VICENÇ MOLINÉ

Un banquer amb currículum de polític

Especialista en dret tributari, va passar pels ministeris d’Hisenda i Economia fins que Aznar el va col·locar al capdavant de la desapareguda Caja Madrid

Miguel Blesa tenia un currículum impecable per acabar a les files del Partit Popular. Llicenciat en dret per la Universitat de Granada, va aprovar les oposicions a inspector financer i tributari de l’Estat.

Ja dins l’administració, el seu ascens va ser meteòric i l’any 1979 va assumir la secretaria del gabinet tècnic del ministeri d’Hisenda. Dos anys més tard es convertia en cap del Servei de Tributs de les comunitats autònomes i el 1983 en subdirector general d’Estudis i Coordinació del ministeri d’Economia.

Canvi de ruta

Blesa apuntava maneres per tenir una pròspera carrera com a alt funcionari. Tot i això, el 1986 va optar per deixar la funció pública i es va establir com a advocat especialitzat en dret tributari. Aquest nou perfil professional, sumat a l’experiència i els contactes fets durant la seva etapa als ministeris d’Hisenda i Economia, li va obrir moltes portes, entre les quals les d’Antena 3 i Caja Madrid.

L’any 1996, però, la victòria electoral de José María Aznar li va canviar la vida. Amics íntims, Aznar i Blesa havien compartit sessions d’estudi per a les oposicions a inspectors de l’Estat. Aquella relació va anar creixent i, poc després d’arribar al poder, Aznar va trobar en Blesa l’home de confiança perfecte per dirigir Caja Madrid, una entitat que com totes les caixes tenia una important quota política en els seus òrgans de direcció. A part del PP, la candidatura va tenir el suport d’Esquerra Unida i de CCOO.

Una vegada als comandaments de Caja Madrid, Blesa va tenir un objectiu molt clar: créixer. Segons va explicar en una entrevista a El País l’any 1997, la seva intenció era comprar o absorbir les xarxes d’altres entitats més petites per convertir Caja Madrid en una entitat d’àmbit estatal i no només madrilenya. En aquest sentit, també va fer importants inversions industrials en empreses com Telefónica i Endesa, unes operacions que li van reportar importants beneficis.

El miracle del totxo

El mercat immobiliari va ser, però, on Blesa va trobar més oportunitats per multiplicar el volum de la caixa. L’espiral de preus que es va viure durant la bombolla immobiliària va ser el cavall de batalla de Caja Madrid -i de la majoria de caixes espanyoles-, que va omplir els seus balanços d’hipoteques i crèdits a constructores.

Amb la crisi, el negoci del totxo es va enfonsar i, per complir amb els criteris de capital que es reclamaven a les entitats financeres, Blesa va engegar una campanya per comercialitzar preferents. Després de captar 2.000 milions d’euros, va ampliar l’oferta en 1.000 milions i, tot que aquesta emissió tenia la qualificació de “bo porqueria” per part de Moody’s, també els va aconseguir vendre.

El rescat de Bankia, no obstant, ha suposat una quitança del 40% per a aquestes preferents i, en el judici sobre aquesta operació, Blesa va assegurar dilluns que els jubilats als quals es van vendre aquests productes “no són uns ignorants financers”, amb la consegüent polèmica.

Segones núpcies

Nascut el 1947 a Linares, els diversos processos judicials en els quals s’ha vist implicat i que el van fer passar per la presó -d’on va sortir dipositant una fiança de 2,5 milions d’euros, la indemnització que va cobrar per abandonar Caja Madrid- també han afectat la seva vida privada, ja que va haver de posposar el casament amb la que és la seva segona dona, 26 anys més jove que ell i a qui va conèixer a Caja Madrid, per culpa del seu ingrés a la presó. El casament, però, es va acabar celebrant, amb una llista de convidats secreta i obligant els cambrers a firmar un acord de confidencialitat.

Blesa es va acomiadar de Caja Madrid l’any 2010 anunciant una caiguda dels beneficis del 68% i enmig d’una baralla política entre Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz-Gallardón. Tot i això, el fruit d’una gestió que el jutge Elpidio Silva va qualificar d’“aberrant” no sortiria a la llum fins dos anys després, quan Bankia es va esfonsar i els escàndols de la seva gestió van sortir a la llum.