RESTAURACIÓ
XAVIER GRAU

Telepizza, una porció de risc per a iniciats en borsa

La companyia torna als mercats tot i les pèrdues de l’últim exercici i busca el suport de grans fons per reduir l’endeutament i encarar el creixement

Telepizza, a punt per sortir als mercats borsàtils / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Els executius de Telepizza fa unes setmanes que estan de road show per tot el món a la recerca d’inversors qualificats que aportin capital en el retorn de la companyia a la borsa la setmana que ve. Aquest retorn té dos objectius fonamentals: rebaixar el deute i encarar el futur creixement de la que ja és la primera cadena mundial de pizzeries, al marge de les dels Estats Units, amb més de 1.300 botigues en 15 països. La captació de capital va adreçada a fons inversors, i per això els directius de la companyia han fet les seves presentacions en mercats borsaris com els de Londres o Nova York. Fins i tot es diu que el magnat George Soros ha mostrat interès per invertir-hi. Soros reiteraria així la seva aposta per Espanya, on, per exemple, participa en la immobiliària Hispania.

Entrar en el capital de Telepizza pot ser rendible, però alhora perillós. Per això l’oferta es dirigeix només a inversors institucionals i no a petits estalviadors. I seguint el seu codi de bon govern, la companyia alerta els inversors d’aquests riscos en el fulletó de la sortida a borsa, aprovat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Les advertències són força clares. “La inversió en les nostres accions suposa un alt grau de risc”, diu textualment el fulletó l’empresa. I després detalla les incerteses que planen sobre la inversió. S’explica, per exemple, que la rendibilitat de l’empresa ha sigut sotmesa històricament a fluctuacions.

Una mostra d’aquestes fluctuacions dels resultats és que el 2013 Telepizza va registrar unes pèrdues consolidades de 84,8 milions d’euros. La situació es va revertir el 2014 amb uns guanys consolidats de 90,7 milions, malgrat que una bona part va ser per la capitalització de préstecs participatius. El 2015 hi va tornar a haver pèrdues, d’1,1 milions d’euros en els comptes consolidats. I per al 2016 també s’espera que no hi hagi guanys, alerta l’empresa. Però els resultats no són l’únic risc per als inversors. El que surt a borsa és la societat hòlding i, per tant, els guanys futurs i els dividends dependran de l’evolució del negoci de les filials. I, a més, hi ha altres incerteses del negoci, com la dependència dels franquiciats i màster franquiciadors, dels subministradors i de la possibilitat que alguna campanya de màrqueting no funcioni com s’espera i afecti l’evolució del negoci.

Altres elements de risc que destaca la mateixa companyia són l’elevat endeutament, la dependència, en el negoci de la restauració, de la reputació de la marca i el mateix tipus de negoci, ja que la restauració depèn en gran mesura de l’evolució general de l’economia i els marges es poden veure afectats, sobretot a Espanya, on la venda de pizzes és molt competitiva.

És normal, doncs, que l’oferta no vagi dirigida a petits estalviadors. Amb aquesta operació la companyia que presideix Pablo Juantegui, que fa menys d’un mes va substituir Pedro Ballvé, vol captar entre 500 i 600 milions d’euros amb la col·locació de pràcticament la meitat del capital, cosa que suposaria valorar la totalitat en gairebé 1.200 milions. L’operació és doble, ja que hi ha una oferta pública de subscripció (OPS) de noves accions combinada amb una oferta secundària d’accions existents (OPV). El que s’aconsegueixi amb l’OPS anirà a reduir deute, a pagar les despeses de la sortida a borsa i a finançar un pla d’incentius per als directius.

Telepizza va tenir una primera vida a la borsa. La companyia la va fundar el 1985 el cubà Leopoldo Fernández Pujals. El 1996 va sortir a borsa i un any després Pujals va començar a vendre la seva participació i l’acció es va desplomar més del 40%. Pujals, amb els guanys, va entrar a Jazztel, mentre Telepizza queia a mans de la família Ballvé (Campofrío). El 2007 Telepizza va deixar la borsa i ara té com a principals accionistes la família Ballvé i el fons Permira -que en tenen el 51%- i el fons KKR -que en té el 36%.