “Que només hi hagi tres grans operadores amb tant domini del mercat es presta molt al que es coneix com a comportament estratègic”, prossegueix. És a dir, que serà més fàcil que es posin d’acord entre elles per acordar l’estratègia comercial. Això, a un cert nivell -pactar preus, per exemple-, està prohibit, i podria ser objecte de l’escrutini de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però això “és molt difícil de provar”, avisa Coderch.

Els OMV segueixen existint i continuen creixent de manera imparable però, amb el veto a l’entrada en el terreny fix, s’han quedat despenjats de la carrera del mercat, que tendeix a les ofertes tot inclòs. Enmig de tot aquest procés, la tecnologia ha canviat: on abans hi havia coure, ara hi ha fibra, i els acords d’ADSL que mantenien amb les operadores amb xarxa els petits operadors en el passat són difícils de replicar amb fibra (no hi ha l’espasa de Dàmocles del regulador). “El que tindrem seran preus més cars i la impossibilitat que un operador irrompi al mercat amb una oferta trencadora”, considera el portaveu de l’associació de consumidors Facua, Rubén Sánchez.

Però què ens ha portat fins aquí? Segons Coderch, el que ha passat és que el mercat de les telecomunicacions, i sobretot en el terreny de la fibra, requereix unes inversions elevades, i “calen moltes economies d’escala perquè sigui rendible”. Davant aquest panorama, els petits operadors amb xarxa pròpia de fix, com Jazztel i Ono, han aprofitat la fam dels grans per consolidar-se, i han obtingut suculents tractes amb la seva maniobra. Pel que fa al mòbil, només hi havia un operador díscol: Yoigo, que té xarxa pròpia però la lloga a Movistar a les zones fosques d’Espanya on no arriba. Però vol seguir els passos d’Ono i Jazztel, i el seu propietari, l’empresa sueca Teliasonera, ja ha dit que es vol vendre l’empresa al millor postor: una oportunitat per estrènyer encara més l’oligopoli.

Tot i que la consolidació respon a una necessitat del mercat, i és un fenomen europeu, no era l’única alternativa. “Es podria haver separat el negoci de les infraestructures i el dels serveis”, explica Coderch. Això voldria dir que, com passa per exemple en el mercat de la televisió -on totes les cadenes comparteixen antenes que són propietat d’altres empreses, la majoria, d’Abertis-, només hi hauria una xarxa de fibra i diverses companyies pagarien per poder accedir-hi: un monopoli natural de la infraestructura.

De fet, en el camp de la telefonia mòbil, que va començar amb torres per a cadascuna de les operadores, ja es tendeix cap aquí, i la mateixa Abertis ha començat a comprar torres de telefonia per llogar-les a tots els operadors. Però les companyies defensen la concentració: “Hem de passar de l’obsessió pel nombre de competidors a la seva qualitat, és a dir, que siguin capaços de satisfer les necessitats de comunicació dels clients”, diu un portaveu de Vodafone.