TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Tim Cook per fi mostra el seu segell

Apple revoluciona el seu sistema operatiu per a mòbils i tauletes amb l'objectiu de competir amb Android

Un any i quatre mesos després de la mort de Steve Jobs i que fos rellevat per Tim Cook, la principal conclusió és que entre l'un i l'altre hi ha un abisme pel que fa a la personalitat. Però això no suposa un impediment perquè Apple segueixi funcionant de manera òptima. Jobs era un geni histriònic i emocional, personalista fins a la crueltat amb els altres, encara que també era un gran seductor i tenia la força necessària per liderar una empresa de primer nivell, fins i tot en contra de la tendència general del mercat si la sevaintuïció li indicava que els altres estaven equivocats.

Cook, al contrari, és un enginyer tímid i discret, maldestre davant els focus -Jobs era una superestrella mediàtica- i avorrit a l'estrada. També és summament racional i, en aquest sentit, més flexible que Jobs pel que fa a les exigències del mercat. L'empremta de Jobs era un cop de puny sobre la taula; la de Cook pot trigar molts mesos a fer-se notar. Però al final -almenys això és el que s'intueix després de la presentació de iOS 7- el resultat és el mateix.

Un disseny antediluvià

Hi ha una frase a la qual s'aferren tots els usuaris d'Apple per explicar la seva preferència pels productes, tant de programari com de maquinari, d'aquesta companyia: Once you get Mac, you'll never go back . Una cosa així com: quan provis un ordinador Mac, ja no voldràs canviar mai més... La frase explica molt bé l'excel·lent experiència d'usuari que donen els ordinadors de la poma. Ara bé, en l'apartat d'aparells mòbils -iPhone i iPad- corria el perill de ser una dita cada vegada menys certa.

Mentre s'és a l'univers Apple, la sensació de satisfacció és plena, gairebé casolana, però compte a l'hora de provar una tauleta amb Android, com ara el Nexus 7 que Acer fabrica per a Google. El canvi és radical: un disseny molt més dinàmic i lleuger, amb dreceres tàctils per accedir a les diferents funcions, cosa que evita haver de passar amb el dit pàgines i més pàgines d'aplicacions descarregades per trobar, per exemple, el panell de preferències del sistema.

Amb totes les seves imperfeccions, Android ja fa temps que va guanyar la partida de l'experiència d'usuari a iOS. Després d'utilitzar un Nexus 7, tornar a un iPad és com veure un capítol d' Els Picapedra : el disseny resulta prehistòric i sense fluïdesa. I una sensació semblant es té amb un iPhone 5, on realment no s'aprecia el salt de qualitat amb el seu antecessor, l'iPhone 4S. Tal com va lamentar el cofundador d'Apple Steve Wozniak, "el 5 no és més que un iPhone 4S allargat".

Repte de futur

Després de la presentació, dilluns passat, de l'iOS 7 hi va haver entre la majoria d'entusiastes d'Apple un sospir d'alleujament: sembla que Cook per fi ha sabut respondre als reptes del futur, almenys en part. Existia la sensació que el conseller delegat havia perdut el timó de la companyia, que s'ha exposat en els últims mesos a una forta caiguda en el valor de les seves accions.

Els inversors demanen més acció i innovació, potser nostàlgics de l'estil Jobs, i fins ara Cook ha demanat calma. Els seus moviments són més de fons, estratègics, com el fulminant acomiadament, l'octubre passat, del vicepresident del sistema iOS Scott Forstall i el seu relleu pel tàndem Caig Federighi i Jony Ive. El primer s'ha encarregat del desenvolupament del programari i el segon del disseny gràfic. Ive, pare de l'aspecte minimalista de tots els productes Apple, és un pes pesant a la casa, però el paper de Federighi sembla molt més determinant.

Canvi de filosofia

De fet, en l'anunci de l'iOS 7 hi va tenir un protagonisme gairebé superior al de Cook. Potser perquè el canvi va molt més enllà de l'aspecte estètic: és un canvi de manera d'operar, de filosofia. Federighi ha esborrat de cop tot el llegat de Forstall per reinventar tant l'iPhone com l'iPad.

Inspiració global

Els canvis respecte a l'iOS 6 són bastants, i alguns espectaculars. Altres feia temps que eren demanats pels usuaris, com el sistema AirDrop per compartir arxius sense cables amb un altre dispositiu, o la funcionalitat multitasca de les aplicacions, que evita haver de passar pel botó d'encesa cada vegada que canviem de programa.

Però el que més sorprèn del nou sistema operatiu és que s'assembla a tot menys a l'antic iOS. Recorda molt estèticament Android per la seva nova paleta de colors més vius i per les icones menys denses i més transparents. Però també té virtuts del sistema operatiu de Blackberry 10, com les vores de pantalla actives, i de WebOs en pren l'accés ràpid al panell de preferències. D'altra banda, la gestió multitasca és semblant a la de Windows 8. En resum, per sortir de l'atzucac, Apple ha triat deixar d'anar, com era tradició, pel seu propi camí.