Clam per millorar els refinançaments

El Consell General d’Economistes demana noves mesures perquè les empreses tinguin més crèdit

El Consell General d’Economistes ha presentat una bateria de mesures per millorar les condicions de refinançament del deute de les empreses. Així, l’entitat que presideix Valentí Pich proposa potenciar els aspectes més pràctics de l’homologació, per tornar a ubicar-los a la seu judicial, en els casos d’insolvències empresarials. El Consell també demana eliminar les dobles majories exigides respecte als creditors no implicades en el refinançament.

En aquest sentit, el professor de l’Iese Alberto Fernández Terricabras assegura que un dels problemes més importants dels refinançaments de les pimes és que l’entitat financera vol oferir alternatives a curt termini, mentre que a l’empresa el que li interessa és allargar el màxim possible els retorns dels crèdits.

“Els tipus d’interès sense avals en els refinançaments a empreses poden arribar al 5% o al 5,5%”, indica Fernández Terricabras, que considera aquests costos acceptables. Amb tot, “un dels problemes de les pimes és que no saben negociar amb els bancs”, cosa que suposa que moltes vegades acaben pagant tipus d’interès del 8% en el millor dels casos, assegura el professor de l’escola de negocis.

Menys risc

Malgrat els problemes de refinançament, les empreses catalanes presenten menys risc d’insolvència que les espanyoles. La companyia JDA ha elaborat un informe segons el qual es demostra que el 42% de les societats espanyoles presenten risc de fallida mentre que a les companyies catalanes la dada se situa vuit punts per sota i es queda en el 34%. JDA ha analitzat un total de 477.783 companyies utilitzant un mètode estadístic de discriminació múltiple.

Segons el director general d’aquesta companyia, Joan Díaz, “sembla que el risc d’insolvència és més baix com més gran és la companyia, tant a Catalunya com a Espanya”. En aquest sentit, “augmentar la grandària de les pimes augmentaria la competitivitat del teixit empresarial català”, afegeix Díaz, que apunta que només Islàndia, Itàlia i Grècia compten amb empreses més petites.