Telefónica fa l'orni

Les filials espanyoles de Vodafone i Orange van anunciar dijous que invertiran mil milions d'euros durant els pròxims quatre anys i mig per desplegar conjuntament la xarxa de fibra òptica en 50 ciutats, amb l'objectiu d'arribar a 800.000 llars noves a final d'aquest any, a tres milions el 2015 i a sis milions el 2017. Sobre aquesta xarxa compartida d'internet d'altíssima velocitat, cada empresa atendrà els clients de manera independent, amb serveis, tarifes, manteniment i atenció als usuaris propis. El projecte és una bona notícia, tenint en compte l'endarreriment del nostre país en infraestructures com aquesta, però genera algunes incògnites, centrades sobretot en l'accés de la nova aliança a la xarxa de fibra de Telefónica i als anomenats conductes verticals, el tram que connecta la caixa central dels edificis amb cadascun dels habitatges o despatxos.

La teleco espanyola fa mesos que desplega xarxa de fibra òptica (si viu a Barcelona probablement ja li hauran trucat per oferir-li el servei) i té previst haver arribat el 2015 a la meitat dels 14 milions de llars de l'Estat. Fa relativament poc, l'operadora va arribar a un acord amb Jazztel per compartir precisament aquests verticals de fibra. En canvi, Vodafone i Orange reconeixen que fa mesos que intenten negociar el mateix sense èxit. Els màxims responsables de les dues operadores han reclamat a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) que forci l'acord i obligui Telefónica a llogar la seva xarxa en unes condicions de preu i velocitat de connexió que els permetin oferir serveis competitius. Telefónica, esclar, fa l'orni, i diu que no acaba de veure per què ha de renunciar a l'avantatge que li dóna haver estat la primera a començar a desplegar xarxa de fibra òptica. Ara es tracta de veure si es mantenen els dos bàndols actuals, com s'acaben repartint els edificis rendibles i què passa amb els que no ho són tant.

Analista tecnològic