Temptejar la convertibilitat del iuan a Xangai

La reforma econòmica xinesa impulsada des del 1978 es caracteritza pel gradualisme, una forma prudent i subtil d'actuar pròpia de la cultura xinesa. Deng Xiaoping va aplicar el proverbi xinès: temptejar les pedres mentre es travessa el riu. L'obertura a la inversió exterior es va iniciar l'any 1980, en obrir quatre zones econòmiques especials a la costa est. Superada la prova amb èxit, se'n van obrir més arreu de la Xina.

Ara Pequín vol millorar la posició del iuan dins el sistema financer internacional, comptant amb el suport dels països BRICS. Anima les seves empreses a utilitzar el iuan en els intercanvis a l'exterior. Però si el iuan aspira a ser una moneda de reserva juntament amb el dòlar, l'euro i el ien, la divisa xinesa ha de ser plenament convertible. Pequín en controla estrictament la cotització per afavorir el sector exportador. I també evita que el iuan estigui subjecte als fluxos dels mercats de capitals, en què proliferen especuladors molt espavilats. Així es va deslliurar de les crisis financeres que han patit els seus veïns de la regió.

Pequín va iniciar el procés d'internacionalització del iuan a Àsia a través de Hong Kong i Singapur. Va subscriure currency-swap agreements amb els principals països emergents i en vies de desenvolupament, i també amb el Japó, Corea del Sud i Austràlia, que permeten intercanviar divises entre els bancs centrals. Fins i tot va arribar a un acord-marc amb la City de Londres. I París farà el mateix.

Li Keqiang va fer un altre gran pas el 29 de setembre: va obrir una zona econòmica molt especial, de 28 km a l'est de Xangai, on es preveu temptejar la convertibilitat del iuan en les transaccions financeres i comercials que s'hi facin. Una experiència pilot que atraurà més inversors i entitats financeres estrangeres. Les empreses hi podran obrir comptes bancaris especials per operar i canviar els iuans, amb un tipus d'interès liberalitzat. Si el test funciona, s'aplicarà en altres zones.

És una mesura audaç, que provoca recels entre els bancs estatals, els quals hauran d'afrontar en territori xinès la competència de les entitats estrangeres. Hi continuarà havent incerteses mentre no es concreti el marc regulador aplicable a la zona. Però Pequín ha decidit apostar per un iuan convertible. I que Xangai aviat sigui el centre financer i comercial més gran d'Àsia, al costat de Hong Kong i de Singapur.